Canvis

{{en desenroll}}

{{leyenda|#900|Sigle VIII}}

Viking (de l'[[anglés]] ''viking''<ref>{{DGLV|Viking}}</ref>, i este del [[nòrdic]] antic víkingr) és el principal nom donat als membres dels pobles nòrdics originaris d'[[Escandinàvia]], famossos per les seues incursions i pillages en [[Europa]]. Depenent del context i de l'interpretació de l'autor, pot usar-se el nom per a referir-se als incursors d'esta procedència o a els seus països d’orige. La metonimia ha portat a que lo nom se seguixca gastant encara hui en dia de forma coloquial per a referir-se erròneament als paísos escandinaus.

Viking (de l'[[anglés]] ''viking''<ref>{{DGLV|Viking}}</ref>, i este del [[nòrdic]] antic víkingr) és el principal nom donat als membres dels pobles nòrdics originaris d'[[Escandinàvia]], famossos per les seues incursions i pillages en [[Europa]]. Depenent del context i de l'interpretació de l'autor, pot usar-se el nom per a referir-se als incursors d'esta procedència o a els seus països d’orige. La metonimia ha portat a que lo nom se seguixca gastant encara hui en dia de forma coloquial per a referir-se erròneament als paísos escandinaus.

Si be existixen referències vagues a [[pobles germànics]] del [[mar Bàltic]] i Escandinàvia en les fonts [[Antiga Roma|llatines]], els atacs i su aparició en l'escena política europea cobren rellevància en lo saqueig del [[monasteri de Lindisfarne]] ([[793]]) en el nort de [[Gran Bretanya]], al qual pronte siguiren atacs a atres monasteris. Els anals i cròniques dels dos sigles següents estan replets de relats aterradors. El seu actuar violent aterrorisà a les antigües comunitats, que, encara que acostumades a la guerra, no tenien forma de prevore quan hauria una incursió i patien una carència de poders forts en els comiençaments de la [[Edat Mija]]. Estos atacs sumats als dels [[Hongria|hongaresos]] i [[àvar|àvars]], a la presió de pobles eslaus en Europa Oriental i a la dels [[àrap|àraps]] en el Sur foren tant causa com consecuència d'un periodo d'inestabilitat que favorí la descentralisació política del [[feudalisme]].

Si be existixen referències vagues a [[pobles germànics]] del [[mar Bàltic]] i Escandinàvia en les fonts [[Antiga Roma|llatines]], els atacs i la seua aparició en l'escena política europea cobren rellevància en lo saqueig del [[monasteri de Lindisfarne]] ([[793]]) en el nort de [[Gran Bretanya]], al qual pronte siguiren atacs a atres monasteris. Els anals i cròniques dels dos sigles següents estan replets de relats aterradors. El seu actuar violent aterrorisà a les antigues comunitats, que, encara que acostumades a la guerra, no tenien forma de prevore quan hi hauria una incursió i patien una carència de poders forts en els començaments de la [[Edat Mija]]. Estos atacs sumats als dels [[Hongria|hongaresos]] i [[àvar|àvars]], a la presió de pobles eslaus en Europa Oriental i a la dels [[àrap|àraps]] en el Sur foren tant causa com consecuència d'un periodo d'inestabilitat que favorí la descentralisació política del [[feudalisme]].

Durant els sigles següents, els vikings i els seus descendients tingueren gran influència en l'història europea. En les [[illes britániques]] governaren durant molts anys fins ser finalment derrotats pels [[normandia|normandos]], descendents de vikings que havien rebut tierras en Normandia ([[França]]). En [[Itàlia]] fundaren el [[regne normando de Sicília]] e inclús arrivaren a influir en le seues incursions en el [[Califat de Còrdoba]] i en l'[[Imperi Bizantí]]. A través dels rius del nort intervingueren repetides voltes en el mar Bàltic i en [[Rússia]], primers estats de la qual (la [[Rus de Kiev]]) apareixen vinculats a aventurers vikings.

Durant els sigles següents, els vikings i els seus descendents tingueren gran influència en l'història europea. En les [[illes britániques]] governaren durant molts anys fins ser finalment derrotats pels [[normandia|normandos]], descendents de vikings que havien rebut terres en Normandia ([[França]]). En [[Itàlia]] fundaren el [[regne normando de Sicília]] e inclús arrivaren a influir en le seues incursions en el [[Califat de Còrdoba]] i en l'[[Imperi Bizantí]]. A través dels rius del nort intervingueren repetides voltes en el mar Bàltic i en [[Rússia]], primers estats de la qual (la [[Rus de Kiev]]) apareixen vinculats a aventurers vikings.

Se sol datar el final del periodo viking en la caiguda del rei [[Harald el Desaparegut]], que morí en la [[Batalla del pont Stamford]] en l'any [[1066]] quan intentava prendre posesió del territori d'[[Anglaterra]]; encara que els historiadors [[Dinamarca|danesos]] amplian fins [[1085]] en el final del regnat de [[Canuto IV de Dinamarca]]. Si bé l'influencia nòrdica seguí sent rellevant, l'aculturizació de normandos en França, Anglaterra i Itaàia, les victòries militars de varis estats com França que lograren assegurar les costes i la pròpia disminució d'incursions escandinaves en la cristianisació d'Escandinàvia suponeren paulatinament la fi de la seua activitat tal i com se coneixia.

Se sol datar el final del periodo viking en la caiguda del rei [[Harald el Desaparegut]], que morí en la [[Batalla del pont Stamford]] en l'any [[1066]] quan intentava prendre posesió del territori d'[[Anglaterra]]; encara que els historiadors [[Dinamarca|danesos]] amplian fins [[1085]] en el final del regnat de [[Canuto IV de Dinamarca]]. Si bé l'influencia nòrdica seguí sent rellevant, l'aculturisació de normandos en França, Anglaterra i Itàlia, les victòries militars de varis estats com França que lograren assegurar les costes i la pròpia disminució d'incursions escandinaves en la cristianisació d'Escandinàvia supongueren paulatinament la fi de la seua activitat tal i com se coneixia.

==Referències==

==Referències==