Canvis

;Tornà a Espanya

;Tornà a Espanya

A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat després professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en [[1914]] gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en l'Universitat de [[Madrit]]. En la [[Primera Guerra Mundial]] es va declarar aliadòfil en el seu llibre ''La guerra actual i l'opinió espanyola''. En [[1920]] fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la [[Societat de nacions]] de redactar l'ante-proyecte del [[Tribunal Internacional de L'Haya]]; en [[1921]] és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de [[1921]] fins a [[1940]], que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la [[Real Acadèmia de la Història]]. En [[1929]] va començar a preparar l'edició dels seus ''Obres completes'' en les que s'incloïen, ademés de les ya citades, el seu ''Història de la civilisació espanyola'', el ''Epítom d'història d'Espanya'', ''Qüestions modernes d'història'', ''d'història i art'', ''Qüestions obreres'', ''Giner educador'', ''Ideari polític'', etc. La guerra i l'exili li van impedir realisar el proyecte. Fon propost per al [[premi Nobel de la pau]] en [[1933]] a raïl dels seus esforços per evitar el belicisme.  

A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat despuix professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en [[1914]] gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en l'Universitat de [[Madrit]]. En la [[Primera Guerra Mundial]] es va declarar aliadòfil en el seu llibre ''La guerra actual i l'opinió espanyola''. En [[1920]] fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la [[Societat de nacions]] de redactar l'ante-proyecte del [[Tribunal Internacional de L'Haya]]; en [[1921]] és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de [[1921]] fins a [[1940]], que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la [[Real Acadèmia de la Història]]. En [[1929]] va començar a preparar l'edició dels seus ''Obres completes'' en les que s'incloïen, ademés de les ya citades, el seu ''Història de la civilisació espanyola'', el ''Epítom d'història d'Espanya'', ''Qüestions modernes d'història'', ''d'història i art'', ''Qüestions obreres'', ''Giner educador'', ''Ideari polític'', etc. La guerra i l'exili li van impedir realisar el proyecte. Fon propost per al [[premi Nobel de la pau]] en [[1933]] a raïl dels seus esforços per evitar el belicisme.  

;Exili en [[Mèxic]]

;Exili en [[Mèxic]]

Infatigable a pesar dels seus prop de huitanta anys, després d'una odissea a través de la [[França]] -ocupada pels alemans- i [[Estats Units]] va arribar a [[Mèxic]] al novembre de [[1944]],<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, [[Mèxic]], [[2003]], ISBN 970-07-4334-9, p. 41</ref> on estaven exiliades les seues dos filles, Pilar i Nela. Durant la travessia marítima es va fracturar la cadera. Reposat, va dictar cursos en el Colege de Mèxic i en l'[[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] i va participar en activitats del [[exili republicà]]. En [[Mèxic]] va completar treballs ya iniciats anys abans, com el ''Diccionari castellà de paraules jurídiques i tècniques preses de la llegislació indiana i el seu estat'' i el seu ''Anàlisis de la recopilació de les lleis d'Índies de [[1680]] ''. Allí també l'[[Institut Panamericà de Geografia i Història]] li va otorgar en [[1947]] el seu primer premi d'Història d'Amèrica; va morir en [[1951]].

Infatigable a pesar dels seus prop de huitanta anys, despuix d'una odissea a través de la [[França]] -ocupada pels alemans- i [[Estats Units]] va arribar a [[Mèxic]] al novembre de [[1944]],<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, [[Mèxic]], [[2003]], ISBN 970-07-4334-9, p. 41</ref> on estaven exiliades les seues dos filles, Pilar i Nela. Durant la travessia marítima es va fracturar la cadera. Reposat, va dictar cursos en el Colege de Mèxic i en l'[[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] i va participar en activitats del [[exili republicà]]. En [[Mèxic]] va completar treballs ya iniciats anys abans, com el ''Diccionari castellà de paraules jurídiques i tècniques preses de la llegislació indiana i el seu estat'' i el seu ''Anàlisis de la recopilació de les lleis d'Índies de [[1680]] ''. Allí també l'[[Institut Panamericà de Geografia i Història]] li va otorgar en [[1947]] el seu primer premi d'Història d'Amèrica; va morir en [[1951]].

== Llabor ==

== Llabor ==