Canvis

=== Segles XVI i XVII ===

=== Segles XVI i XVII ===

L'arribada al poder de [[Carlos I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanías|regirades de les Germanías]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreyes i lloctinents.

L'arribada al poder de [[Carlos I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanías|regirades de les Germanías]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents.

[[Archiu:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|right|320px|Embarqui de moriscs en el Grau de Valéncia]]

[[Archiu:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|right|320px|Embarqui de moriscs en el Grau de Valéncia]]

Un atre problema important fon la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents expulsions de judeus (en [[1492]]) i [[morisc]]s (en [[1609]]) del Regne, la qual cosa va fer que la seua economia entrés en una greu crisis hagut de, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats "''tagarins''"), i a la fugida de capitals i actius acumulats pels [[sefardita]]s. Precisament, el gran número de moriscs que hi havia en el Regne de Valéncia (en gran diferència, era on més havia de tota Espanya, en prop de 110.000), la seua nula integració en la societat i l'ajuda que procuraven als [[pirata]]s [[berberisco]]s, que van estar assolant les costes valencianes fins a ben entrat el [[segle XVII]], fon una de les causes que van originar el decret de la [[expulsió dels moriscs]], que es va complir en gran severitat en tota Espanya. El nort de la província d'Alacant es va quedar, arran d'això, pràcticament completament despoblat.

Un atre problema important fon la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents expulsions de judeus (en [[1492]]) i [[morisc]]s (en [[1609]]) del Regne, la qual cosa va fer que la seua economia entrara en una greu crisis hagut de, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats "''tagarins''"), i a la fugida de capitals i actius acumulats pels [[sefardita]]s. Precisament, el gran número de moriscs que hi havia en el Regne de Valéncia (en gran diferència, era on més havia de tota Espanya, en prop de 110.000), la seua nula integració en la societat i l'ajuda que procuraven als [[pirata]]s [[berberisc]]s, que van estar assolant les costes valencianes fins a ben entrat el [[segle XVII]], fon una de les causes que van originar el decret de la [[expulsió dels moriscs]], que es va complir en gran severitat en tota Espanya. El nort de la província d'Alacant es va quedar, arran d'això, pràcticament completament despoblat.

Els efectes de les Germanías, la reducció demogràfica després de les expulsions de les minories, els continus atacs turc-algerians contra la costa, i, en gran manera, la desviació de l'economia mundial cap a l'Atlàntic en detriment del comerç mediterràneu (arran del descobriment d'Amèrica), van ser desdibuixant el pes de la regió valenciana en el conjunt d'Espanya. D'atra banda, en consononcia en l'aument de l'autoritarisme de la resta de les monarquies europees, es va produir tot el llarc dels segles XVI i XVII un progressiu reforçament del poder real; així, les aristocràtiques Corts forals valencianes van ser per última vegada convocades en [[1645]].

Els efectes de les Germaníes, la reducció demogràfica després de les expulsions de les minories, els continus atacs turc-algerians contra la costa, i, en gran manera, la desviació de l'economia mundial cap a l'Atlàntic en detriment del comerç mediterràneu (arran del descobriment d'Amèrica), van ser desdibuixant el pes de la regió valenciana en el conjunt d'Espanya. D'atra banda, en consonància en l'aument de l'autoritarisme de la resta de les monarquies europees, es va produir tot el llarc dels segles XVI i XVII un progressiu reforçament del poder real; així, les aristocràtiques Corts forals valencianes van ser per última vegada convocades en [[1645]].

En el plànol cultural, destaca l'aument del prestigi del [[idioma castellà|castellà]], produint-se des de principis del segle XVI un abandó quasi total del valencià com a llengua de cultura. Així, un dels escritors valencians més reconeguts de l'Edat Moderna, [[Guillén de Castro]], va anar un gran dramaturc en llengua castellana.

En el plànol cultural, destaca l'aument del prestigi del [[idioma castellà|castellà]], produint-se des de principis del segle XVI un abandó quasi total del valencià com a llengua de cultura. Així, un dels escritors valencians més reconeguts de l'Edat Moderna, [[Guillén de Castro]], va anar un gran dramaturc en llengua castellana.

=== Segle XVIII ===

=== Segle XVIII ===

{{VT|Ilustració política en Espanya|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}

{{VT|Ilustració política en Espanya|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}

A partir de [[1680]] va tenir lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que va enfrontar a [[Felipe V d'Espanya|Felipe V de Borbó]], ascendit al tron en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos d'Àustria]], pretendent també al tron espanyol i els partidaris del qual es van alçar al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es va pronunciar majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretendent austríac, per la qual cosa la regió fon escenari de nombroses operacions militars: finalment, després de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, afavorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantingut fidels. Seguint el model absolutista francès de [[Luis XIV de França|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, es va realisar en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques van dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregimientos: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana|Castelló]], [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa (Valéncia)|Montesa]], [[Denia]], [[Alcoi]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].

A partir de [[1680]] va tenir lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que va enfrontar a [[Felipe V d'Espanya|Felipe V de Borbó]], ascendit al tron en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tron espanyol i els partidaris del qual es van alçar al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es va pronunciar majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per la qual cosa la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, després de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantingut fidels. Seguint el model absolutista francès de [[Luis XIV de França|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, es va realisar en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques van dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana|Castelló]], [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa (Valéncia)|Montesa]], [[Denia]], [[Alcoi]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].

Durant el [[segle XVIII]] la regió va mantindre un creixement econòmic modest però constant, principalment agrícola, estenent-se la superfície de regadiu (mitjançant la canalisació de les aigües fluvials i la dessecació de zones pantanoses), roturándose zones improductives i abancalando els vessants de les muntanyes.

Durant el [[segle XVIII]] la regió va mantindre un creixement econòmic modest però constant, principalment agrícola, estenent-se la superfície de regadiu (mitjançant la canalisació de les aigües fluvials i la dessecació de zones pantanoses), roturándose zones improductives i abancalando els vessants de les muntanyes.