Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3 bytes eliminats ,  19:19 30 abr 2015
m
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Bob-Marley-in-Concert Zurich 05-30-80.jpg|thumb|300px|<center>[[Bob Marley]]</center>]]
 
[[Image:Bob-Marley-in-Concert Zurich 05-30-80.jpg|thumb|300px|<center>[[Bob Marley]]</center>]]
   −
El '''reggae'''  és un gènero [[musical]] d'orige jamaicà. El terme ''reggae'' algunes vegades s'usa per a referir-se a la majoria dels ritmes típics de [[Jamaica]], incloent [[ska]], [[rocksteady]] i [[dub]]. En ''reggae'' es denomina més a un estil particular que es va originar després del desenroll del rocksteady. En este sentit, el reggae inclou tres subgèneros: el [[Skinhead Reggae]], el [[roots reggae]] i el [[dancehall]].
+
El '''reggae'''  és un gènero [[musical]] d'orige jamaicà. El terme ''reggae'' algunes vegades s'usa per a referir-se a la majoria dels ritmes típics de [[Jamaica]], incloent [[ska]], [[rocksteady]] i [[dub]]. En ''reggae'' es denomina més a un estil particular que es va originar despuix del desenroll del rocksteady. En este sentit, el reggae inclou tres subgèneros: el [[Skinhead Reggae]], el [[roots reggae]] i el [[dancehall]].
    
El terme [[reggae]] és una derivació de ''[[ragga]] '', que a la seua vegada és una abreviació de ''[[raggamuffin]] '', que en anglés significa lliteralment ''esgarrat''. Este topònim es va usar per a designar als pobres de Jamaica, i també als [[Rasta|rastes]] i als moviments culturals dels barris pobres. Actualment se nomena generalment [[ragga]] o [[raggamuffin]] a alguns subestils del reggae. Atres fonts senyalen que el terme [[reggae]] prové d'una cançó de [[The Maytals]], cridada "[[Do the reggay]]", en la que la paraula "reggay" significaria "regular", és dir, gent comuna i corrent. Actualment està molt difòs per tot el món i inclús habitants d'unes quantes illes veïnes com l'illa de [[San Andrés]] i la de [[Providencia]], en [[Colòmbia]], l'interpreten com a música pròpia.
 
El terme [[reggae]] és una derivació de ''[[ragga]] '', que a la seua vegada és una abreviació de ''[[raggamuffin]] '', que en anglés significa lliteralment ''esgarrat''. Este topònim es va usar per a designar als pobres de Jamaica, i també als [[Rasta|rastes]] i als moviments culturals dels barris pobres. Actualment se nomena generalment [[ragga]] o [[raggamuffin]] a alguns subestils del reggae. Atres fonts senyalen que el terme [[reggae]] prové d'una cançó de [[The Maytals]], cridada "[[Do the reggay]]", en la que la paraula "reggay" significaria "regular", és dir, gent comuna i corrent. Actualment està molt difòs per tot el món i inclús habitants d'unes quantes illes veïnes com l'illa de [[San Andrés]] i la de [[Providencia]], en [[Colòmbia]], l'interpreten com a música pròpia.
Llínea 46: Llínea 46:  
==Història==
 
==Història==
   −
L'única manera d'escoltar música era a través dels Sound systems. Originàriament solien ser festes a l'aire lliure en el centre de Kingston. La gent es reunia a escoltar la música i gojar de l'ambient mentres el DJ animava al públic. En la década dels anys 50 els jóvens jamaicans estaven molt interessats per la música que aplegava dels Estats Units, i que per les circumstàncies només era possible escoltar-la gràcies a les estacions de música del Sur de Florida i els potents watts dels denominats Sound Systems. Els Sound Systems substituiren a les orquestes dels locals de música dels anys 50. Resultava molt més econòmic llogar un equip per a reproduir música nortamericana. El cost de dispondre d'un tocadiscs o ràdio propis se superava posant els seus altaveus en el carrer per a que tot el món escoltara música. Duke "The Trojan" Reid i Clement "Sir Coxsone" Dodd i Vincent "King" Edwards van ser personages fonamentals en el desenroll del Sound System jamaicà de 1950. S'encarregaven de gravar sessions per a assegurar-se un suministre de melodies exclusives. També hi ha que destacar l'importància de la comunitat chinenca assentada a [[Jamaica]], a la que pertanyien excelents productors associats als amos dels Sound Systems. Alguns dels més importants van ser: Lesie Kong, Byron Llig, Charlie Moo i per descontat Vincent "Randy" Chin. Un atre personage important fon Cecil Campbell, conegut després com Prince Buster, qui fon el primer a tindre la visió i donar-se conte de la necessitat un nou estil. Va emfatisar el contratemps, és a dir no en el “beat” o colp rítmic, sino després d'este. És aixina com naix el Ska. Es diu que el nom ve quan el futur guitarriste dels Skatalites, Jah Jerry Haines, anava creant una cançó com Prince Buster li havia demanat i ell diu que si poguera generar el so en algunes lletres, li sonaria a ska.
+
L'única manera d'escoltar música era a través dels Sound systems. Originàriament solien ser festes a l'aire lliure en el centre de Kingston. La gent es reunia a escoltar la música i gojar de l'ambient mentres el DJ animava al públic. En la década dels anys 50 els jóvens jamaicans estaven molt interessats per la música que aplegava dels Estats Units, i que per les circumstàncies només era possible escoltar-la gràcies a les estacions de música del Sur de Florida i els potents watts dels denominats Sound Systems. Els Sound Systems substituiren a les orquestes dels locals de música dels anys 50. Resultava molt més econòmic llogar un equip per a reproduir música nortamericana. El cost de dispondre d'un tocadiscs o ràdio propis se superava posant els seus altaveus en el carrer per a que tot el món escoltara música. Duke "The Trojan" Reid i Clement "Sir Coxsone" Dodd i Vincent "King" Edwards van ser personages fonamentals en el desenroll del Sound System jamaicà de 1950. S'encarregaven de gravar sessions per a assegurar-se un suministre de melodies exclusives. També hi ha que destacar l'importància de la comunitat chinenca assentada a [[Jamaica]], a la que pertanyien excelents productors associats als amos dels Sound Systems. Alguns dels més importants van ser: Lesie Kong, Byron Llig, Charlie Moo i per descontat Vincent "Randy" Chin. Un atre personage important fon Cecil Campbell, conegut despuix com Prince Buster, qui fon el primer a tindre la visió i donar-se conte de la necessitat un nou estil. Va emfatisar el contratemps, és a dir no en el “beat” o colp rítmic, sino despuix d'este. És aixina com naix el Ska. Es diu que el nom ve quan el futur guitarriste dels Skatalites, Jah Jerry Haines, anava creant una cançó com Prince Buster li havia demanat i ell diu que si poguera generar el so en algunes lletres, li sonaria a ska.
 
[[Image:BushDoctor1978.jpg|thumb|220px|Peter Tosh tocant en la seua banda en 1978.]]
 
[[Image:BushDoctor1978.jpg|thumb|220px|Peter Tosh tocant en la seua banda en 1978.]]
 
Els Sound Systems comencen a gravar les seues pròpies cançons per a guanyar ventages competitives entre ells. La guerra entre Sound Systems escala al punt de l'enviament de sabotejadors per part de la competència per a arruïnar les festes. Estos sabotejadors eren coneguts com Danse Hall Crashers. A pesar de la baixa calitat de les gravacions de Ska d'este temps, els entusiastes del dit ritme el porten a un punt de popularitat altíssim. El Ska és reconegut com a ball i música nacional de Jamaica. Com els balls dels Sound Systems eren una de les poques coses que la gent del ghetto podia denominar com alguna cosa pròpia, es convertiren en un dels eixos principals de la vida del centre de la ciutat, inclús en baròmetro per a medir els gusts de la gent. De sobte els productors van començar a realisar gravacions per a la venda; provaven els nous estils en els seus Sound Systems i casi tot el desenroll de la música jamaicana (Ska, Rock Steady, Reggae, Dancehall, Ragga...) ha sigut com a conseqüència de la competició entre els Sound Systems per trobar alguna cosa nova per a atraure a les multituts. La competició que existia per aquells temps per demostrar qui tenia el millor equip i la música més plantadora, era feroç, i els Sound Clashes (concurs pels quals 2 Sound Systems alternaven cançons i eren puntuats segons la reacció de la gent que assistia a l'acontenyiment) en algunes ocasions derramaven violència. Els Sound Clashes són encara part de la cultura del Reggae Alguns dubplates (discs de vinil) tenen talls exalçant el nom del Deejay i el seu Sound System. Són cançons realisades exclusivament per algun artiste per a un Sound System en concret, donant-li un gran valor afegit.
 
Els Sound Systems comencen a gravar les seues pròpies cançons per a guanyar ventages competitives entre ells. La guerra entre Sound Systems escala al punt de l'enviament de sabotejadors per part de la competència per a arruïnar les festes. Estos sabotejadors eren coneguts com Danse Hall Crashers. A pesar de la baixa calitat de les gravacions de Ska d'este temps, els entusiastes del dit ritme el porten a un punt de popularitat altíssim. El Ska és reconegut com a ball i música nacional de Jamaica. Com els balls dels Sound Systems eren una de les poques coses que la gent del ghetto podia denominar com alguna cosa pròpia, es convertiren en un dels eixos principals de la vida del centre de la ciutat, inclús en baròmetro per a medir els gusts de la gent. De sobte els productors van començar a realisar gravacions per a la venda; provaven els nous estils en els seus Sound Systems i casi tot el desenroll de la música jamaicana (Ska, Rock Steady, Reggae, Dancehall, Ragga...) ha sigut com a conseqüència de la competició entre els Sound Systems per trobar alguna cosa nova per a atraure a les multituts. La competició que existia per aquells temps per demostrar qui tenia el millor equip i la música més plantadora, era feroç, i els Sound Clashes (concurs pels quals 2 Sound Systems alternaven cançons i eren puntuats segons la reacció de la gent que assistia a l'acontenyiment) en algunes ocasions derramaven violència. Els Sound Clashes són encara part de la cultura del Reggae Alguns dubplates (discs de vinil) tenen talls exalçant el nom del Deejay i el seu Sound System. Són cançons realisades exclusivament per algun artiste per a un Sound System en concret, donant-li un gran valor afegit.

Menú de navegació