3843
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 8:
Llínea 8: + + +
sense resum d'edició
==Musulmans==
==Musulmans==
Despuix de la [[batalla de Guadalete]] els [[musulmà|musulmans]] ocuparen tota la [[península ibèrica]] derrotant als visigots de [[Don Rodrigo]]. De les terres valencianes feren un verger en hortes i jardins que maravellaven al món. En el [[sigle XI]] en la caiguda del [[Califat de Còrdoba]] [[Al-Àndalus]] se disgregà en taifes, en la Comunitat Valenciana se'n crearen dos, la [[Taifa de Valéncia]] i la [[Taifa de Dénia]] que també governava les [[Illes Balears]]. Valéncia fon conquistada pel [[Cit]] i a la seua mort per una secta de fanàtics, els [[almoràvits]] i els [[almohades]]. La lluita entre els dos, deixà refer les taifes sent exepcional la figura del [[Rei Llop]]. Desendent de mosàraps, conquistà totes les terres de la Xàrquia, el [[Taifa de Múrcia|Regne de Múrcia]] i el [[Taifa d'Almeria|Regne d'Almeria]]. Conseguí detindre als almohades que no pogueren entrar en la ciutat de [[Valéncia]] fins a la seua mort.
Despuix de la [[batalla de Guadalete]] els [[musulmà|musulmans]] ocuparen tota la [[península ibèrica]] derrotant als visigots de [[Don Rodrigo]]. De les terres valencianes feren un verger en hortes i jardins que maravellaven al món. En el [[sigle XI]] en la caiguda del [[Califat de Còrdoba]] [[Al-Àndalus]] se disgregà en taifes, en la Comunitat Valenciana se'n crearen dos, la [[Taifa de Valéncia]] i la [[Taifa de Dénia]] que també governava les [[Illes Balears]]. Valéncia fon conquistada pel [[Cit]] i a la seua mort per una secta de fanàtics, els [[almoràvits]] i els [[almohades]]. La lluita entre els dos, deixà refer les taifes sent exepcional la figura del [[Rei Llop]]. Desendent de mosàraps, conquistà totes les terres de la Xàrquia, el [[Taifa de Múrcia|Regne de Múrcia]] i el [[Taifa d'Almeria|Regne d'Almeria]]. Conseguí detindre als almohades que no pogueren entrar en la ciutat de [[Valéncia]] fins a la seua mort.
==Regne de Valéncia i Corona d'Aragó==
Gràcies a la derrota dels [[almohades]] en la [[Batalla de Naus de Tolosa]] ([[1212]]), els reis cristians pugueren continuar en la reconquista d'[[Al-Àndalus]]. [[Jaume I d'Aragó]] reconquistà els regnes de [[Regne de Valéncia|Valéncia]], [[Regne de Mallorca|Mallorca]] i [[Regne de Múrcia|Múrcia]] que més tart cedí a la [[Corona de Castella]]. Jaume I dotà al regne dels [[furs]] que aseguraven la seua autonomia front als atres de la [[Corona d'Aragó]].També nos donà la [[Real Senyera]] distintiva de tot atre territori de la Corona d'Aragó. En lo regne s'asegurà la convivència de judeus, musulmans i cristians que el feren el més ric i poderós de la Corona d'Aragó. El dia [[9 d'octubre]] entrà triunfalment en la ciutat de [[Valéncia]] sent el dia de la Pàtria Valenciana.
L'edat mija va desembocar en el Renaiximent, pero encara que en la major part d'[[Europa]], el Renaiximent va ser una época d'esplendor cultural, econòmic i social, en lo Regne de Valéncia tot lo contrari. L'época d'esplendor va tindre lloc cap a finals de l'edat mija. Provablement, els tres fets que varen condicionar la decadència del Renaiximent varen ser, l'hegemonia de [[Castella]], l'[[expulsió dels moriscs]] i la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]].
L'edat mija va desembocar en el Renaiximent, pero encara que en la major part d'[[Europa]], el Renaiximent va ser una época d'esplendor cultural, econòmic i social, en lo Regne de Valéncia tot lo contrari. L'época d'esplendor va tindre lloc cap a finals de l'edat mija. Provablement, els tres fets que varen condicionar la decadència del Renaiximent varen ser, l'hegemonia de [[Castella]], l'[[expulsió dels moriscs]] i la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]].