Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 147: Llínea 147:  
[[Ausias March]] viajà en [[Alfons V el Magnànim]] a conquistar [[Regne de Nàpols|Nàpols]] a on conegué a l'[[humanisme]] [[Itàlia|italià]] del que s'inspirà. Ell fon un gran poeta que gastà com a novetat la llengua valenciana. Al nou moviment renaixentiste iniciat per ell, el seguiren [[Jordi de Sant Jordi]], [[Roiç de Corella]] també grans poetes valencians. Junt en estos tres grans poetes valencians, els  atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]]  i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir a l'escola d'Àusias o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]]. El primer llibre imprés en [[Espanya]] fon un llibre del major certamen de poesia valenciana, imprés en [[Valéncia]], i titulat "Els trobes de lahors de la Verge Maria".
 
[[Ausias March]] viajà en [[Alfons V el Magnànim]] a conquistar [[Regne de Nàpols|Nàpols]] a on conegué a l'[[humanisme]] [[Itàlia|italià]] del que s'inspirà. Ell fon un gran poeta que gastà com a novetat la llengua valenciana. Al nou moviment renaixentiste iniciat per ell, el seguiren [[Jordi de Sant Jordi]], [[Roiç de Corella]] també grans poetes valencians. Junt en estos tres grans poetes valencians, els  atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]]  i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir a l'escola d'Àusias o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]]. El primer llibre imprés en [[Espanya]] fon un llibre del major certamen de poesia valenciana, imprés en [[Valéncia]], i titulat "Els trobes de lahors de la Verge Maria".
   −
En la prosa, [[Joanot Martorell]] fon el major escritor valencià de tots els temps, comparable en [[Cervantes]] o [[Shakespeare]], en la seua gran obra, "[[Tirant lo Blanch]]". Atre gran personage del Sigle d'Or és [[Sor Isabel de Villena]], dòna valenciana, abadesa de les [[clarises]] de [[Valéncia]], que escrigué sobre lliteratura religiosa destacant la "[[Vita Christi]]" una visió personal de la vida de [[Crist]]. Isabel conseguí estar en igual en tots els escritors de l'época i passar a formar part de la [[lliteratura universal]]. Isabel inspirà tota la posterior mística espanyola. [[Jaume Roig]] escrigué una crítica de les costums de l'época i la seua obra més important és "[[L'Espill]]". També s'inclou en este sigle a [[Sant Vicent Ferrer]], anteriorment expost, i a son germà [[Bonifaci Ferrer]] autor de la [[Bíbla valenciana|Bíbla en llengua valenciana]] la tercera en llengua moderna del món.  
+
En la prosa, [[Joanot Martorell]] fon el major escritor valencià de tots els temps, comparable en [[Cervantes]] o [[Shakespeare]], en la seua gran obra, "[[Tirant lo Blanch]]". Atre gran personage del Sigle d'Or és [[Sor Isabel de Villena]], dòna valenciana, abadesa de les [[clarises]] de [[Valéncia]], que escrigué sobre lliteratura religiosa destacant la "[[Vita Christi]]" una visió personal de la vida de [[Crist]]. Isabel conseguí estar en igual en tots els escritors de l'época i passar a formar part de la [[lliteratura universal]]. Isabel inspirà tota la posterior mística espanyola. [[Jaume Roig]] escrigué una crítica de les costums de l'época i la seua obra més important és "[[L'Espill]]". També s'inclou en este sigle a [[Sant Vicent Ferrer]], anteriorment expost, i a son germà [[Bonifaci Ferrer]] autor de la [[Bíblia valenciana|Bíblia en llengua valenciana]] la tercera en llengua moderna del món.  
    
El teatre valencià del Sigle d'Or se desenrolla en l'àmbit religiós principalment. Entre totes les representacions destacarem els Misteris, celebrats dins dels temples, sent el més conegut el [[Misteri d'Elig]].
 
El teatre valencià del Sigle d'Or se desenrolla en l'àmbit religiós principalment. Entre totes les representacions destacarem els Misteris, celebrats dins dels temples, sent el més conegut el [[Misteri d'Elig]].
3843

edicions

Menú de navegació