2504
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 14:
Llínea 14: − + − + − +
→L'etapa romana
Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en el [[226 a. C.|226 a. C.]], les dos potencies mediterranees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del [[riu Ebro]]. En la fundacio de [[Carthago Nova]] (Cartagena) pels punics en el [[227 a. C.|227 a. C.]], escomença una colonisacio progressiva cartaginesa del llevant peninsular.
Segons el ''tractat de l'Ebre'' firmat entre Roma i Cartago en el [[226 a. C.|226 a. C.]], les dos potencies mediterranees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del [[riu Ebro]]. En la fundacio de [[Carthago Nova]] (Cartagena) pels punics en el [[227 a. C.|227 a. C.]], escomença una colonisacio progressiva cartaginesa del llevant peninsular.
[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG|thumb|left|175px|Primera división de [[Hispania Romana|Hispania]] en dos provincias: [[Hispania Citerior|Citerior]] y [[Hispania Ulterior|Ulterior]]]]
[[Archiu:Hispania 1a division provincial.PNG|thumb|left|175px|Primera divisio de [[Hispania Romana|Hispania]] en dos provincies: [[Hispania Citerior|Citerior]] i [[Hispania Ulterior|Ulterior]].]]
[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG|thumb|right|175px|División provincial de [[César Augusto|Augusto]]]]
[[Archiu:Hispania 2a division provincial.PNG|thumb|right|175px|Divisio provincial de [[Cesar August|August]].]]
[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg|thumb|left|175px|División provincial de [[Diocleciano]] en [[298]].]]
[[Archiu:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg|thumb|left|175px|Divisio provincial de [[Dioclecià]] en [[298]].]]
L'atac cartagines en el [[219 a. C.|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella|Massilia]] i indirectament de Roma, fon el pretext que servi de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals durien de pronunciar-se com aliades d'una u atra potencia, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a HISPANIA i, despres de la victoria romana en el [[202 a. C.|202 a. C.]], tot el litoral mediterraneu acabà somes a l'autoritat militar de [[Republica romana|Roma]].
L'atac cartagines en el [[219 a. C.|219 a. C.]] a la ciutat ibera de [[Sagunt]], aliada de la colonia grega de [[Marsella|Massilia]] i indirectament de Roma, fon el pretext que servi de desencadenant per a la [[Segona Guerra Punica]] entre cartaginesos i [[Imperi romà|romans]]. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals durien de pronunciar-se com aliades d'una u atra potencia, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a HISPANIA i, despres de la victoria romana en el [[202 a. C.|202 a. C.]], tot el litoral mediterraneu acabà somes a l'autoritat militar de [[Republica romana|Roma]].