124 351
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − #REDIRECT[[Antoni Canals]]+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
'''Fra Antoni de Canals''' ([[Valéncia]], [[1352]]-[[1419]]), encara que es creu que va nàixer en [[Canals]] (Valéncia), teolec i frare dominic com [[Sant Vicent Ferrer]], del que fon discipul, en el prolec de [[1395]] de la seua traducció del “Valeri Màxim” aclarix que realisa una traducció de l'obra a la [[llengua valenciana]], sabent que atres ya la han fet en [[llengua catalana]], lo que ya de per si és un testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el catala eren considerades dos llengües diferents:
“…perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l’agen tret en LENGA CATHALANA…”.
En [[1395]] substituí a [[Sant Vicent Ferrer]] en la càtedra de Teologia de la [[Catedral]] de [[Valéncia]]. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne.
Ademés de la seua inquietut per l'escritura va tindre molta fama com orador.
==L'escritor==
Se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival.
Fon el primer escritor que distinguí entre “[[llengua catalana]]” i “[[llengua valenciana]]”. En el pròlec de la traducció que realisà del “Valeri Màxim”, en [[1395]] trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la [[llengua valenciana]]:
{{cita|"...tret del llati en nostra vulgada lenga materna Valenciana axi com he pogut jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus.."}}
==Obra de Canals ==
La mayor part de l'obra de Canals té com a finalitat el seu apostolat, si be no se conserva cap dels seus sermons. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, De Providentia, de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei.
{{cita|“Car lo senyor rei que ara és, una vegada m’entrelligassà així ab una qüestió que em féu del temps de la mort de Jesucrist.”}}
===Originals===
* ''Scala de contemplació''
* ''Tractat de confessió''
===Traduccions===
*''Valerio Maximo''
* ''De providentia''
* ''Pater Noster''
* ''Salve Regina''
* ''Exposició del Ave Maria''
* ''Carta de Sanct Bernat a sa germana''
* ''Tractat sobre lo raonament fet entre Scipió i Anibal''
* ''De arrha animae''
Atres títuls s'han perdut.
==Valeri Màxim ==
Se tracta d'una obra de tall humaniste d'Antoni Canals, “ Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, “Valeri Màxim". La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.
En el pròlec diferència el [[valencià]] del [[català]]: ''"tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana".'' Esta cita fon un abans i un despuix en l'evolució de la llengua valenciana.
== Vore també ==
*[[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
*[[Ruta dels Clàssics]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Lliteratura Valenciana]]
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]