Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
L''''economia''' de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) ha estat marcada per la forma allargada del seu territori, en una orografia montanyenca i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl. Mentres que l'eix litoral permetia la connexió en [[Europa]] a través de [[Catalunya]]. El pas de Villena-Almansa ha constituït tradicionalment la ruta més fàcil cap a i des de la Meseta, situada en el centre d'Espanya.
+
L''''economia''' de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) ha estat marcada per la forma allargada del seu territori, en una orografia montanyenca i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sol. Mentres que l'eix litoral permetia la conexió en [[Europa]] a través de [[Catalunya]]. El pas de Villena-Almansa ha constituït tradicionalment la ruta més fàcil cap a i des de la Meseta, situada en el centre d'Espanya.
   −
En un clima mediterraneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals de la Comunitat Valenciana són escassos referent als minerals; destaquen algunes explotacions salines i les pedreres de minerals no metàlics, d'ús i tradició històrica en l'indústria i la construcció. En recursos hídrics, actualment hi ha una demanda d'[[aigua]] superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en el sur de la Comunitat, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterraneus. Els plans d'estalvi i racionalisació de l'us, especialment en l'agricultura, i la generalisació de plantes dessalinisadores i de captació d'aigua es presenten com les solucions del futur.
+
En un clima mediterraneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals de la Comunitat Valenciana són escassos referent als minerals; destaquen algunes explotacions salines i les pedreres de minerals no metàlics, d'us i tradició històrica en l'indústria i la construcció. En recursos hídrics, actualment hi ha una demanda d'[[aigua]] superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en el sur de la Comunitat, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus. Els plans d'estalvi i racionalisació de l'us, especialment en l'agricultura, i la generalisació de plantes dessalinisadores i de captació d'aigua es presenten com les solucions del futur.
    
== Indicadors econòmics ==
 
== Indicadors econòmics ==
Llínea 9: Llínea 9:     
== Model empresarial ==
 
== Model empresarial ==
El model [[empresa|empresarial]] valencià està conpost per uns quants centenars d'empreses [[multinacional]]s i decenes de milers de [[PIME]] locals, la combinació de les quals ha permés a moltes empreses valencianes créixer a recer de les multinacionals. Si be, la majoria de les ''pimes'' són de caràcter familiar la qual cosa, a pesar de les virtuts d'este model, podria perjudicar en la capacitat de cooperació econòmica més allà de la família en un context de [[globalisació]] econòmica.
+
El model [[empresa|empresarial]] valencià està compost per uns quants centenars d'empreses [[multinacional]]s i decenes de milers de [[PIME]] locals, la combinació de les quals ha permés a moltes empreses valencianes créixer a recer de les multinacionals. Si be, la majoria de les ''pimes'' són de caràcter familiar la qual cosa, a pesar de les virtuts d'este model, podria perjudicar en la capacitat de cooperació econòmica més allà de la família en un context de [[globalisació]] econòmica.
    
Encara que la greu crisis econòmica entre [[1973]] i [[1985]] que afectà el sector industrial, i després d'haver entrat l'any [[1986]] a la UE sense tradició exportadora recent, actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%, i el seu volum respectiu en l'any 2003 superava a [[Grècia]] i s'acostava al de [[Portugal]].
 
Encara que la greu crisis econòmica entre [[1973]] i [[1985]] que afectà el sector industrial, i després d'haver entrat l'any [[1986]] a la UE sense tradició exportadora recent, actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%, i el seu volum respectiu en l'any 2003 superava a [[Grècia]] i s'acostava al de [[Portugal]].
Llínea 19: Llínea 19:  
Esta marcada per la disposició d'aigua; per tant cal distinguir-hi els conreus de secà i els de regadiu:
 
Esta marcada per la disposició d'aigua; per tant cal distinguir-hi els conreus de secà i els de regadiu:
   −
* En el [[secà]] l'[[ametler]] sobretot i també el [[garrofer]] i l'[[olivera]] són els conreus tradicionals, pero s'han anat introduint atres arbres de secà que s'han implantat en determinades comarques i entre els quals hi ha les [[pomera|pomeres]], els [[presseguers]], etc. La [[raïm|vinya]] és el paisage natural de moltes comarques i, d'un temps ençà, s'hi elaboraren vins de gran qualitat arreu de la Comunitat Valenciana, especialment en la [[Plana d'Utiel]], [[Villar de l'Arquebisbe]] i les zona del [[Vinalopó]] ([[Alt Vinalopó]], [[Vinalopó Mitjà]] i [[Baix Vinalopó]]). En les zones de l'interior de la [[Marina Alta]] i la [[Marina Baixa]], a causa del cultiu de la pansa, es fan bons [[moscatell|moscatells]] i [[Vi|vins]] dolços.
+
* En el [[secà]] l'[[armeler]] sobretot i també el [[garrofer]] i l'[[olivera]] són els conreus tradicionals, pero s'han anat introduint atres arbres de secà que s'han implantat en determinades comarques i entre els quals hi ha les [[pomera|pomeres]], els [[presseguers]], etc. La [[raïm|vinya]] és el paisage natural de moltes comarques i, d'un temps ençà, s'hi elaboraren vins de gran qualitat arreu de la Comunitat Valenciana, especialment en la [[Plana d'Utiel]], [[Villar de l'Arquebisbe]] i les zona del [[Vinalopó]] ([[Alt Vinalopó]], [[Vinalopó Mig]] i [[Baix Vinalopó]]). En les zones de l'interior de la [[Marina Alta]] i la [[Marina Baixa]], a causa del cultiu de la pansa, es fan bons [[moscatell|moscatells]] i [[Vi|vins]] dolços.
 
* El [[regadiu]] està dominat pels [[cítric|cítrics]], especialment la [[taronja]], que supon la major part de la [[citricultura]] de l'Estat i l'[[arròs]] que, encara que sofrix un clar retrocés, també supon gran part de la producció estatal i els conreus hortícoles i florals.
 
* El [[regadiu]] està dominat pels [[cítric|cítrics]], especialment la [[taronja]], que supon la major part de la [[citricultura]] de l'Estat i l'[[arròs]] que, encara que sofrix un clar retrocés, també supon gran part de la producció estatal i els conreus hortícoles i florals.
   −
=== Ramaderia ===
+
=== Ganaderia ===
 
És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'[[apicultura]] que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia.
 
És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'[[apicultura]] que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia.
 
* La peixca: Es practica peixca de litoral, sobretot de [[sardina|sardines]], [[polp|polps]], seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia.
 
* La peixca: Es practica peixca de litoral, sobretot de [[sardina|sardines]], [[polp|polps]], seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia.
Llínea 29: Llínea 29:  
Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur:
 
Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur:
 
* [[Castelló de la Plana|Castelló]]-[[Onda]]: [[Ceràmica]].
 
* [[Castelló de la Plana|Castelló]]-[[Onda]]: [[Ceràmica]].
* [[Valéncia]] i la seua [[àrea metropolitana]]: moble, i maquinària elèctrica. Abunda la chicoteca i mijana empresa, pero també hi ha grans indústries com l'automovilistica Ford.
+
* [[Valéncia]] i la seua [[àrea metropolitana]]: moble, i maquinària elèctrica. Abunda la chicoteta i mijana empresa, pero també hi ha grans indústries com l'automovilistica Ford.
* L'eix [[Xàtiva]]-[[Alcoi]]: textil i paper.
+
* L'eix [[Xàtiva]]-[[Alcoy]]: textil i paper.
 
* La [[Foia de Castalla]]: Joguets mecànics i nines (el 55% de la producció estatal espanyola).
 
* La [[Foia de Castalla]]: Joguets mecànics i nines (el 55% de la producció estatal espanyola).
 
* La [[Vall del Vinalopó]]: Calçat i caucho.
 
* La [[Vall del Vinalopó]]: Calçat i caucho.
Llínea 37: Llínea 37:     
=== Turisme ===
 
=== Turisme ===
Este sector s'ha convertit, des de la decada dels sixanta del passat segle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del [[PIB]]; pero este fet ha dut a una feroç [[especulació]], sobretot en la costa, en destrossa del [[mig ambient]] i degradació sistemàtica del mig ambient.
+
Este sector s'ha convertit, des de la decada dels xixanta del passat segle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del [[PIB]]; pero este fet ha dut a una feroç [[especulació]], sobretot en la costa, en destrossa del [[mig ambient]] i degradació sistemàtica del mig ambient.
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Menú de navegació