− | La [[Guerra d'Independència Espanyola]] enfront dels invasors francesos (1808-1814) va ser nociva per a l'economia valenciana, encara que menys que en atres regions d'Espanya. Durant la [[Primera Guerra Carlista]], la [[província de Castelló]] (descontant la capital), especialment el [[Maestrazgo]] i la localitat de [[Morella]], va ser un dels principals baluarts dels guerrillers carlistes, coordinats pel [[Ramón Cabrera|general Cabrera]]. | + | La [[Guerra d'Independència Espanyola]] enfront dels invasors francesos (1808-1814) fon nociva per a l'economia valenciana, encara que menys que en atres regions d'Espanya. Durant la [[Primera Guerra Carlista]], la [[província de Castelló]] (descontant la capital), especialment el [[Maestrazgo]] i la localitat de [[Morella]], fon un dels principals baluarts dels guerrillers carlistes, coordinats pel [[Ramón Cabrera|general Cabrera]]. |
− | En [[1833]], en la nova [[Divisió territorial d'Espanya de 1833|organisació territorial lliberal]], la regió valenciana va ser dividida administrativament a les províncies actuals de [[província d'Alacant]], [[província de València|València]] i [[província de Castelló|Castelló]], conservant excepte excepcions (el comtat de [[Villena]] i [[La Plana d'Utiel-Requena|Utiel-Requena]]) els llímits de l'històric regne de València. Durant el segle XIX, es va seguir ampliant les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[revolució industrial]], com en la major part d'Espanya, va ser incompleta i retardada, pero l'establiment de [[Sagunt]] com a gran centre portuari-siderúrgic, les indústries textils de [[Alcoy]] i l'aparició de chicotetes empreses al llarc de la Comunitat van permetre un despegue industrial a partir de finals del segle XIX. | + | En [[1833]], en la nova [[Divisió territorial d'Espanya de 1833|organisació territorial lliberal]], la regió valenciana fon dividida administrativament a les províncies actuals de [[província d'Alacant]], [[província de Valéncia|Valéncia]] i [[província de Castelló|Castelló]], conservant excepte excepcions (el comtat de [[Villena]] i [[La Plana d'Utiel-Requena|Utiel-Requena]]) els llímits de l'històric regne de València. Durant el segle XIX, es va seguir ampliant les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[revolució industrial]], com en la major part d'Espanya, fon incompleta i retardada, pero l'establiment de [[Sagunt]] com a gran centre portuari-siderúrgic, les indústries textils de [[Alcoy]] i l'aparició de chicotetes empreses al llarc de la Comunitat van permetre un despegue industrial a partir de finals del segle XIX. |