Canvis

En el plànol cultural, destaca l'augment del prestigi del [[idioma castellà|castellà]], produint-se des de principis del segle XVI un abandó gairebé total del valencià com a llengua de cultura. Així, un dels escriptors valencians més reconeguts de l'Edat Moderna, [[Guillén de Castro]], va anar un gran dramaturg en llengua castellana.

En el plànol cultural, destaca l'augment del prestigi del [[idioma castellà|castellà]], produint-se des de principis del segle XVI un abandó gairebé total del valencià com a llengua de cultura. Així, un dels escriptors valencians més reconeguts de l'Edat Moderna, [[Guillén de Castro]], va anar un gran dramaturg en llengua castellana.

=== Siglo XVIII ===

=== Segle XVIII ===

{{VT|Ilustración política en España|Guerra de Sucesión Española en el Reino de Valencia}}

{{VT|Il·lustració política a Espanya|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de València}}

A partir de [[1680]] tuvo lugar una revitalización de la economía valenciana. Sin embargo, fue parada por la [[Guerra de Sucesión Española]] que enfrentó a [[Felipe V de España|Felipe V de Borbón]], ascendido al trono en [[1701]], con el [[Carlos VI del Sacro Imperio Romano Germánico|archiduque Carlos de Austria]], pretendiente también al trono español y cuyos partidarios se alzaron a su favor en [[1705]]. El Reino de Valencia se pronunció mayoritariamente (salvo excepciones como [[Alicante]], [[Jijona]] o [[Bañeres]]) a favor del pretendiente austriaco, por lo que la región fue escenario de numerosas operaciones militares: finalmente, tras la [[batalla de Almansa]] librada en [[1707]], Felipe V hizo efectivo su reinado sobre la región valenciana, favoreciendo a las ciudades y grupos sociales que se habían mantenido fieles. Siguiendo el modelo absolutista francés de [[Luis XIV de Francia|Luis XIV]], Felipe V desmanteló las estructuras del [[Reino de Valencia]] mediante los [[Decretos de Nueva Planta]], integrándolas en un mismo modelo con las del reino de Castilla como, posteriormente, se realizó con las de los demás reinos de la Corona de Aragón. Las reformas borbónicas dividieron también el antiguo Reino de Valencia en trece gobernaciones o corregimientos: [[Morella]], [[Peñíscola]], [[Castellón de la Plana|Castellón]], [[Valencia (ciudad)|Valencia]], [[Alcira]], [[Cofrentes]], [[Játiva]], [[Montesa (Valencia)|Montesa]], [[Denia]], [[Alcoy]], [[Jijona]], [[Alicante]] y [[Orihuela]].

A partir de [[1680]] va tenir lloc una revitalització de l'economia valenciana. No obstant això, va ser parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que va enfrontar a [[Felipe V d'Espanya|Felipe V de Borbó]], ascendit al tron en [[1701]], amb el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|arxiduc Carlos d'Àustria]], pretendent també al tron espanyol i els partidaris del qual es van alçar al seu favor en [[1705]]. El Regne de València es va pronunciar majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretendent austríac, per la qual cosa la regió va ser escenari de nombroses operacions militars: finalment, després de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, afavorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantingut fidels. Seguint el model absolutista francès de [[Luis XIV de França|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de València]] mitjançant els [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model amb les del regne de Castella com, posteriorment, es va realitzar amb les dels altres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques van dividir també l'antic Regne de València en tretze governacions o corregimientos: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana|Castelló]], [[València (ciutat)|València]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa (València)|Montesa]], [[Denia]], [[Alcoi]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].

Durante el [[siglo XVIII]] la región mantuvo un crecimiento económico modesto pero constante, principalmente agrícola, extendiéndose la superficie de regadío (mediante la canalización de las aguas fluviales y la desecación de zonas pantanosas), roturándose zonas improductivas y abancalando las laderas de las montañas.

Durant el [[segle XVIII]] la regió va mantenir un creixement econòmic modest però constant, principalment agrícola, estenent-se la superfície de regadiu (mitjançant la canalització de les aigües fluvials i la dessecació de zones pantanoses), roturándose zones improductives i abancalando els vessants de les muntanyes.

{{Regne de Valéncia}}

{{Regne de Valéncia}}

[[Categoria:Edat Moderna en la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Edat Moderna en la Comunitat Valenciana]]