Llínea 108: |
Llínea 108: |
| En quant a l'estatus jurídic, les noves adquisicions de Ramon Berenguer IV (Daroca, Monreal del Campo, Montalban) i Alfons II (Terol, Alcañiz) en els territoris aragonesos al sur de Saragossa, que ya havien segut somesos i despuix perduts per Alfons I el Batallador, foren incorporats sense solució de continuïtat al regne d'Aragó i als seus usos i costums, obtinguts furs i cartes de població heretades de les de Xaca i [[Saragossa]]. | | En quant a l'estatus jurídic, les noves adquisicions de Ramon Berenguer IV (Daroca, Monreal del Campo, Montalban) i Alfons II (Terol, Alcañiz) en els territoris aragonesos al sur de Saragossa, que ya havien segut somesos i despuix perduts per Alfons I el Batallador, foren incorporats sense solució de continuïtat al regne d'Aragó i als seus usos i costums, obtinguts furs i cartes de població heretades de les de Xaca i [[Saragossa]]. |
| | | |
− | En la conquista de [[Tortosa]] i [[Lleida]], Ramon Berenguer IV va establir sents marquesats (marques de frontera, al modo en que ho fon la [[Marca Hispànica]] franca), no dependents ni d'Aragó ni de Barcelona, sino del seu propi patrimoni personal. A la seua mort acabaren incorporant-se a la Corona, despres d'algunes vacilacions en el cas de la marca de Lleida --que en un principi va pertànyer a la diòcesis de Roda-Barbastro-, passant a formar part de l'òrbita catalana. | + | En la conquista de [[Tortosa]] i [[Lleida]], Ramon Berenguer IV va establir sents marquesats (marques de frontera, al modo en que ho fon la [[Marca Hispànica]] franca), no dependents ni d'Aragó ni de Barcelona, sino del seu propi patrimoni personal. A la seua mort acabaren incorporant-se a la Corona, despuix d'algunes vacilacions en el cas de la marca de Lleida --que en un principi va pertànyer a la diòcesis de Roda-Barbastro-, passant a formar part de l'òrbita catalana. |
| | | |
| Per lo que respecta als comtats independents: [[Urgel]], els Comtats de Pallars (que carien de frontera en el comtat de Barcelona, separat d'este casal pel poderós comtat d'Urgel i estava compost per el Pallars Sobirà o Alt Pallars i el Pallars Jussà o Baix Pallars), Roselló i Comtat d'Ampúries, cada u se'n anà incorporant a la Corona de diversos modos des de la segon mitat del [[sigle XII]] fins al [[sigle XIV]]. Alguns, com el de Urgel, mantingué fins a [[1314]] una dinastia comtal independent, encara que des de el [[sigle XIII]] estigué lligat per vínculs vassallàtics al rei d'Aragó. | | Per lo que respecta als comtats independents: [[Urgel]], els Comtats de Pallars (que carien de frontera en el comtat de Barcelona, separat d'este casal pel poderós comtat d'Urgel i estava compost per el Pallars Sobirà o Alt Pallars i el Pallars Jussà o Baix Pallars), Roselló i Comtat d'Ampúries, cada u se'n anà incorporant a la Corona de diversos modos des de la segon mitat del [[sigle XII]] fins al [[sigle XIV]]. Alguns, com el de Urgel, mantingué fins a [[1314]] una dinastia comtal independent, encara que des de el [[sigle XIII]] estigué lligat per vínculs vassallàtics al rei d'Aragó. |
Llínea 127: |
Llínea 127: |
| Durant el govern de [[Ramon Berenguer IV]] i Petronila, foren conquistades les ciutats de [[Tortosa]], [[Lleida]], [[Fraga]], [[Mequinensa]], ademés de la serra de Pardes, Siurana, Miravet.. Més tart, baix el regnat d'Alfons II d'Aragó, foren conquistades més terres cap al sur arribant fins a [[Terol]] i en els tractats de Tudilé i Caçorla, la Corona fixava la llínea d'expansió peninsular sobre els regnes musulmans de [[Valéncia]] i [[Dénia]]. | | Durant el govern de [[Ramon Berenguer IV]] i Petronila, foren conquistades les ciutats de [[Tortosa]], [[Lleida]], [[Fraga]], [[Mequinensa]], ademés de la serra de Pardes, Siurana, Miravet.. Més tart, baix el regnat d'Alfons II d'Aragó, foren conquistades més terres cap al sur arribant fins a [[Terol]] i en els tractats de Tudilé i Caçorla, la Corona fixava la llínea d'expansió peninsular sobre els regnes musulmans de [[Valéncia]] i [[Dénia]]. |
| | | |
− | Durant el regnat de [[Jaume I]], tingué lloc la conquista de [[Mallorca]] i del [[Regne de Valéncia]], a lo llarc de la primera mitat del [[sigle XIII]]. Culminada la conquista del antic regne de [[Dénia]] fins a [[Biar]], llímit acordat en el tractat de Caçorla, les terres valencianes no foren incorporades a Catalunya o Aragó, sino que constituïren un nou regne, el de Valéncia, degut a la seua identitat musulmana preexistent, que adquiria Corts pròpies, Furs propis <ref>Vore els [[Furs de Valéncia]]</ref>, moneda pròpia <ref>Vore [[Diner Valencià]]</ref>, eixèrcit propi integrat per milícies, en Pere IV el Cerimoniós i bandera pròpia que era escoltada per una companyia nomenada el [[Centenar de la Ploma]]<ref>Vore [[Real Senyera Coronada]]</ref>. Aixina mateix, despres de la mort del Conquistador, el seu testament donaria lloc al [[Regne de Mallorca]], que heretava son fill Jaume i que incloïa les illes Balears, els comtats de [[Roselló]] i [[Sardenya]] i el senyoriu de [[Montpellier]]. Este regne de Mallorca resultaria políticament molt inestable i seria finalment anexionat nova i definitivament a la Corona per [[Pere el Cerimoniós]]. | + | Durant el regnat de [[Jaume I]], tingué lloc la conquista de [[Mallorca]] i del [[Regne de Valéncia]], a lo llarc de la primera mitat del [[sigle XIII]]. Culminada la conquista del antic regne de [[Dénia]] fins a [[Biar]], llímit acordat en el tractat de Caçorla, les terres valencianes no foren incorporades a Catalunya o Aragó, sino que constituïren un nou regne, el de Valéncia, degut a la seua identitat musulmana preexistent, que adquiria Corts pròpies, Furs propis <ref>Vore els [[Furs de Valéncia]]</ref>, moneda pròpia <ref>Vore [[Diner Valencià]]</ref>, eixèrcit propi integrat per milícies, en Pere IV el Cerimoniós i bandera pròpia que era escoltada per una companyia nomenada el [[Centenar de la Ploma]]<ref>Vore [[Real Senyera Coronada]]</ref>. Aixina mateix, despuix de la mort del Conquistador, el seu testament donaria lloc al [[Regne de Mallorca]], que heretava son fill Jaume i que incloïa les illes Balears, els comtats de [[Roselló]] i [[Sardenya]] i el senyoriu de [[Montpellier]]. Este regne de Mallorca resultaria políticament molt inestable i seria finalment anexionat nova i definitivament a la Corona per [[Pere el Cerimoniós]]. |
| | | |
| Des de finals del [[sigle XIII]] s'inicia també l'expansió de la Corona pel Mediterràneu. [[Jaume II]] retingué el domini conseguit per Pere III d'Aragó de la corona de [[Sicília]], encara que fins al [[sigle XV]] se mantindria baix el domini d'una rama secundària de la dinastia. També Jaume II va rebre l'investidura de [[Sardenya]], que conquistaria en [[1324]] i supondria un dur esforç de domini a lo llarc dels anys següents. Aixina mateix, prolongà cap al sur els llímits del regne de Valéncia, que per mig de la Sentència Arbitral de Torelles alcançarien els llímits definitius. | | Des de finals del [[sigle XIII]] s'inicia també l'expansió de la Corona pel Mediterràneu. [[Jaume II]] retingué el domini conseguit per Pere III d'Aragó de la corona de [[Sicília]], encara que fins al [[sigle XV]] se mantindria baix el domini d'una rama secundària de la dinastia. També Jaume II va rebre l'investidura de [[Sardenya]], que conquistaria en [[1324]] i supondria un dur esforç de domini a lo llarc dels anys següents. Aixina mateix, prolongà cap al sur els llímits del regne de Valéncia, que per mig de la Sentència Arbitral de Torelles alcançarien els llímits definitius. |