Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 90: Llínea 90:  
====La Ciutat de Valentia====
 
====La Ciutat de Valentia====
 
[[File:Columna del fòrum de Valentia, Centre Arqueològic de l'Almoina.JPG|thumb|right|190px|Columna del fòrum de Valentia]]
 
[[File:Columna del fòrum de Valentia, Centre Arqueològic de l'Almoina.JPG|thumb|right|190px|Columna del fòrum de Valentia]]
[[Dècim Juni Brut]] fon el fondador de la ciutat de Valentia hui [[Valéncia]] en l'any [[137 a. C.]]. Els seu primers habitants foren soldats romas que lluitaren en contra de [[Viriat]] un rebel de la [[Lusitània]], als quals entregaren les terres que tancaven els braços del Tyris, el [[riu Túria]].[[File:Sello plaza de la virgen valencia.jpg|thumb|left|150px|Ecut de Valentia]] Fon destruida per [[Pompeu]] en el [[70 a. C.]], sent reconstruida 50 anys més tart en l'any [[20]]. La ciutat se reconstruí com les ciutats romanes d'importància en dos carrers transversals el [[Cardo]] i el [[Decumanus]] que a on se creuaven formaven una gran plaça que era el [[fòrum]]. En el fòrum estaven molts dels edificis principals de la ciutat com el palau de justícia o la seu del govern. També se trobava el [[temple]] principal de la ciutat dedicat a [[Minerva]], [[Júpiter (deu)|Júpiter]] i [[Juno]]. En les afores hi havien grans edificis com l'[[anfiteatre]], lo [[circ]], [[teatre]] o [[termes]]. La ciutat era un autèntic eixemple de Romanisació. La millor herència que nos deixaren fon el [[llatí]], la llengua de tot l'[[Imperi Romà|Imperi]].
+
[[Dècim Juni Brut]] fon el fondador de la ciutat de Valentia hui [[Valéncia]] en l'any [[137 a. C.]]. Els seu primers habitants foren soldats romas que lluitaren en contra de [[Viriat]] un rebel de la [[Lusitània]], als quals entregaren les terres que tancaven els braços del Tyris, el [[riu Túria]].[[File:Sello plaza de la virgen valencia.jpg|thumb|left|150px|Ecut de Valentia]] Fon destruida per [[Pompeu]] en el [[70 a. C.]], sent reconstruida 50 anys més tart en l'any [[20]]. La ciutat se reconstruí com les ciutats romanes d'importància en dos carrers transversals el [[Cardo]] i el [[Decumanus]] que a on se creuaven formaven una gran plaça que era el [[fòrum]]. En el fòrum estaven molts dels edificis principals de la ciutat com el palau de justícia o la seu del govern. També se trobava el [[temple]] principal de la ciutat dedicat a [[Minerva]], [[Júpiter (deu)|Júpiter]] i [[Juno]]. En les afores hi havien grans edificis com l'[[anfiteatre]], lo [[circ]], [[teatre]] o [[termes]]. La ciutat era un autèntic eixemple de Romanisació.
    
====Les persecucions dels sigles III i IV====
 
====Les persecucions dels sigles III i IV====
 
[[File:Cripta arqueològica de la presó de Sant Vicent Màrtir, València.JPG|thumb|right|190px|Cripta arqueològica de la presó de Sant Vicent Màrtir en [[Valéncia]].]]
 
[[File:Cripta arqueològica de la presó de Sant Vicent Màrtir, València.JPG|thumb|right|190px|Cripta arqueològica de la presó de Sant Vicent Màrtir en [[Valéncia]].]]
Els [[cristianisme|cristians]] foren perseguits durant els primers sigles. La persecució més forta la feu l'emperador [[Dioclecià]] a finals del [[sigle III]] i principis del [[sigle IV|IV]]. En esta persecució martirisaren a [[Sant Vicent Màrtir]]. Vicent era diaca de [[Sant Valero|Valero]] [[bisbe]] de César Augusta hui [[Saragossa]]. Els dos fugiren a la ciutat de [[Valéncia|Valentia]]. Ací mentres ajudava en els sacraments a atres creents de Valentia fon detingut i per no voler abandonar la seua fe el torturaren i mataren. El tiraren de l'abocador de la ciutat a on anys més tart se construí un temple dedicat ad ell, el qual se convertí en un centre de peregrinació de la Cristiandat. Sant Vicent Màrtir és el patró de la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] entre atres com [[Lisboa]].
+
Els [[cristianisme|cristians]] foren perseguits durant els primers sigles. La persecució més forta la feu l'emperador [[Dioclecià]] a finals del [[sigle III]] i principis del [[sigle IV|IV]]. En esta persecució martirisaren a [[Sant Vicent Màrtir]]. Vicent era diaca de [[Sant Valero|Valero]] [[bisbe]] de César Augusta hui [[Saragossa]]. Els dos fugiren a la ciutat de [[Valéncia|Valentia]]. Ací mentres ajudava en els sacraments a atres creents de Valentia fon detingut i per no voler abandonar la seua fe el torturaren i mataren. El tiraren de l'abocador de la ciutat a on anys més tart se construí un temple dedicat ad ell, el qual se convertí en un centre de peregrinació. Mantingué la seua  beneració durant tota l'época musulmana, en distints propietaris cristians, prova del gran número de mosàraps valencians. Sant Vicent Màrtir és el patró de la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] entre atres com [[Lisboa]]. La millor herència que nos deixaren el romans fon el [[llatí]].
    
== Edat Mija ==
 
== Edat Mija ==
3843

edicions

Menú de navegació