Llínea 109: |
Llínea 109: |
| L'escritura instrumental també utilisa diferents claus, atenent, sobre tot, a l'altura del sò i a les necessitats del compositor. Es per això que en llínies generals els instruments més aguts utilisaran la clau de Sol, i els més greus la de Fa en quarta. Vejam alguns eixemples: | | L'escritura instrumental també utilisa diferents claus, atenent, sobre tot, a l'altura del sò i a les necessitats del compositor. Es per això que en llínies generals els instruments més aguts utilisaran la clau de Sol, i els més greus la de Fa en quarta. Vejam alguns eixemples: |
| | | |
− | * [[Archiu:Clave de sol.png]] '''Clau de Sol:''' Utilisada per instruments com la flauta, clarinet, part aguda del piano, trompeta, violí... | + | * [[Archiu:Clave de sol.png]] '''Clau de Sol:''' Utilisada per instruments com la flauta, clarinet, part mija i aguda del piano, trompeta, violí... |
| * [[Archiu:Clave de do en tercera.png]] '''Clau de Do en tercera:''' l'instrument que més l'utilisa és la viola, i també la viola da gamba. | | * [[Archiu:Clave de do en tercera.png]] '''Clau de Do en tercera:''' l'instrument que més l'utilisa és la viola, i també la viola da gamba. |
− | * [[Archiu:Clave de do en quarta.png]] '''Clau de Do en quarta:''' l'utilisen instruments com el fagot, a vegades el violoncel, el trombó tenor i el bombardí a l'hora de tocar notes agudes. | + | * [[Archiu:Clave de do en cuarta.png]] '''Clau de Do en quarta:''' l'utilisen instruments com el fagot, a vegades el violoncel, el trombó tenor i el bombardí a l'hora de tocar notes agudes. |
− | * [[Archiu:Clave de fa en cuarta]] '''Clau de Fa en quarta''': l'utilisen instruments que tenen l'altura del sò més be baixa, com és el cas del contrabaix, tuba, violoncel, trompa, trombó... | + | * [[Archiu:Clave de fa en cuarta.png]] '''Clau de Fa en quarta:''' l'utilisen instruments que tenen l'altura del sò més be baixa, com és el cas del contrabaix, tuba, violoncel, trompa, trombó... |
| | | |
| | | |
| + | La restant de claus, junt en estes, o be s'utilisen per a música vocal, o be estan pràcticament en desús. |
| | | |
| =Compàs= | | =Compàs= |
| ==Definició== | | ==Definició== |
| + | |
| + | '''El compàs''' és un número fraccionat que es coloca en el pentagrama a continuació de la clau, i que nos indica l'unitat de temps, l'unitat de compàs i el tipo, es a dir, binari, ternari, amalgama o irregular. El numerador indica el pols o temps del compàs, i el denominador el valor que representa el pols tenint com a referència la divisió de les notes en el compàs de 4/4. |
| + | |
| + | '''L'unitat de temps i l'unitat de compàs''' se definixen de la següent manera: |
| + | |
| + | * '''L'unitat de temps:''' és el valor, grafia o figura musical que representa un temps en un compàs. Quan l'unitat de temps es pot dividir en dos parts iguals parlarem de compassos simples, si per el contrari, la figura de l'unitat de temps va acompanyada per un puntet estarem parlant de compassos composts. |
| + | |
| + | * '''L'unitat de compàs:''' és la suma de tots els temps que formen el compàs. Ve representat per una figura, símbol o grafia, que pren el valor de tot eixe compàs. |
| + | |
| + | Per convenció, el compàs que servix com a referència per a traure tots els demés, és el '''compàs de compasillo o de 4/4''', en el que la divisió de la seua unitat de compàs fa possible que el compositor puga triar el que millor li convinga atenent a les seues necessitats musicals. |
| + | |
| + | |
| + | La divisió és la següent: |
| + | |
| + | |
| + | |
| + | |
| + | |
| + | |
| + | Són molts els tipos de compàs que podem trobar, es pot dir que no hi ha llímit, simplement s'adequa a les necessitats melòdiques i rítmiques del compositor. Podem trobar compassos de pols binari, ternari o irregular. També podem trobar compassos de subdivisió binària o ternària segons les necessitats musicals del compositor. |
| + | |
| + | |
| + | Els compassos els podem classificar en: |
| + | |
| + | * '''Compassos binaris''', són aquells que són divisibles entre dos. En estos compassos podem trobar una subdivisió binaria, que seria quan la seua unitat de temps és divisible entre dos, o ternària, quan la seua unitat de temps és divisible entre tres. |
| + | |
| + | * '''Compassos ternaris''', són aquells que són divisibles entre tres. En estos compassos també podem trobar una '''subdivisió binària''', que seria quan la seua unitat de temps és divisible entre dos, o '''subdivisió ternària''', que seria també quan la seua unitat de temps és divisible entre tres. |
| + | |
| + | * '''Compassos de amalgama''', amalgama vol dir mescla, barreja, són el resultat de l'unió de dos o més compassos, donant com a resultat un nou compàs en un pols o temps concret. |
| + | |
| + | * Compassos irregulars, són compassos d'invenció molt recents. Consistix en afegir o llevar fraccions de temps a un compàs donat. |
| + | |
| + | |
| + | |
| ==Tipos 2/4, 3/4, 4/4...== | | ==Tipos 2/4, 3/4, 4/4...== |
| ==Classificació, binari, ternari, amalgama i irregulars== | | ==Classificació, binari, ternari, amalgama i irregulars== |