Llínea 14: |
Llínea 14: |
| La Corona, davant del desinterés dels propietaris, intentà comprar-lo en [[1799]] per establir-hi la seu de Capitania General, pero al final s'instalaria al [[Palau del Real]]. | | La Corona, davant del desinterés dels propietaris, intentà comprar-lo en [[1799]] per establir-hi la seu de Capitania General, pero al final s'instalaria al [[Palau del Real]]. |
| | | |
− | Quasi mig segle després, el [[1846]], [[Mariano Téllez de Girón]], duc d'Osuna ven el palau a l'industrial [[Francesc Pujals i Santaló]], provinent d'una família catalana establerta a [[Valéncia]] cap a 1830, per 11000 lliures valencianes. Davant la ruïna de l'edifici l'[[Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Sant Carles]] aprova el projecte del nou propietari (elaborat per l'arquitecte [[Salvador Monmeneu]] el [[1846]]), de convertir-lo en fàbrica de filatures i torcedura de seda. | + | Quasi mig segle despuix, el [[1846]], [[Mariano Téllez de Girón]], duc d'Osuna ven el palau a l'industrial [[Francesc Pujals i Santaló]], provinent d'una família catalana establerta a [[Valéncia]] cap a 1830, per 11000 lliures valencianes. Davant la ruïna de l'edifici l'[[Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Sant Carles]] aprova el projecte del nou propietari (elaborat per l'arquitecte [[Salvador Monmeneu]] el [[1846]]), de convertir-lo en fàbrica de filatures i torcedura de seda. |
| | | |
| Esta remodelació del palau en fàbrica va tindre lloc en un moment difícil per a la [[Indústria sedera de Valéncia|indústria sedera valenciana]], per això implicà una inversió elevada en les màquines més modernes de l'época. Per la seua envergadura apareixerà a les guies de la ciutat de [[Vicent Boix]] (1862) i [[Constantí Llombart]] (1887). Francesc Pujals participaria en diverses societats de crèdit i seria un dels principals contribuents del sector financer de la ciutat durant anys. | | Esta remodelació del palau en fàbrica va tindre lloc en un moment difícil per a la [[Indústria sedera de Valéncia|indústria sedera valenciana]], per això implicà una inversió elevada en les màquines més modernes de l'época. Per la seua envergadura apareixerà a les guies de la ciutat de [[Vicent Boix]] (1862) i [[Constantí Llombart]] (1887). Francesc Pujals participaria en diverses societats de crèdit i seria un dels principals contribuents del sector financer de la ciutat durant anys. |
Llínea 25: |
Llínea 25: |
| El desig d'un títul nobiliari per part de la família es farà realitat en el casament de Maria Rosa Fontanals Pujals en el comte italià Arnaldo Sizzo-Norris, no obstant això no tindran descendència. L'atra filla, Emília, casada el [[1898]] en l'ingenier Joan Pérez de Sanmillán i Miquel, serà qui impulsarà noves obres d'embelliment de l'edifici. | | El desig d'un títul nobiliari per part de la família es farà realitat en el casament de Maria Rosa Fontanals Pujals en el comte italià Arnaldo Sizzo-Norris, no obstant això no tindran descendència. L'atra filla, Emília, casada el [[1898]] en l'ingenier Joan Pérez de Sanmillán i Miquel, serà qui impulsarà noves obres d'embelliment de l'edifici. |
| | | |
− | Pocs anys després, el [[1905]], els arriba l'ennobliment a esta parella de la mà d'[[Alfons XIII]] en recompensa per la construcció del port de [[Benicarló]]; Joan Pérez de Sanmillán ara és ''Marqués de Benicarló'', nom que prendrà l'edifici. L'animada vida social del palau arriba al zenit en les visites reals d'[[Alfons XIII]], una al [[1917]] per la concessió del títul de gentilhome al marqués, i una atre el [[1923]] per la coronació de la [[Verge dels Desamparats]]. | + | Pocs anys despuix, el [[1905]], els arriba l'ennobliment a esta parella de la mà d'[[Alfons XIII]] en recompensa per la construcció del port de [[Benicarló]]; Joan Pérez de Sanmillán ara és ''Marqués de Benicarló'', nom que prendrà l'edifici. L'animada vida social del palau arriba al zenit en les visites reals d'[[Alfons XIII]], una al [[1917]] per la concessió del títul de gentilhome al marqués, i una atre el [[1923]] per la coronació de la [[Verge dels Desamparats]]. |
| | | |
| La [[guerra civil espanyola|guerra civil]] afectà directament a la casa, el marqués va morir tràgicament i el [[1937]] estajaria la seu del Govern de la [[II República Espanyola|República]]. | | La [[guerra civil espanyola|guerra civil]] afectà directament a la casa, el marqués va morir tràgicament i el [[1937]] estajaria la seu del Govern de la [[II República Espanyola|República]]. |