Canvis

== Història de la llingüística ==

== Història de la llingüística ==

{{principal|Història de la llingüística}}

{{principal|Història de la llingüística}}

La llingüística, estudi sistemàtic de la llengua, va nàixer a l'[[Índia]] en l'anàlisis del [[sànscrit]]. Es van formar moltes escoles a partir del segle VIII abans de Crist que van tindre una gran activitat durant molts segles i aixina la gramàtica de [[Panini]] es convertí en prescriptiva.

La llingüística, estudi sistemàtic de la llengua, va nàixer en l'[[Índia]] en l'anàlisis del [[sànscrit]]. Es varen formar moltes escoles a partir del segle VIII abans de Crist que varen tindre una gran activitat durant molts segles i aixina la gramàtica de [[Panini]] es convertí en prescriptiva.

A l'[[Orient mig]], el llingüista persa [[Sibawayh]] va fer una descripció detallada i professional de la [[llengua àrap]] el [[760]], a la seua obra colossal: ''Al-kitab fi al-nahw'' (الكتاب في النحو, ''el llibre de gramàtica'').

En l'[[Orient mig]], el llingüista persa [[Sibawayh]] va fer una descripció detallada i professional de la [[llengua àrap]] el [[760]], a la seua obra colossal: ''Al-kitab fi al-nahw'' (الكتاب في النحو, ''el llibre de gramàtica'').

A Europa el llingüista més important va ser el teòric [[Wilhelm von Humboldt]], que va establir la tipologia llingüística, és a dir, els tipo de llengües, i va destacar el caràcter propi que té cada llengua i la influència d'esta en el pensament. Atres autors importants del [[segle XIX]] van ser [[Jacob Grimm]], que va idear el principi del canvi consonàntic que es coneix com a la [[llei de Grimm]]; [[Karl Verner]], que el [[1822]] va descobrir la "llei" que es dirà despuix la [[llei de Verner]]; [[August Schleicher]], que va crear la "Stammbaumtheorie", i [[Johannes Schmidt]], que va desenrollar la "Wellentheorie" ("model d'ona") el [[1872]]. Estos autors seguien el model positivista de les ciències naturals.

En Europa el llingüista més important va ser el teòric [[Wilhelm von Humboldt]], que va establir la tipologia llingüística, és dir, els tipo de llengües, i va destacar el caràcter propi que té cada llengua i la influència d'esta en el pensament. Atres autors importants del [[segle XIX]] varen ser [[Jacob Grimm]], que va idear el principi del canvi consonàntic que es coneix com a la [[llei de Grimm]]; [[Karl Verner]], que el [[1822]] va descobrir la "llei" que es dirà despuix la [[llei de Verner]]; [[August Schleicher]], que va crear la "Stammbaumtheorie", i [[Johannes Schmidt]], que va desenrollar la "Wellentheorie" ("model d'ona") el [[1872]]. Estos autors seguien el model positivista de les ciències naturals.

Al darrer terç de segle apareixen els neogramàtics que aporten una concepció molt més rigorosa, desvinculen la llingüística de les ciències naturals i la situen en la [[sicologia]] i la sociologia. Hi destaquen Hermann Paul, el sicòlec Wundt, Gabelentz, etc.  

Al darrer terç de segle apareixen els neogramàtics que aporten una concepció molt més rigorosa, desvinculen la llingüística de les ciències naturals i la situen en la [[sicologia]] i la sociologia. Hi destaquen Hermann Paul, el sicòlec Wundt, Gabelentz, etc.  

[[Ferdinand de Saussure]] és el principal fundador de la llingüística estructural moderna, considera la llengua com un sistema de signes, i establix les famoses dicotomies llengua/parla, sincronia/diacronia, relacions paradigmàtiques/sintagmàtiques, crea el concepte de sintagma, etc. A partir d'ell sorgixen les diferents escoles estructurals europees: els diferents funcionalismes: Jakobson i l'escola de Praga, Martinet, Coseriu; i el cas particular de la glossemàtica de Hjelmslev.

[[Ferdinand de Saussure]] és el principal fundador de la llingüística estructural moderna, considera la llengua com un sistema de signes, i establix les famoses dicotomies llengua/parla, sincronia/diacronia, relacions paradigmàtiques/sintagmàtiques, crea el concepte de sintagma, etc. A partir d'ell sorgixen les diferents escoles estructurals europees: els diferents funcionalismes: Jakobson i l'escola de Praga, Martinet, Coseriu; i el cas particular de la glossemàtica de Hjelmslev.

A Amèrica destaquen dos corrents: el culturalista, en [[Edward Sapir]], líder a la llingüística estructural americana, que va ser un dels principals que van explorar les relacions entre el llenguatge i l'antropologia. La seua metodologia va eixercir una influència cabal sobre els seus successors. I el corrent formalista iniciat per [[Leonard Bloomfield]], fidel al positivisme, continuat pels distribucionalistes, i posteriorment per la gramàtica generativa de [[Noam Chomsky]], desenrollada baix la direcció del seu professor [[Zellig Harris]], inspirada en la informàtica, i que va convertir-se en el model dominant a partir dels anys '60 fins als '80. A partir dels '90 s'impon la llingüista cognitiva, en autors com Lakoff i Langacker.

En Amèrica destaquen dos corrents: el culturalista, en [[Edward Sapir]], líder a la llingüística estructural americana, que va ser un dels principals que varen explorar les relacions entre el llenguatge i l'antropologia. La seua metodologia va eixercir una influència cabal sobre els seus successors. I la corrent formalista iniciat per [[Leonard Bloomfield]], fidel al positivisme, continuat pels distribucionalistes, i posteriorment per la gramàtica generativa de [[Noam Chomsky]], desenrollada baix la direcció del seu professor [[Zellig Harris]], inspirada en la informàtica, i que va convertir-se en el model dominant a partir dels anys '60 fins als '80. A partir dels '90 s'impon la llingüista cognitiva, en autors com Lakoff i Langacker.

== Famílies llingüístiques ==

== Famílies llingüístiques ==