Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  +
{{Història de la Comunitat Valenciana}}
 
En lo matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran el Catòlic]] de la [[Corona d'Aragó]], els dos de la casa castellana dels Trastàmara, en [[1479]] els destins dels dos regnes s'unixen.  L'auge de l'[[imperi espanyol|imperi hispànic]] (en el domini de mija [[Europa]] i el descobriment d'[[Amèrica]]) portaren a la castellanisació de la societat valenciana (i especialment els nobles).
 
En lo matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran el Catòlic]] de la [[Corona d'Aragó]], els dos de la casa castellana dels Trastàmara, en [[1479]] els destins dels dos regnes s'unixen.  L'auge de l'[[imperi espanyol|imperi hispànic]] (en el domini de mija [[Europa]] i el descobriment d'[[Amèrica]]) portaren a la castellanisació de la societat valenciana (i especialment els nobles).
    
== Sigle XV ==
 
== Sigle XV ==
[[Archiu:interiorllonjadevalencia.jpg|thumb|200px|La [[Llonja de Valéncia]], obra mestra del gòtic civil realisada durant el Sigle d'Or valencià]]
+
[[Archiu:interiorllonjadevalencia.jpg|left|thumb|200px|La [[Llonja de Valéncia]], obra mestra del gòtic civil realisada durant el Sigle d'Or valencià]]
 
El [[Regne de Valéncia]] fon u dels pilars de la corona aragonesa, finançant econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els sigles [[segle XV|XV]] i [[segle XVI|XVI]].
 
El [[Regne de Valéncia]] fon u dels pilars de la corona aragonesa, finançant econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els sigles [[segle XV|XV]] i [[segle XVI|XVI]].
   Llínea 11: Llínea 12:  
== Sigles XVI i XVII ==
 
== Sigles XVI i XVII ==
 
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] donà lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|regirades de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents.
 
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] donà lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|regirades de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents.
[[Archiu:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|right|320px|Embarque de moriscs en el Grau de Valéncia]]
+
[[Archiu:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|left|320px|Embarque de moriscs en el Grau de Valéncia]]
 
Un atre problema important fon la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents expulsions de judeus (en [[1492]]) i [[morisc]]s (en [[1609]]) del Regne, la qual cosa va fer que la seua economia entrara en una greu crisis hagut de, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats "''tagarins''"), i a la fugida de capitals i actius acumulats pels [[sefardita]]s. Precisament, el gran número de moriscs que hi havia en el Regne de Valéncia (en gran diferència, era on més havia de tota Espanya, en prop de 110.000), la seua nula integració en la societat i l'ajuda que procuraven als [[pirata]]s [[berberisc]]s, que estigueren assolant les costes valencianes fins a ben entrat el [[sigle XVII]], fon una de les causes que originaren el decret de l'[[expulsió dels moriscs]], que es va complir en gran severitat en tota Espanya. El nort de la província d'Alacant es quedà, degut ad això, pràcticament completament despoblat.
 
Un atre problema important fon la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents expulsions de judeus (en [[1492]]) i [[morisc]]s (en [[1609]]) del Regne, la qual cosa va fer que la seua economia entrara en una greu crisis hagut de, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats "''tagarins''"), i a la fugida de capitals i actius acumulats pels [[sefardita]]s. Precisament, el gran número de moriscs que hi havia en el Regne de Valéncia (en gran diferència, era on més havia de tota Espanya, en prop de 110.000), la seua nula integració en la societat i l'ajuda que procuraven als [[pirata]]s [[berberisc]]s, que estigueren assolant les costes valencianes fins a ben entrat el [[sigle XVII]], fon una de les causes que originaren el decret de l'[[expulsió dels moriscs]], que es va complir en gran severitat en tota Espanya. El nort de la província d'Alacant es quedà, degut ad això, pràcticament completament despoblat.
  

Menú de navegació