Canvis

Fins a l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantindre's prou inactiu, en alguns atentats de poca importància. Tot i això estos atentats, en un moment en que en Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava l'independència del país i que per tant es renunciara a l'esperança de que tota l'illa formara part de l'Estat Lliure d'Irlanda, van produir que el parlament irlandés illegalisara la banda armada en l'any [[1939]].

Fins a l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantindre's prou inactiu, en alguns atentats de poca importància. Tot i això estos atentats, en un moment en que en Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava l'independència del país i que per tant es renunciara a l'esperança de que tota l'illa formara part de l'Estat Lliure d'Irlanda, van produir que el parlament irlandés illegalisara la banda armada en l'any [[1939]].

L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc després de la seua fundació ([[1971]]), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel retor Ian Paisley. Va haver diversos enfrontaments armats entre estos que van acabar en víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat en Irlanda del Nort. L'any [[1981]] 10 presos republicans van morir fent una folga de fam en que reclamaven que, ya que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconeguera com a presos polítics.

L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc despuix de la seua fundació ([[1971]]), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel retor Ian Paisley. Va haver diversos enfrontaments armats entre estos que van acabar en víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat en Irlanda del Nort. L'any [[1981]] 10 presos republicans van morir fent una folga de fam en que reclamaven que, ya que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconeguera com a presos polítics.