Llínea 7: |
Llínea 7: |
| | | |
| == Múrcia == | | == Múrcia == |
− | Mardanis va succeir al seu tio i fon nomenat rei de [[Múrcia]]. La seua capacitat com a estratega li va permetre defendre's en tot moment dels [[almohades]]. Durant l'emirat del '''Rei Llop''', [[Múrcia]] conseguix un esplendor immens, tant que la seua moneda es convertix en referent en tot [[Europa]]. La prosperitat de la ciutat es va basar en l'agricultura i, aprofitant el curs del riu [[Segura]], es va crear una complexa ret hidrològica (séquies, canonades, assuts, sénies, aqüeductes), sent la predecessora de l'actual sistema de regadius de l'horta del Segura. L'artesania també era molt important i de gran prestigi, tant que la ceràmica murciana s'exportava a les repúbliques italianes. A tot açò cal afegir els numerosos llocs d'oci i cultura que es van crear com a guinda d'esta esplendorosa etapa de l'emirat murcià, que fon capital d'Al-Andalus durant un temps. | + | Mardanis va succeir al seu tio i fon nomenat rei de [[Múrcia]]. La seua capacitat com a estratega li va permetre defendre's en tot moment dels [[almohades]]. Durant l'emirat del '''Rei Llop''', [[Múrcia]] conseguix un esplendor immens, tant que la seua moneda es convertix en referent en tot [[Europa]]. La prosperitat de la ciutat es va basar en l'agricultura i, aprofitant el curs del riu [[Segura]], es va crear una complexa ret hidrològica (séquies, canonades, assuts, sénies, aqüeductes), sent la predecessora de l'actual sistema de regadius de l'horta del Segura. L'artesania també era molt important i de gran prestigi, tant que la ceràmica murciana s'exportava a les repúbliques italianes. A tot açò cal afegir els numerosos llocs d'oci i cultura que es varen crear com a guinda d'esta esplendorosa etapa de l'emirat murcià, que fon capital d'Al-Andalus durant un temps. |
| Aproximadament en esta época apareix a [[Múrcia]] el cultiu de la seda, la fabricació de paper, i inclús una espècie de fideus de pasta, nomenats "aletría". | | Aproximadament en esta época apareix a [[Múrcia]] el cultiu de la seda, la fabricació de paper, i inclús una espècie de fideus de pasta, nomenats "aletría". |
| | | |
Llínea 14: |
Llínea 14: |
| Va estendre el seu regne ocupant [[Albacete]], [[Xàtiva]], [[Dénia]], [[Jaén]], [[Baza (Espanya)|Baza]], [[Úbeda]], [[Guadix]], [[Carmona]], [[Écija]] i [[Granada (Espanya)|Granada]], va amenaçar [[Córdova (Espanya)|Córdova]] i va arribar a posar cércol a [[Sevilla]]. | | Va estendre el seu regne ocupant [[Albacete]], [[Xàtiva]], [[Dénia]], [[Jaén]], [[Baza (Espanya)|Baza]], [[Úbeda]], [[Guadix]], [[Carmona]], [[Écija]] i [[Granada (Espanya)|Granada]], va amenaçar [[Córdova (Espanya)|Córdova]] i va arribar a posar cércol a [[Sevilla]]. |
| | | |
− | A conseqüència d'intentar prendre Córdova, en [[1165]] se posa en marcha en [[Sevilla]], en direcció a [[Múrcia]], un formidable eixèrcit almohade, vingut de dellà l'Estret i reforçat en la Península. És el principi del solsida del poder d'Ibn Mardanis, encara que ya dos anys abans havia patit un sério revés en el seu intent d'arrebatar el [[Regne de Granada|Granada]] a l'imperi almohade. Uns dies despuix, el '''Rei Llop''' i els seus 13.000 cristians patixen una indiscutible derrota, en el lloc a on la vall del [[Guadalentín]] s'unix a la Vega murciana. Les inexpugnables muralles de la ciutat de Múrcia van protegir al [[emir]], a les restes del seu eixèrcit i a la població civil, pero la rica horta i les suntuoses mansions de recreació dels nobles murcians van quedar a mercé dels invasors, que van destruir i van saquejar quant van voler. La residència mardanisi de [[Monteagudo]] fon assolada. | + | A conseqüència d'intentar prendre Córdova, en [[1165]] se posa en marcha en [[Sevilla]], en direcció a [[Múrcia]], un formidable eixèrcit almohade, vingut de dellà l'Estret i reforçat en la Península. És el principi del solsida del poder d'Ibn Mardanis, encara que ya dos anys abans havia patit un sério revés en el seu intent d'arrebatar el [[Regne de Granada|Granada]] a l'imperi almohade. Uns dies despuix, el '''Rei Llop''' i els seus 13.000 cristians patixen una indiscutible derrota, en el lloc a on la vall del [[Guadalentín]] s'unix a la Vega murciana. Les inexpugnables muralles de la ciutat de Múrcia van protegir al [[emir]], als restos del seu eixèrcit i a la població civil, pero la rica horta i les suntuoses mansions de recreació dels nobles murcians varen quedar a mercé dels invasors, que varen destruir i varen saquejar quant varen voler. La residència mardanisi de [[Monteagudo]] fon assolada. |
| | | |
| Es va trencar l'aliança entre Ibn Mardanis i el seu sogre, el senyor de Jaén, lo que fon motiu noves campanyes dels murcians i els seus aliats per a anexar-se els territoris d'aquell, que tenien especial importància econòmica i estratègica per a [[Múrcia]]. | | Es va trencar l'aliança entre Ibn Mardanis i el seu sogre, el senyor de Jaén, lo que fon motiu noves campanyes dels murcians i els seus aliats per a anexar-se els territoris d'aquell, que tenien especial importància econòmica i estratègica per a [[Múrcia]]. |
| | | |
− | L'eixèrcit almohade hauria de tornar al setembre de [[1171]]. Tampoc esta vegada el siti de la capital donaria resultat, pero bona part de les atres poblacions, una a una, van anar passant-se al camp almohade, manifestant que adoptaven la seua doctrina i expulsant militars i civils cristians. Finalment, quan pràcticament ya no li quedaven aliats, mor el Rei Llop, en març de [[1172]], i els seus fills s'afanyen a declarar-se [[Vasallo|vasallos]] dels almohades i partidaris del seu [[credo]]. Atres fonts diuen que el rei Llop anà a [[Mallorca]] buscant reforços pero l'atac almohade va impedir els seus objectius. | + | L'eixèrcit almohade hauria de tornar al setembre de [[1171]]. Tampoc esta vegada el siti de la capital donaria resultat, pero bona part de les atres poblacions, una a una, varen anar passant-se al camp almohade, manifestant que adoptaven la seua doctrina i expulsant militars i civils cristians. Finalment, quan pràcticament ya no li quedaven aliats, mor el Rei Llop, en març de [[1172]], i els seus fills s'afanyen a declarar-se [[Vasallo|vasallos]] dels almohades i partidaris del seu [[credo]]. Atres fonts diuen que el rei Llop anà a [[Mallorca]] buscant reforços pero l'atac almohade va impedir els seus objectius. |
| | | |
| El seu fill primogènit va defendre Valéncia, pero finalment entregà la ciutat al eixercit almohade. La filla del rei, [[Zaidia]] la varen casar en el caudill Yossuf que la va portar a la cort en Marroc. | | El seu fill primogènit va defendre Valéncia, pero finalment entregà la ciutat al eixercit almohade. La filla del rei, [[Zaidia]] la varen casar en el caudill Yossuf que la va portar a la cort en Marroc. |
− |
| |
| | | |
| == Bibliografia == | | == Bibliografia == |