Canvis

'''Carles I d'Espanya i V del Sacro Imperi Romano-Germànic''', dit '''«el César»'''. També '''«el César Carles»''', '''«Sa Majestat Cesàrea»''', '''«lo Viager»''' o '''«l'Ausent»'''. ([[Gante]], [[24 de febrer]] de [[1500]]-[[Cuacos de Yuste]], [[21 de setembre]] de [[1558]]), regnà junt en [[Juana I de Castella|sa mare]] —esta última de forma solament nominal— en tots els [[Imperi espanyol|regnes i territoris d'Espanya]] en el nom de Carles I des de [[1516]] fins [[1556]], unint aixina per primera volta en una mateixa persona les Corones de [[Corona de Castella|Castella]] —lo [[Regne de Navarra]] inclús— i la [[Corona d'Aragó]] -lo [[Regne de Valéncia]] també-. Aixina mateixa fon [[emperador del Sacro Imperi Romano-Germànic]] com Carles V de [[1520]] a [[1558]].

'''Carles I d'Espanya i V del Sacro Imperi Romano-Germànic''', dit '''«el César»'''. També '''«el César Carles»''', '''«Sa Majestat Cesàrea»''', '''«lo Viager»''' o '''«l'Ausent»'''. ([[Gante]], [[24 de febrer]] de [[1500]]-[[Cuacos de Yuste]], [[21 de setembre]] de [[1558]]), regnà junt en [[Juana I de Castella|sa mare]] —esta última de forma solament nominal— en tots els [[Imperi espanyol|regnes i territoris d'Espanya]] en el nom de Carles I des de [[1516]] fins [[1556]], unint aixina per primera volta en una mateixa persona les Corones de [[Corona de Castella|Castella]] —lo [[Regne de Navarra]] inclús— i la [[Corona d'Aragó]] -lo [[Regne de Valéncia]] també-. Aixina mateixa fon [[emperador del Sacro Imperi Romano-Germànic]] com Carles V de [[1520]] a [[1558]].

Fill de [[Juana I de Castella]] i [[Felip I de Castella|Felip I el Hermos]], i net per via paterna de [[Maximilià I d'Habsburg]] i [[Maria de Borgoña]] (de qui heretà el [[Estat borgoñó|patrimoni borgoñó]], els territoris austríacs i el dret al tro imperial) i per via materna dels [[Reis Catòlics]], dels qui heretà [[Corona de Castella|Castella]], [[Corona d'Aragó|Aragó]], [[Regne de Navarra|Navarra]], les [[Regnes castellans d'Índies|Índies]], [[Regne de Nàpols|Nàpols]] i [[Regne de Sicília|Sicília]]. La seua consort era [[Isabel de Portugal]] i el seu succesor en el tro d'[[Espanya]] fon el seu fill [[Felip II d'Espanya|Felip II]].

Fill de [[Juana I de Castella]] i [[Felip I de Castella|Felip I el Hermos]], i net per via paterna de [[Maximilià I d'Habsburg]] i [[Maria de Borgonya]] (de qui heretà el [[Estat borgonyó|patrimoni borgonyó]], els territoris austríacs i el dret al tro imperial) i per via materna dels [[Reis Catòlics]], dels qui heretà [[Corona de Castella|Castella]], [[Corona d'Aragó|Aragó]], [[Regne de Navarra|Navarra]], les [[Regnes castellans d'Índies|Índies]], [[Regne de Nàpols|Nàpols]] i [[Regne de Sicília|Sicília]]. La seua consort era [[Isabel de Portugal]] i el seu succesor en el tro d'[[Espanya]] fon el seu fill [[Felip II d'Espanya|Felip II]].

==Referències==

==Referències==