Canvis

En la seua primera etapa com barcelonista, que durà sis temporades, consegui quatre [[Copa Catalunya|campeonats de Catalunya]] i dos [[Copa del Rei de Futbol|copes del Rei]]. Fins la creacio del campeonat de Lliga en [[1929]], la Copa era el principal trofeu nacional disputat en [[Espanya]] i Sancho jugà abdos finals, en [[1920]] davant el [[Athletic Club]] i [[1922]] contra el [[Real Unio d'Irún]].  

En la seua primera etapa com barcelonista, que durà sis temporades, consegui quatre [[Copa Catalunya|campeonats de Catalunya]] i dos [[Copa del Rei de Futbol|copes del Rei]]. Fins la creacio del campeonat de Lliga en [[1929]], la Copa era el principal trofeu nacional disputat en [[Espanya]] i Sancho jugà abdos finals, en [[1920]] davant el [[Athletic Club]] i [[1922]] contra el [[Real Unio d'Irún]].  

Incomodo despres de rebre critiques, en especial per la seua sobrepeso, en juny de [[1922]] Sancho solicità la baixa al Barcelona i retornà a les seues orígenes, fichant per la [[Unió Esportiva Sants]],<ref>{{cita web |url=http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/06/26/pagina-16/1491926/pdf.html|título=Sancho torna al Sants i Zamora se va a l'Espanyol|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 26/06/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref> club recién naixcut de la fusio de l'Internacional i el Centre d'Esports Sans. El club sansense, ademes, li oferi un treball com contractiste de la construccio per al [[Ajuntament de Barcelona]]. Durant tota la seua carrera Sancho havia compaginat el futbol en el seu treball com obrer, ya que fins finals dels [[anys 1920|anys vint]] no se reconeixque el profesionalismo en Espanya.<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/07/01/pagina-15/767366/pdf.html|título=La triple final de Santander|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 01/07/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>

Incomodo despuix de rebre critiques, en especial per la seua sobrepeso, en juny de [[1922]] Sancho solicità la baixa al Barcelona i retornà a les seues orígenes, fichant per la [[Unió Esportiva Sants]],<ref>{{cita web |url=http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/06/26/pagina-16/1491926/pdf.html|título=Sancho torna al Sants i Zamora se va a l'Espanyol|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 26/06/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref> club recién naixcut de la fusio de l'Internacional i el Centre d'Esports Sans. El club sansense, ademes, li oferi un treball com contractiste de la construccio per al [[Ajuntament de Barcelona]]. Durant tota la seua carrera Sancho havia compaginat el futbol en el seu treball com obrer, ya que fins finals dels [[anys 1920|anys vint]] no se reconeixque el profesionalismo en Espanya.<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/07/01/pagina-15/767366/pdf.html|título=La triple final de Santander|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 01/07/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>

Sancho permaneció una temporada en el [[Unió Esportiva Sants|Sants]], fins que en juny de [[1923]] els dirigents del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] li convenceren per a que reingressara en l'equip azulgrana.<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/06/26/pagina-17/775225/pdf.html|título= Sancho reapareix en les files del Barcelona davant el Daring|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 26/06/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>

Sancho permaneció una temporada en el [[Unió Esportiva Sants|Sants]], fins que en juny de [[1923]] els dirigents del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] li convenceren per a que reingressara en l'equip azulgrana.<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2004/06/26/pagina-17/775225/pdf.html|título= Sancho reapareix en les files del Barcelona davant el Daring|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=Santi Nolla|fecha= 26/06/2004|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>

En [[1940]] fon nomenat, junt a [[Paulino Alcantera]], ajudant del tecnic del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]], [[Josep Planes]].<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1940/08/04/pagina-1/652411/pdf.html|título=Josep Planes entrenador del Barcelona per a la proxima temporada|fechaacceso=14 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 04/08/1940|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref> La temporada 1941/42 fon el primer entrenador de la [[Club Deportiu Espanya Industrial|Societat Deportiva L'Espanya Industrial]], equip del barri de [[Sants]] vinculat al futbol base del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]].<ref>{{cita web |url=http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1941/12/21/pagina-2/650251/pdf.html|título=Los que sorgixen: la Societat Deportiva de l'Espanya Industrial|fechaacceso=14 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 21/12/1941|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>

En [[1940]] fon nomenat, junt a [[Paulino Alcantera]], ajudant del tecnic del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]], [[Josep Planes]].<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1940/08/04/pagina-1/652411/pdf.html|título=Josep Planes entrenador del Barcelona per a la proxima temporada|fechaacceso=14 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 04/08/1940|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref> La temporada 1941/42 fon el primer entrenador de la [[Club Deportiu Espanya Industrial|Societat Deportiva L'Espanya Industrial]], equip del barri de [[Sants]] vinculat al futbol base del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]].<ref>{{cita web |url=http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1941/12/21/pagina-2/650251/pdf.html|título=Los que sorgixen: la Societat Deportiva de l'Espanya Industrial|fechaacceso=14 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 21/12/1941|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>

Obrer durant tota la seua vida, despres de deixar el futbol segui vinculat al mon de la construccio, com zelador d'obres municipals del [[Ajuntament de Barcelona]].<ref name="cl">{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1960/08/26/pagina-3/636107/pdf.html|título=El entranyable Agusti Sancho faltarà a una cita|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 26/08/1960|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>

Obrer durant tota la seua vida, despuix de deixar el futbol segui vinculat al mon de la construccio, com zelador d'obres municipals del [[Ajuntament de Barcelona]].<ref name="cl">{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1960/08/26/pagina-3/636107/pdf.html|título=El entranyable Agusti Sancho faltarà a una cita|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 26/08/1960|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>

Falli la matinada del [[25 d'agost]] de [[1960]], als 64 anys edat, a causa d'una hemorragia estomacal, derivada d'una ulcera en el duode.<ref name="cl" /><ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1960/08/25/pagina-3/635724/pdf.html|título=Ha fallit Agusti Sancho|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 25/08/1960|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref> Mostra del seu carisma, quatre mil persones se reuniren el dia del seu soterrar per a donar-li la seua ultima despedida, entre ells el president de la [[Federacio Catalana de Futbol]] i el secretari de la [[Real Federacio Espanyola de Futbol|Federacio Espanyola]], entre atres dirigents deportius. Varis ex companyers, com [[Josep Samitier|Samitier]], [[Paulino Alcantera|Alcantera]], [[Josep Planes|Planes]] o [[Francesc Calvet|Calvet]] portaren el llit a muscles fins el Cementeri de Les Corts.<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1960/08/27/pagina-3/636115/pdf.html|título=Ayer fon soterrat Agusti Sancho|fechaacceso=14 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 27/08/1960|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>

Falli la matinada del [[25 d'agost]] de [[1960]], als 64 anys edat, a causa d'una hemorragia estomacal, derivada d'una ulcera en el duode.<ref name="cl" /><ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1960/08/25/pagina-3/635724/pdf.html|título=Ha fallit Agusti Sancho|fechaacceso=13 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 25/08/1960|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref> Mostra del seu carisma, quatre mil persones se reuniren el dia del seu soterrar per a donar-li la seua ultima despedida, entre ells el president de la [[Federacio Catalana de Futbol]] i el secretari de la [[Real Federacio Espanyola de Futbol|Federacio Espanyola]], entre atres dirigents deportius. Varis ex companyers, com [[Josep Samitier|Samitier]], [[Paulino Alcantera|Alcantera]], [[Josep Planes|Planes]] o [[Francesc Calvet|Calvet]] portaren el llit a muscles fins el Cementeri de Les Corts.<ref>{{cita web |url= http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1960/08/27/pagina-3/636115/pdf.html|título=Ayer fon soterrat Agusti Sancho|fechaacceso=14 de setembre de 2009 |autor=|fecha= 27/08/1960|editorial= [[El Mon Deportiu]]}}</ref>