| Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | | | |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| − | En [[1897]] ingressà en la [[companyia de Jesús]], a on escomençà els seus estudis. Una volta acabats, se trasllada a [[Beirut]], a on estudia llengües orientals i al seu regres a Espanya continua en dits estudis. Acaba llicenciant-se en filosofia i lletres en l'[[Universitat de Granada]] i finalment ix de la companyia de Jesus despres de perdre la fa.<ref>''Historia politica de l'imperi almohade''. (2000) Editorial Universitat de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudi introductori sobre la seua biografia de Vicent Carles Navarres Oltra. pagines XXVIII-XXIX</ref> | + | En [[1897]] ingressà en la [[companyia de Jesús]], a on escomençà els seus estudis. Una volta acabats, se trasllada a [[Beirut]], a on estudia llengües orientals i al seu regres a Espanya continua en dits estudis. Acaba llicenciant-se en filosofia i lletres en l'[[Universitat de Granada]] i finalment ix de la companyia de Jesus despuix de perdre la fa.<ref>''Historia politica de l'imperi almohade''. (2000) Editorial Universitat de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudi introductori sobre la seua biografia de Vicent Carles Navarres Oltra. pagines XXVIII-XXIX</ref> |
| | | | |
| − | Traslladat a [[Madrit]], es doctora en filosofia i lletres, despres treballa per a varis periodics, va a [[Tánger]] per a seguir la guerra en [[Marroc]] i envia croniques sobre la guerra, escomença a fer traduccions, retornant finalment a la peninsula. | + | Traslladat a [[Madrit]], es doctora en filosofia i lletres, despuix treballa per a varis periodics, va a [[Tánger]] per a seguir la guerra en [[Marroc]] i envia croniques sobre la guerra, escomença a fer traduccions, retornant finalment a la peninsula. |
| | | | |
| | En [[1910]] li concedixen una beca d'estudis en Marroc, per a estudiar aràbic, mentres se prepara les oposicions per a professor de llati. Aprova les oposicions i es nomenat professor en [[Baeza (Espanya)|Baeza]], aprofitant la seua estancia en esta ciutat per a estudiar el lloc de la [[batalla de Las Navas de Tolosa]]. | | En [[1910]] li concedixen una beca d'estudis en Marroc, per a estudiar aràbic, mentres se prepara les oposicions per a professor de llati. Aprova les oposicions i es nomenat professor en [[Baeza (Espanya)|Baeza]], aprofitant la seua estancia en esta ciutat per a estudiar el lloc de la [[batalla de Las Navas de Tolosa]]. |
| Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | En [[1912]] per a recordar l'aniversari de la [[batalla de Las Navas de Tolosa|batalla]] es convocà un certamen en [[Pamplona]], pero la seua obra fon desestimada a pesar que se valora el seu nivell cientific, i de que el jurat considerara que se tractava d'una "hermosísima obra" i que “ningun atre dels concursants s'ha aproximat a este al discutir, raonar i justificar les seues afirmacions”, provablement se desestimà perque no valore la figura de [[Sancho VII de Navarra|Sancho VII]] i posà en dubte un símbol navarres com son les cadenes portades de [[batalla de Las Navas de Tolosa|les Navas]], a banda de llevar importancia a l'aportacio navarresa en la [[batalla de Las Navas de Tolosa|batalla]]<ref>Iñaki Iriarte López: ''Saltus i Ager Vasconum. Cultura y política en Navarra (1870-1960'') [http://www.unavarra.es/puresoc/es/tiriarte.htm tesis doctoral] en concret capitul 5. ''Relatos de guerra: La fiereza de los antepasados y el sacrificio de Navarra'' l'epigrafe: ''Interludi I. L'impertinencia d'Ambrosio Huici Miranda'' [http://www.unavarra.es/puresoc/pdfs/tesis/iriarte/Iriarte-5.pdf per a descarrega del capitul cinc], vore pagines 49-52 </ref> | | En [[1912]] per a recordar l'aniversari de la [[batalla de Las Navas de Tolosa|batalla]] es convocà un certamen en [[Pamplona]], pero la seua obra fon desestimada a pesar que se valora el seu nivell cientific, i de que el jurat considerara que se tractava d'una "hermosísima obra" i que “ningun atre dels concursants s'ha aproximat a este al discutir, raonar i justificar les seues afirmacions”, provablement se desestimà perque no valore la figura de [[Sancho VII de Navarra|Sancho VII]] i posà en dubte un símbol navarres com son les cadenes portades de [[batalla de Las Navas de Tolosa|les Navas]], a banda de llevar importancia a l'aportacio navarresa en la [[batalla de Las Navas de Tolosa|batalla]]<ref>Iñaki Iriarte López: ''Saltus i Ager Vasconum. Cultura y política en Navarra (1870-1960'') [http://www.unavarra.es/puresoc/es/tiriarte.htm tesis doctoral] en concret capitul 5. ''Relatos de guerra: La fiereza de los antepasados y el sacrificio de Navarra'' l'epigrafe: ''Interludi I. L'impertinencia d'Ambrosio Huici Miranda'' [http://www.unavarra.es/puresoc/pdfs/tesis/iriarte/Iriarte-5.pdf per a descarrega del capitul cinc], vore pagines 49-52 </ref> |
| | | | |
| − | Poc despres aprova unes oposicions per a la catedra de llati de l'Institut General i Tecnic de Valencia (actual Institut Lluís Vives) a on es trasllada a viure. Escomença a traduir i editar texts migevals, i escriu un método per a deprendre llati basat en el llati migeval. Escomença a treballar en la compilacio de documents sobre [[Jaume I d'Arago|Jaume I]] que a editar despres (vore bibliografia). | + | Poc despuix aprova unes oposicions per a la catedra de llati de l'Institut General i Tecnic de Valencia (actual Institut Lluís Vives) a on es trasllada a viure. Escomença a traduir i editar texts migevals, i escriu un método per a deprendre llati basat en el llati migeval. Escomença a treballar en la compilacio de documents sobre [[Jaume I d'Arago|Jaume I]] que a editar despuix (vore bibliografia). |
| | | | |
| | En els [[Anys 1920|anys vint]] establix la seua propia imprenta, obri una llibreria (Llibreria Maraguat) ubicada en l'actual Plaça de l'Ajuntament, i seguix donant classes de llati, destacant entre els seus discípuls [[Manuel Sanchís Guarner]].<ref>''Historia politica del imperio almohade''. (2000) Editorial Universitat de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudi introductori sobre la seua biografia de Vicent Carles Navarres Oltra. pagina XL</ref> | | En els [[Anys 1920|anys vint]] establix la seua propia imprenta, obri una llibreria (Llibreria Maraguat) ubicada en l'actual Plaça de l'Ajuntament, i seguix donant classes de llati, destacant entre els seus discípuls [[Manuel Sanchís Guarner]].<ref>''Historia politica del imperio almohade''. (2000) Editorial Universitat de Granada. ISBN 84-338-2660-3 Estudi introductori sobre la seua biografia de Vicent Carles Navarres Oltra. pagina XL</ref> |