Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  10:07 1 maig 2015
m
Text reemplaça - 'despres' a 'despuix'
Llínea 10: Llínea 10:  
De son pare, va heretar Huguet Segarra les idees politiques i socials, la seua passio valencianista, l´amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religios de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents.
 
De son pare, va heretar Huguet Segarra les idees politiques i socials, la seua passio valencianista, l´amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religios de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents.
   −
En el camp politic es destacà '''Gaeta Huguet Segarra''' com a fundador del Partit d´[[Esquerra Republicana]], que passaria despres a ser l´[[Esquerra Valenciana]], figurant entre els mantenedors en Castelló del [[periodic "Libertad"]] ([[1930]]) i conseguint per a les [[Corts]] de la [[Republica]] el primer diputat valencianiste.  
+
En el camp politic es destacà '''Gaeta Huguet Segarra''' com a fundador del Partit d´[[Esquerra Republicana]], que passaria despuix a ser l´[[Esquerra Valenciana]], figurant entre els mantenedors en Castelló del [[periodic "Libertad"]] ([[1930]]) i conseguint per a les [[Corts]] de la [[Republica]] el primer diputat valencianiste.  
    
El moviment nacionaliste [[valencià]] que surgia a principis del nostre sigle en [[Castelló]], contava en l´entusiasme per la [[Renaixença valenciana]] de Huguet Breva. A ell se deu la fundacio de "[[La Nostra Terra]]" la primera associacio valencianista de [[Castelló]]. El valencianisme, o si se preferix, el pre-nacionalisme [[valencià]], en aquell temps no era exclusiu ni de dretes ni de esquerres, ya que ad ell s´adherien igualment esquerristes, federals en posicio critica front al centralisme, i gent de dreta, els carlistes, valents defensors dels drets forals, pero ni uns ni atres miraven al Nort, mai s´els haguera ocorregut pensar que la seua nacionalitat fora la catalana.  
 
El moviment nacionaliste [[valencià]] que surgia a principis del nostre sigle en [[Castelló]], contava en l´entusiasme per la [[Renaixença valenciana]] de Huguet Breva. A ell se deu la fundacio de "[[La Nostra Terra]]" la primera associacio valencianista de [[Castelló]]. El valencianisme, o si se preferix, el pre-nacionalisme [[valencià]], en aquell temps no era exclusiu ni de dretes ni de esquerres, ya que ad ell s´adherien igualment esquerristes, federals en posicio critica front al centralisme, i gent de dreta, els carlistes, valents defensors dels drets forals, pero ni uns ni atres miraven al Nort, mai s´els haguera ocorregut pensar que la seua nacionalitat fora la catalana.  
Llínea 30: Llínea 30:  
En [[1934]], destacava la figura de Gaetà Huguet i Segarra, dins del Grup Valencianista d’Esquerra, formant part d’Esquerra Republicana del País Valencià, junt als partits Acción Republicana Nacional, de [[Manuel Azaña]], i el Partido Republicano-Radical-Socialista-Independiente, sent president del nou partit, Francesc Casas Sala, ocupant les vicepresidencies, Huguet, Sangüesa i Juan Manuel Añó. Desfent-se a finals de [[1935]]. Despres militaria en Esquerra Republicana de Castelló i en Esquerra Valenciana.  
 
En [[1934]], destacava la figura de Gaetà Huguet i Segarra, dins del Grup Valencianista d’Esquerra, formant part d’Esquerra Republicana del País Valencià, junt als partits Acción Republicana Nacional, de [[Manuel Azaña]], i el Partido Republicano-Radical-Socialista-Independiente, sent president del nou partit, Francesc Casas Sala, ocupant les vicepresidencies, Huguet, Sangüesa i Juan Manuel Añó. Desfent-se a finals de [[1935]]. Despres militaria en Esquerra Republicana de Castelló i en Esquerra Valenciana.  
 
Impartia classes per a “la enseñanza y depuración de la lengua valenciana”, sent contestat per Sangüesa, que no veïa clar el valencià que ensenyava: “El Sr. Huguet, quien aparentemente obcecado en inculcarnos un valencianismo falso, arbitrario y de supuesto contenido literario, formado por negaciones y prejuicios….”  
 
Impartia classes per a “la enseñanza y depuración de la lengua valenciana”, sent contestat per Sangüesa, que no veïa clar el valencià que ensenyava: “El Sr. Huguet, quien aparentemente obcecado en inculcarnos un valencianismo falso, arbitrario y de supuesto contenido literario, formado por negaciones y prejuicios….”  
En giner de [[1937]], i trobant-se incomodo en un [[Castelló]] dominat per forces extremistes, s’en anà a Paris, despres a Montpeller fugint dels alemans i a [[Marsella]] per a més tart recalar en Andorra, uns tres anys. L’any 1954, torna a Castelló, vivint tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (familia de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees politiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques, pero encara va quedar en bona possicio economica, per mes que li venguera la seua celebre “Masia de Benicassim”.  
+
En giner de [[1937]], i trobant-se incomodo en un [[Castelló]] dominat per forces extremistes, s’en anà a Paris, despuix a Montpeller fugint dels alemans i a [[Marsella]] per a més tart recalar en Andorra, uns tres anys. L’any 1954, torna a Castelló, vivint tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (familia de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees politiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques, pero encara va quedar en bona possicio economica, per mes que li venguera la seua celebre “Masia de Benicassim”.  
 
Els reconeiximents ad esta gran persona (son pare), han sigut escasos, el 9 d’octubre de [[1932]], l’[[Ajuntament de Valéncia]] inaugurà un carrer en el seu nom en el barri de Russafa, bella llapida que el franquisme s’encarregà d’arrancar en [[1939]], sense tornar mai mes al seu lloc.  
 
Els reconeiximents ad esta gran persona (son pare), han sigut escasos, el 9 d’octubre de [[1932]], l’[[Ajuntament de Valéncia]] inaugurà un carrer en el seu nom en el barri de Russafa, bella llapida que el franquisme s’encarregà d’arrancar en [[1939]], sense tornar mai mes al seu lloc.  
 
Hui en dia, en la ciutat de [[Castelló]], tenim un polideportiu i un colege en el nom de Gaetà Huguet.  
 
Hui en dia, en la ciutat de [[Castelló]], tenim un polideportiu i un colege en el nom de Gaetà Huguet.  
124 718

edicions

Menú de navegació