Canvis

Fon contemporàneu de [[Giovanni Boccaccio|Boccaccio]] i de Christine de Pisan. És considerat a vegades com el primer autor que demostra la llegitimitat artística de l'anglés, i reivindicat per tant com a pare de l'anglés per molts professors de llengua. La seua obra ha contribuït en escreix a desenrollar la [[lliteratura anglesa]]; se'l considera l'introductor de la [[mètrica (poesia)|mètrica]] en accents i sílabes com a solució de recanvi per a la mètrica anglosaxona aliterativa. També va contribuir a regularisar l'accent del sur (regió de Londres) de l'anglés mijà.  

Fon contemporàneu de [[Giovanni Boccaccio|Boccaccio]] i de Christine de Pisan. És considerat a vegades com el primer autor que demostra la llegitimitat artística de l'anglés, i reivindicat per tant com a pare de l'anglés per molts professors de llengua. La seua obra ha contribuït en escreix a desenrollar la [[lliteratura anglesa]]; se'l considera l'introductor de la [[mètrica (poesia)|mètrica]] en accents i sílabes com a solució de recanvi per a la mètrica anglosaxona aliterativa. També va contribuir a regularisar l'accent del sur (regió de Londres) de l'anglés mijà.  

Com a membre de la cort anglesa, va participar en numeroses campanyes en [[França]] o [[Espanya]] així com a [[Itàlia]],  on va acodir diverses vegades en missions diplomàtiques. Als 31 anys, es posa a treballar en les aduanes del port de Londres, fet que li va permetre tindre el temps necessari per escriure i compondre les seues principals obres.

Com a membre de la cort anglesa, va participar en numeroses campanyes en [[França]] o [[Espanya]] aixina com a [[Itàlia]],  on va acodir diverses vegades en missions diplomàtiques. Als 31 anys, es posa a treballar en les aduanes del port de Londres, fet que li va permetre tindre el temps necessari per escriure i compondre les seues principals obres.

Cal destacar la seua traducció del ''Roman de la Rose'', escrit en [[francés]] per [[Guillaume de Lorris]] i ampliat anys més tart per [[Jean de Meung]], i les ''Consolacions de la filosofia'' del filòsof llatí [[Boeci]]. Va escriure també ''La casa de la fama'' el [[1379]], ''El parlament dels aucells'', el [[1382]], i ''Troïl i Crèsida'', cap al any [[1385]], obra inspirada en Boccaccio i que va servir d'inspiració per a [[William Shakespeare]]. No obstant això, l'obra per la que és més conegut són els ''[[Contes de Canterbury]]'' (en [[anglés]], ''Canterbury tales'') que es varen editar per primera vegada en [[1478]]. Va començar a redactar esta obra, que va quedar inconclusa, inspirant-se en el ''[[Decameró]]'' de [[Boccaccio]], a la mort de la seua dona en [[1387]].  

Cal destacar la seua traducció del ''Roman de la Rose'', escrit en [[francés]] per [[Guillaume de Lorris]] i ampliat anys més tart per [[Jean de Meung]], i les ''Consolacions de la filosofia'' del filòsof llatí [[Boeci]]. Va escriure també ''La casa de la fama'' el [[1379]], ''El parlament dels aucells'', el [[1382]], i ''Troïl i Crèsida'', cap al any [[1385]], obra inspirada en Boccaccio i que va servir d'inspiració per a [[William Shakespeare]]. No obstant això, l'obra per la que és més conegut són els ''[[Contes de Canterbury]]'' (en [[anglés]], ''Canterbury tales'') que es varen editar per primera vegada en [[1478]]. Va començar a redactar esta obra, que va quedar inconclusa, inspirant-se en el ''[[Decameró]]'' de [[Boccaccio]], a la mort de la seua dona en [[1387]].