Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
7 bytes afegits ,  11:35 28 maig 2015
m
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
La '''dacsa''' o '''paniç''' ('''''Zea mays''''') botànicament pertany a les herbàcees jagants, de la [[Família (biologia)|família]] de les [[Gramínea|gramínees]] . A diferència d’unes atres plantes tropicals, esta creix i prospera en qualsevol altitut; en [[Perú]], per eixemple, se la veu en terres situades a nivell de la mar lo mateix que a 4.700 m. És, per tant, l’única planta tropical cultivada freqüentment fòra dels tròpics en èxit.
 
La '''dacsa''' o '''paniç''' ('''''Zea mays''''') botànicament pertany a les herbàcees jagants, de la [[Família (biologia)|família]] de les [[Gramínea|gramínees]] . A diferència d’unes atres plantes tropicals, esta creix i prospera en qualsevol altitut; en [[Perú]], per eixemple, se la veu en terres situades a nivell de la mar lo mateix que a 4.700 m. És, per tant, l’única planta tropical cultivada freqüentment fòra dels tròpics en èxit.
   −
A rant del descobriment d'[[Amèrica]], el [[cereal]] fon importat als països mediterràneus. [[Cristòfol Colon]] el portà a [[Espanya]] en [[1498]] i la seua sembra es feu en els camps de [[Castella]].  
+
Abans del descobriment d'[[Amèrica]], el [[cereal]] fon importat als països mediterràneus. [[Cristòfol Colon]] el portà a [[Espanya]] en [[1498]] i la seua sembra es feu en els camps de [[Castella]].  
   −
Les espigues que es formen en la planta, una vegada desenrollades i madures constituïxen les conegudes panolles, tan apreciades quan estan tendres per a menjar-se-les torradetes al foc, afegint-los un pessic de sal. Dita panolla oferix uns grans, apretats i adherits a l’espigó (el suro o eix del mig), de brillant color [[groc]], [[blanc]] o [[roig|rogenc]], segons la varietat, que s’encontren protegits per unes fulles, correjoses quan es sequen, que els envolten, des del pedúncul fins a la mateixa punta, a l’hora que oculten la bellea multicolor de les moltíssimes llavors que tanquen en tota la seua llargària i que, en perfectes files, corren a lo llarc del suro.  
+
Les espigues que es formen en la planta, una vegada desenrollades i madures constituïxen les conegudes panolles, tan apreciades quan estan tendres per a menjar-se-les torradetes al [[foc]], afegint-los un pessic de sal. Dita panolla oferix uns grans, apretats i adherits a l’espigó (el suro o eix del mig), de brillant color [[groc]], [[blanc]] o [[roig|rogenc]], segons la varietat, que s’encontren protegits per unes fulles, correjoses quan es sequen, que els envolten, des del pedúncul fins a la mateixa punta, a l’hora que oculten la bellea multicolor de les moltíssimes llavors que tanquen en tota la seua llargària i que, en perfectes files, corren a lo llarc del suro.  
    
== Valor alimentici ==
 
== Valor alimentici ==
Llínea 13: Llínea 13:  
En el món desenrollat, per contra, el seu consum és molt important i variat, tant culinàriament, en rebosteria o conserves, etc., com en pensos i preparats per a la ganaderia. És enorme la seua producció arreu del món, sent els [[EUA]] el país que s'endú la palma en quasi un 50% de la totalitat, seguit del [[Brasil]], [[Rússia]],[[ China]], [[Argentina]], [[Mèxic]], etc.  
 
En el món desenrollat, per contra, el seu consum és molt important i variat, tant culinàriament, en rebosteria o conserves, etc., com en pensos i preparats per a la ganaderia. És enorme la seua producció arreu del món, sent els [[EUA]] el país que s'endú la palma en quasi un 50% de la totalitat, seguit del [[Brasil]], [[Rússia]],[[ China]], [[Argentina]], [[Mèxic]], etc.  
   −
En [[Espanya]] destaquen, entre unes atres zones productives, [[Galícia]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. En temps de necessitat, la posguerra, per eixemple en [[Valéncia]] menjàrem a montó de pa i coca de dacsa. I, cóm no, transformant-la en roses, bufes o cotufes, que nos acompanyen a diari delectant-nos al mastegar-les veent películes de [[cine]].
+
En [[Espanya]] destaquen, entre unes atres zones productives, [[Galícia]], [[Andalusia]] i [[Aragó]]. En temps de necessitat, la posguerra, per eixemple en [[Valéncia]] menjàrem a montó de [[pa]] i coca de dacsa. I, cóm no, transformant-la en roses, bufes o cotufes, que nos acompanyen a diari delectant-nos al mastegar-les veent películes de [[cine]].
    
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Botànica]]
124 521

edicions

Menú de navegació