A partir dels anys [[1950]] es canvia el diseny de la coberta que sera l’utilisada pels grans portaavions modernos, des d’un poc ans de la seua mitat per a colocar per una banda el clàssic pont llateral per a no interferir en les operacions aerees i per una atra posar una pista formant un angul en la pista principal per a poder efectuar al mateix temps desagarres en les catapultes de proa i aterrisages en la pista en angul. Ademes l’ampliacio de la coberta permet posar mes ascensors per als avions que en el diseny anterior. El sistema fon desenrollat pels britanics en el HMS Triumph (R16) durant [[1952]]. El primer portaavions en entrar en servici en un diseny inicial incloent este tipo de coberta fon el HMS Ark Royal (R09) en febrer de [[1955]]. | A partir dels anys [[1950]] es canvia el diseny de la coberta que sera l’utilisada pels grans portaavions modernos, des d’un poc ans de la seua mitat per a colocar per una banda el clàssic pont llateral per a no interferir en les operacions aerees i per una atra posar una pista formant un angul en la pista principal per a poder efectuar al mateix temps desagarres en les catapultes de proa i aterrisages en la pista en angul. Ademes l’ampliacio de la coberta permet posar mes ascensors per als avions que en el diseny anterior. El sistema fon desenrollat pels britanics en el HMS Triumph (R16) durant [[1952]]. El primer portaavions en entrar en servici en un diseny inicial incloent este tipo de coberta fon el HMS Ark Royal (R09) en febrer de [[1955]]. |