Llínea 13: |
Llínea 13: |
| | ocupació = Poeta | | | ocupació = Poeta |
| | país = | | | país = |
− | | periodo = | + | | periodo = [[Sigle XV]] ([[Sigle d'Or Valencià]]) |
− | | gènero = | + | | gènero = Poesia |
| | temàtica = | | | temàtica = |
| | moviment = | | | moviment = |
Llínea 77: |
Llínea 77: |
| És el primer poeta que usa la llengua materna per a escriure poesia. En els seus viages a [[Itàlia]] begue de les fonts del renaiximent, conegué els classics i l'humanisme. Son llenguage esta ple d'imagens. Sa obra es dividix en: Cants d'amor, Cants de Mort, Cants Morals i Cants Espirituals. Cants d'Amor es sa "opera prima", la lluita entre l'amor ideal i l'amor carnal i luxurios. | | És el primer poeta que usa la llengua materna per a escriure poesia. En els seus viages a [[Itàlia]] begue de les fonts del renaiximent, conegué els classics i l'humanisme. Son llenguage esta ple d'imagens. Sa obra es dividix en: Cants d'amor, Cants de Mort, Cants Morals i Cants Espirituals. Cants d'Amor es sa "opera prima", la lluita entre l'amor ideal i l'amor carnal i luxurios. |
| | | |
− | Son versos dedicats a sa segona dona, despuix de sa mort, per qui senti un amor més madur i assossegat, res d'aventurer. Cants Morals versa sobre una poetica moralista o etica, on la filosofia sobre el be i la virtut, la vanitat i la mort, a la que te horror. Cants Espirituals és en realitat una confessió, un arrepenediment de sa vida davant de [[Deu]], a qui es despulla l'ànima i es descriu com un home que no ha sabut amar-lo i s'ha perdut en les luxuries i l'amor carnal. En la seua confessió i en l'arrepenediment dels seus pecats, prega per no ser condenat al foc etern. Demana perdó a Deu i suplicant-li que s'apiade de la seua miserable condició humana.
| + | Són versos dedicats a sa segona dona, despuix de sa mort, per qui senti un amor més madur i assossegat, res d'aventurer. Cants Morals versa sobre una poetica moralista o etica, on la filosofia sobre el be i la virtut, la vanitat i la mort, a la que te horror. Cants Espirituals és en realitat una confessió, un arrepenediment de sa vida davant de [[Deu]], a qui es despulla l'ànima i es descriu com un home que no ha sabut amar-lo i s'ha perdut en les luxuries i l'amor carnal. En la seua confessió i en l'arrepenediment dels seus pecats, prega per no ser condenat al foc etern. Demana perdó a Deu i suplicant-li que s'apiade de la seua miserable condició humana. |
| | | |
| En l'obra lliteraria d''''Ausias March''' s'aprecia la gran influéncia que la poesia italiana eixercí en ell, especialment [[Petrarca]] i [[Dante]], aixina com el pes de la doctrina escolàstica, la filosofia tomista i el d'una societat teocentrica. | | En l'obra lliteraria d''''Ausias March''' s'aprecia la gran influéncia que la poesia italiana eixercí en ell, especialment [[Petrarca]] i [[Dante]], aixina com el pes de la doctrina escolàstica, la filosofia tomista i el d'una societat teocentrica. |
Llínea 88: |
Llínea 88: |
| * Cantichs d'amor, morals, spirituals e de mort. Els manuscrits dels Cantichs es conserven en la Biblioteca Nacional. | | * Cantichs d'amor, morals, spirituals e de mort. Els manuscrits dels Cantichs es conserven en la Biblioteca Nacional. |
| | | |
− | Fon el poeta en [[idioma valencià|llengua valenciana]] mes famos de la baixa Edat Mija. '''Se li coneix com el [[Petrarca]] [[Valencià]] i Príncip dels Poetes'''. | + | Fon el poeta en [[idioma valencià|llengua valenciana]] més famós de la baixa Edat Mija. '''Se li coneix com el [[Petrarca]] [[Valencià]] i Príncip dels Poetes'''. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |