Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 78: Llínea 78:  
== Edat Antiga ==
 
== Edat Antiga ==
 
{{AP|Edat Antiga en la Comunitat Valenciana}}
 
{{AP|Edat Antiga en la Comunitat Valenciana}}
   
===Els Íbers===
 
===Els Íbers===
 
{{AP|Íbers}}
 
{{AP|Íbers}}
 +
[[Archiu:DamaElche01.JPG|thumb|230px|right|Detall de la Dama D'Elig]]
 
Els Íbers foren els primers en habitar la [[Comunitat Valenciana]]. Se desconeix la seua procedència, s'han sugerit tres teories:  
 
Els Íbers foren els primers en habitar la [[Comunitat Valenciana]]. Se desconeix la seua procedència, s'han sugerit tres teories:  
 
*Que vinguen del nort d'[[Àfrica]]  
 
*Que vinguen del nort d'[[Àfrica]]  
Llínea 88: Llínea 88:  
*Que vinguen d'Europa Occidental, hereus de la cultura megalítica d'estes terres, concretament d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]].
 
*Que vinguen d'Europa Occidental, hereus de la cultura megalítica d'estes terres, concretament d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]].
   −
Els íbers construiren ciutats amurallades situades en llocs elevats per a defendre's dels seus enemics. Eixemples són [[Sagunt]], [[Llíria]] o [[Èlig]]. També establiren relacions en navegants [[fenicis]] i [[Antiga Grècia|grecs]] que establiren colònies en les seues costes. L'[[idioma íber]] encara no ha segut capaç de traduir-se fins al moment. En l'escultura de [[bronze]] i [[pedra]] nos han deixat grans obres com la [[Dama d'Èlig]] o el [[guerrer de Moixent]]. Tambéforen experts en l'art de la ceràmica.
+
Els íbers construiren ciutats amurallades situades en llocs elevats per a defendre's dels seus enemics. Eixemples són [[Sagunt]], [[Llíria]] o [[Èlig]]. També establiren relacions en navegants [[fenicis]] i [[Antiga Grècia|grecs]] que establiren colònies en les seues costes. L'[[idioma íber]] encara no ha segut capaç de traduir-se fins al moment. En l'escultura de [[bronze]] i [[pedra]] nos han deixat grans obres com la [[Dama d'Elig]] o el [[guerrer de Moixent]]. Tambéforen experts en l'art de la ceràmica.
    
=== La Romanisació ===
 
=== La Romanisació ===
3843

edicions

Menú de navegació