| De l'antiga església gòtica del [[segle XIV]], destruïda en [[1936]], tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. Era obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al Carrer Archipreste Balaguer, que apareix documentada en [[1382]] com a obra de Guillem Coll. La porta del nort, o de la Plaça de l'Herba, de [[1420]], presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats. | | De l'antiga església gòtica del [[segle XIV]], destruïda en [[1936]], tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. Era obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al Carrer Archipreste Balaguer, que apareix documentada en [[1382]] com a obra de Guillem Coll. La porta del nort, o de la Plaça de l'Herba, de [[1420]], presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats. |
| La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a [[1366]]. El santuari, ara en dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre [[1724]] i [[1766]] sobre atres dos més antics d'orige medieval. | | La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a [[1366]]. El santuari, ara en dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre [[1724]] i [[1766]] sobre atres dos més antics d'orige medieval. |