Canvis

{{en desenroll}}

{{en desenroll}}

En el matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran el Catòlic]] de la [[Corona d'Aragó]], tots dos de la casa castellana dels Trastàmara, en [[1479]] els destins dels dos regnes s'unixen.  L'auge de l'imperi hispànic (en el domini de mija Europa i el descobriment d'[[Amèrica]]) portaren a la castellanisació de la societat valenciana (i especialment els nobles).

En el matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran el Catòlic]] de la [[Corona d'Aragó]], els dos de la casa castellana dels Trastàmara, en [[1479]] els destins dels dos regnes s'unixen.  L'auge de l'[[imperi hispànic]] (en el domini de mija Europa i el descobriment d'[[Amèrica]]) portaren a la castellanisació de la societat valenciana (i especialment els nobles).

=== Segle XV ===

=== Sigle XV ===

[[Archiu:interiorllonjadevalencia.jpg|thumb|200px|La [[Llonja de Valéncia]], obra mestra del gòtic civil realisada durant el Segle d'Or valencià]]

[[Archiu:interiorllonjadevalencia.jpg|thumb|200px|La [[Llonja de Valéncia]], obra mestra del gòtic civil realisada durant el Segle d'Or valencià]]

El [[Regne de Valéncia]] fon un dels pilars de la corona aragonesa, finançant econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els segles [[segle XV|XV]] i [[segle XVI|XVI]].

El [[Regne de Valéncia]] fon u dels pilars de la corona aragonesa, finançant econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els sigles [[segle XV|XV]] i [[segle XVI|XVI]].

Gràcies al comerç marítim en els nous territoris extra hispànics de la Corona aragonesa ([[Sardenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la ''[[Taula de Canvis]]'' (la primera [[borsa de valors]] de la història), durant el segle [[segle XIV|XIV]] el Regne va conseguir un notable desenroll econòmic, al que sovint es qualifica com el ''[[Segle d'or valencià]]''. Esta época coincidix, a més, en una explosió lliterària notable en [[Idioma valencià|valencià]], sent una de les primeres societats d'Espanya a entrar en el [[Renaiximent]], en importants escritors, humanistes, i filòsofs. En 1469, Valéncia era la ciutat més poblada de la Península, en una població de 40.000 a 70.000 habitants; el regne explicava llavors en uns 250.000 habitants. En 1501, el papa [[Aleixandre VI]], d'ascendència valenciana, va otorgar la bulat fundacional de la [[Universitat de Valéncia]].

Gràcies al comerç marítim en els nous territoris extra hispànics de la Corona aragonesa ([[Sardenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la ''[[Taula de Canvis]]'' (la primera [[borsa de valors]] de l'història), durant el sigle [[sigle XIV|XIV]] lo Regne va conseguir un notable desenroll econòmic, al que sovint es qualifica com el ''[[Sigle d'or valencià]]''. Esta época coincidix, ademés, en una explosió lliterària notable en [[Idioma valencià|valencià]], sent una de les primeres societats d'Espanya a entrar en el [[Renaiximent]], en importants escritors, humanistes, i filòsofs. En 1469, [[Valéncia]] era la ciutat més poblada de la Península, en una població de 40.000 a 70.000 habitants; el regne explicava llavors en uns 250.000 habitants. En 1501, el papa [[Aleixandre VI]], d'ascendència valenciana, otorgà la bulat fundacional de l'[[Universitat de Valéncia]].

En l'entronisació del castellà [[Fernando de Trastámara]] com a rei d'Aragó en [[1412]], els llaços entre les corones castellana i aragonesa van ser estrenyent-se gradualment, conseguint-se la unió de les dos corones en el triumf en [[1479]] de [[Isabel I de Castella]], casada en [[Fernando I d'Aragó]], en el [[Conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella]]. No obstant això la unió de les corones no va significar una unió política, ya que els regnes de la corona d'Aragó i el regne de Castella van seguir en la seua identitat política i les seues corts. La unió d'abdós corones es va desfer després de la mort d'Isabel de Castella per tornar-se a unir en Carlos I.

En l'entronisació del castellà [[Fernando de Trastámara]] com a rei d'Aragó en [[1412]], els llaços entre les corones castellana i aragonesa varen ser estrenyent-se gradualment, conseguint-se l'unió de les dos corones en el triumf en [[1479]] de [[Isabel I de Castella]], casada en [[Fernando I d'Aragó]], en el [[Conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella]]. No obstant això la unió de les corones no va significar una unió política, ya que els regnes de la corona d'Aragó i el regne de Castella seguiren en la seua identitat política i les seues corts. L'unió d'abdós corones es va desfer en acabant de la mort d'Isabel de Castella per tornar-se a unir en [[Carles I]].

=== Segles XVI i XVII ===

=== Segles XVI i XVII ===