Llínea 88: |
Llínea 88: |
| * Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]]. | | * Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]]. |
| | | |
− | Despres de la conquista va seguir l’organisacio dels territoris, on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.
| + | Despuix de la conquista va seguir l’organisacio dels territoris, on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles. |
| | | |
| Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Peru]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademes incloïa els actuals territoris d'[[Uruguay]], [[Paraguay]], [[Bolivia]] i part de [[Brasil]]. | | Administrativament es dividiren en governacions, depenent del [[Virregnat del Peru]] fins l’any [[1776]], quan per decret real es va crear el [[virregnat del Riu de la Plata]], que ademes incloïa els actuals territoris d'[[Uruguay]], [[Paraguay]], [[Bolivia]] i part de [[Brasil]]. |
Llínea 97: |
Llínea 97: |
| En decembre de [[1826]], un nou Congres Constituent sancionà una Constitucio, rebujada majoritariament pels desacorts respecte al text. | | En decembre de [[1826]], un nou Congres Constituent sancionà una Constitucio, rebujada majoritariament pels desacorts respecte al text. |
| | | |
− | Despres de la batalla de Caseros, que implicà la caiguda de la dictadura de [[Juan Manuel de Rosas]], es va dictar la Constitucio, quedant consumada l’unio del païs. Dos foren les caracteristiques de l’ '''Argentina''' a finals del [[sigle XIX]]: l’introduccio de les tecniques agricoles modernes i l’integracio en l’economia mundial.
| + | Despuix de la batalla de Caseros, que implicà la caiguda de la dictadura de [[Juan Manuel de Rosas]], es va dictar la Constitucio, quedant consumada l’unio del païs. Dos foren les caracteristiques de l’ '''Argentina''' a finals del [[sigle XIX]]: l’introduccio de les tecniques agricoles modernes i l’integracio en l’economia mundial. |
| | | |
| Entre [[1880]] i [[1930]] l’'''Argentina''' fon una de les 10 nacions mes riques del mon. | | Entre [[1880]] i [[1930]] l’'''Argentina''' fon una de les 10 nacions mes riques del mon. |
Llínea 104: |
Llínea 104: |
| Durant les decades del cinquanta i xixanta, ni les dictadures ni els governs democràtics conseguiren el ple desenroll de l'economia Argentina, i els moviments d'oposicio escomençaren a utilisar el terrorisme durant la decada dels setanta. Ests acontenyiments obriren la porta al retorn de Perón, qui va guanyar la seua tercera presidencia. | | Durant les decades del cinquanta i xixanta, ni les dictadures ni els governs democràtics conseguiren el ple desenroll de l'economia Argentina, i els moviments d'oposicio escomençaren a utilisar el terrorisme durant la decada dels setanta. Ests acontenyiments obriren la porta al retorn de Perón, qui va guanyar la seua tercera presidencia. |
| | | |
− | En este periodo els extremistes de dreta i esquerra reaccionaren en terrorismo. Despres de la mort de Perón, un atre colp d'estat es va produir en l’any [[1976]], i les forces armades governaren el país. | + | En este periodo els extremistes de dreta i esquerra reaccionaren en terrorismo. Despuix de la mort de Perón, un atre colp d'estat es va produir en l’any [[1976]], i les forces armades governaren el país. |
| | | |
| Mes de 30.000 persones foren "desaparegudes" durant el periodo entre [[1976]] i [[1983]]. Els problemes economics severs, la corrupcio, i la derrota en la [[Guerra de les Malvines]], produïren la caiguda de la dictadura. | | Mes de 30.000 persones foren "desaparegudes" durant el periodo entre [[1976]] i [[1983]]. Els problemes economics severs, la corrupcio, i la derrota en la [[Guerra de les Malvines]], produïren la caiguda de la dictadura. |