Llínea 10: |
Llínea 10: |
| El seu primer acte oficial fon cremar en presència de l'assamblea del clero, l'[[anatema]] que [[Bonifaci II]] havia pronunciat en contra de [[Dioscurus]], el seu últim rival, ordenant fora preservat en els [[archius Romans]]. | | El seu primer acte oficial fon cremar en presència de l'assamblea del clero, l'[[anatema]] que [[Bonifaci II]] havia pronunciat en contra de [[Dioscurus]], el seu últim rival, ordenant fora preservat en els [[archius Romans]]. |
| | | |
− | El va confirmar el decret del [[Concili de Cartago]], després de la lliberació d'[[Àfrica]], de l'encolla de [[Vàndal]], segons els convertits de l'Arrianisme, van ser declarats inelegibles a les Santes Ordenes i aquells ya ordenats, varen ser admesos merament per a donar la comunió. | + | El va confirmar el decret del [[Concili de Cartago]], despuix de la lliberació d'[[Àfrica]], de l'encolla de [[Vàndal]], segons els convertits de l'Arrianisme, van ser declarats inelegibles a les Santes Ordenes i aquells ya ordenats, varen ser admesos merament per a donar la comunió. |
| | | |
− | Va acceptar una apelació de [[Contumeliosus]], [[Bisbe de Riez]], a qui un Concili en [[Marsella]] havia condenat per immoralitat, ordenant a [[Sant Caesarius d'Àries]] otorgar a l'acusat un nou juí davant dels delegats papals. Mentrestant, [[Belisarius]], després de la senzilla conquiste de [[Sicília]], es preparava per a una invasió d'[[Itàlia]]. | + | Va acceptar una apelació de [[Contumeliosus]], [[Bisbe de Riez]], a qui un Concili en [[Marsella]] havia condenat per immoralitat, ordenant a [[Sant Caesarius d'Àries]] otorgar a l'acusat un nou juí davant dels delegats papals. Mentrestant, [[Belisarius]], despuix de la senzilla conquiste de [[Sicília]], es preparava per a una invasió d'[[Itàlia]]. |
| | | |
| El rei [[Gòtic]], [[Theodehad]], com a últim recurs, va mendicar al vell pontífex procedir a Costantinoble i portar la seua influència per a torejar en l'[[Emperador Justinià]]. | | El rei [[Gòtic]], [[Theodehad]], com a últim recurs, va mendicar al vell pontífex procedir a Costantinoble i portar la seua influència per a torejar en l'[[Emperador Justinià]]. |
Llínea 44: |
Llínea 44: |
| {{cita| '''"encara que no poguera admetre en un llaic el dret d'ensenyar la religió, varen observar en plaer que l'afany de l'Emperador estava en perfecte acort en les decisions dels Pares"'''.}} | | {{cita| '''"encara que no poguera admetre en un llaic el dret d'ensenyar la religió, varen observar en plaer que l'afany de l'Emperador estava en perfecte acort en les decisions dels Pares"'''.}} |
| | | |
− | Poc després Agapito va caure malalt i va morir, després d'un gloriós regnat de deu mesos. Els seus restos varen ser introduïts en un ataüt i dirigits a [[Roma]], sent depositats en Sant Pere. | + | Poc despuix Agapito va caure malalt i va morir, despuix d'un gloriós regnat de deu mesos. Els seus restos varen ser introduïts en un ataüt i dirigits a [[Roma]], sent depositats en Sant Pere. |
| | | |
| La seua memòria es manté el [[20 de setembre]], el dia de la seua deposició. Els grecs ho commemoren el [[22 abril]], dia de la seua mort. | | La seua memòria es manté el [[20 de setembre]], el dia de la seua deposició. Els grecs ho commemoren el [[22 abril]], dia de la seua mort. |