Canvis

En febrer, març i abril de [[1911]], els expedicionaris van colocar llocs d'avituallament en els paralels 80°, 81° i 82° Sur en llínea directa cap al pol, una pràctica que els permetria provar les condicions del lloc aixina com el funcionament dels equips. Durant l'hivern, els expedicionaris es van dedicar al millorament de l'equip, en particular dels trineus. [[Olav Bjalland]] va conseguir disminuir significativament el pes dels trineus. El [[4 de febrer]] de [[1911]], una part de l'equip de Scott va realisar una visita amistosa en barco a ''Framheim''.

En febrer, març i abril de [[1911]], els expedicionaris van colocar llocs d'avituallament en els paralels 80°, 81° i 82° Sur en llínea directa cap al pol, una pràctica que els permetria provar les condicions del lloc aixina com el funcionament dels equips. Durant l'hivern, els expedicionaris es van dedicar al millorament de l'equip, en particular dels trineus. [[Olav Bjalland]] va conseguir disminuir significativament el pes dels trineus. El [[4 de febrer]] de [[1911]], una part de l'equip de Scott va realisar una visita amistosa en barco a ''Framheim''.

El [[8 de setembre]] de [[1911]] va eixir l'expedició rumbo al pol, aprofitant un aument en la temperatura que pareixia un calfament primaveral. L'equip consistia de huit persones: Olav Bjaaland, Helmer Hanssen, Sverre Hassel, Oscar Wisting, Jorgen Stubberud, Hjalmar Johansen, Kristian Prestrud i Amundsen. Pero poc després de l'eixida, les temperatures van baixar dràsticament fins menys de -51 °C. El [[12 de setembre]] van conseguir el lloc de 80°S, van deixar els seus suministraments i van tornar ràpidament a ''Framheim''. El resultat d'esta afollada  expedició fon el des encontre entre Amundsen i Johansen, el qual fon expulsat de l'equip del pol sur. Amudsen va decidir reorganisar a l'equip: Prestrud, Johansen i Stubberud van ser comissionats pera l'exploració de la [[Terra d'Eduart VII]] -descoberta prèviament per Scott-, mentres que Amundsen, Bjalland, Hanssen, Hassel i Wistning van formar el nou equip del Pol Sur.

El [[8 de setembre]] de [[1911]] va eixir l'expedició rumbo al pol, aprofitant un aument en la temperatura que pareixia un calfament primaveral. L'equip consistia de huit persones: Olav Bjaaland, Helmer Hanssen, Sverre Hassel, Oscar Wisting, Jorgen Stubberud, Hjalmar Johansen, Kristian Prestrud i Amundsen. Pero poc despuix de l'eixida, les temperatures van baixar dràsticament fins menys de -51 °C. El [[12 de setembre]] van conseguir el lloc de 80°S, van deixar els seus suministraments i van tornar ràpidament a ''Framheim''. El resultat d'esta afollada  expedició fon el des encontre entre Amundsen i Johansen, el qual fon expulsat de l'equip del pol sur. Amudsen va decidir reorganisar a l'equip: Prestrud, Johansen i Stubberud van ser comissionats pera l'exploració de la [[Terra d'Eduart VII]] -descoberta prèviament per Scott-, mentres que Amundsen, Bjalland, Hanssen, Hassel i Wistning van formar el nou equip del Pol Sur.

Amundsen i el seu equip van partir el [[19 d'octubre]] de [[1911]] en quatre trineus i 52 gossos de raça [[groenlandés|groenlandesa]], liderats per la femella Etah. L'aliment de l'equip constava d'una ració personal diària de 380 g de galletes, 350 g de [[pemmican]], 40 g de [[chocolate]] i 60 g de [[llet en pols]], mentres que els gossos van ser alimentats en 500 g de ''pemmican'' diaris.

Amundsen i el seu equip van partir el [[19 d'octubre]] de [[1911]] en quatre trineus i 52 gossos de raça [[groenlandés|groenlandesa]], liderats per la femella Etah. L'aliment de l'equip constava d'una ració personal diària de 380 g de galletes, 350 g de [[pemmican]], 40 g de [[chocolate]] i 60 g de [[llet en pols]], mentres que els gossos van ser alimentats en 500 g de ''pemmican'' diaris.

El [[23 d'octubre]] van conseguir el lloc dels 80° i el [[3 de novembre]] el de 82°, l'últim. El dia [[15 de novembre]], es va conseguir la latitut de 85° Sur, quedant al peu dels Montes Transantàrtics. Van ascendir els montanyes i el [[21 de novembre]] van arribar a l'Altiplà Polar, que seria nomenat com Altiplà del Rei [[Haakon VII]], mentres que els montanyes adjacents van ser batejats com a Montes de la Reina Maud. Allí van alçar un campament que rebria el nom de ''La Carniceria'', en el que serien sacrificats 24 gossos. Una part de la carn seria empleada per a alimentar els gossos sobre vivents, i el restant se almagasenaria per al viage de tornada. Somesos a tempestats al creuar per sendes prou escarpats, van arribar als 87° el [[4 de decembre]] i el dia 7, tres dies després, conseguirien el punt més al sur de l'expedició de Shackleton: 88° 23 ' Sur, quedant a 180 km del pol sur.

El [[23 d'octubre]] van conseguir el lloc dels 80° i el [[3 de novembre]] el de 82°, l'últim. El dia [[15 de novembre]], es va conseguir la latitut de 85° Sur, quedant al peu dels Montes Transantàrtics. Van ascendir els montanyes i el [[21 de novembre]] van arribar a l'Altiplà Polar, que seria nomenat com Altiplà del Rei [[Haakon VII]], mentres que els montanyes adjacents van ser batejats com a Montes de la Reina Maud. Allí van alçar un campament que rebria el nom de ''La Carniceria'', en el que serien sacrificats 24 gossos. Una part de la carn seria empleada per a alimentar els gossos sobre vivents, i el restant se almagasenaria per al viage de tornada. Somesos a tempestats al creuar per sendes prou escarpats, van arribar als 87° el [[4 de decembre]] i el dia 7, tres dies despuix, conseguirien el punt més al sur de l'expedició de Shackleton: 88° 23 ' Sur, quedant a 180 km del pol sur.

[[Image:Antarctic expedition map (Amundsen - Scott)-es.svg|thumb|300px|Les rutes seguides per Amundsen (roig) y Scott (vert)]]

[[Image:Antarctic expedition map (Amundsen - Scott)-es.svg|thumb|300px|Les rutes seguides per Amundsen (roig) y Scott (vert)]]

El [[Pol Sur]] fon conseguit el [[14 de decembre]] de [[1911]], 35 dies abans que l'expedició de Scott. Amundsen va alçar en ple pol el seu campament, cridat Polheim. Va decidir deixar una botiga en una carta en el seu interior que donava testimoni del seu èxit, en el cas que l'equip no poguera tornar a Framheim. L'expedició de Scott, prou desafortunada, conseguiria el pol 34 dies després.

El [[Pol Sur]] fon conseguit el [[14 de decembre]] de [[1911]], 35 dies abans que l'expedició de Scott. Amundsen va alçar en ple pol el seu campament, cridat Polheim. Va decidir deixar una botiga en una carta en el seu interior que donava testimoni del seu èxit, en el cas que l'equip no poguera tornar a Framheim. L'expedició de Scott, prou desafortunada, conseguiria el pol 34 dies despuix.

L'equip va tornar a Framheim el [[25 de giner]] de [[1912]], en 11 gossos, després de 99 dies de viage d'anada i tornada al pol.

L'equip va tornar a Framheim el [[25 de giner]] de [[1912]], en 11 gossos, despuix de 99 dies de viage d'anada i tornada al pol.

Davant de la falta de mijos de comunicació, l'èxit d'Amundsen no fon anunciat públicament sino fins al [[7 de març]] de [[1912]], quan l'equip va arribar a [[Hobart]], en [[Austràlia]]. Tot el seu viage seria narrat en el seu llibre ''El [[Pol Sur]]: un informe de l'expedició antàrtica noruega en el "Fram", [[1910]]-[[1912]] ''.

Davant de la falta de mijos de comunicació, l'èxit d'Amundsen no fon anunciat públicament sino fins al [[7 de març]] de [[1912]], quan l'equip va arribar a [[Hobart]], en [[Austràlia]]. Tot el seu viage seria narrat en el seu llibre ''El [[Pol Sur]]: un informe de l'expedició antàrtica noruega en el "Fram", [[1910]]-[[1912]] ''.

=== Segon viage aéreu al Pol Nort ===

=== Segon viage aéreu al Pol Nort ===

En [[1926]] Amundsen, junt en Ellsworth, Riiser-Larsen, [[Oscar Wisting]] i l'enginyer italià [[Umberto Nobile]] va realisar una nova expedició aérea al Pol Nort, a bordo del [[dirigible]] ''Norge'', disenyat per Nobile. Van eixir de Spitsbergen el [[11 de maig]] de [[1926]] i van arribar a [[Alaska]] dos dies després, passant pel [[Pol Nort]]. Amundsen i Wisting es van convertir en els primers hòmens a conseguir abdós pols. Esta expedició està narrada per Amundsen en el seu llibre [[Sobre el Pol Nort en Dirigible]].

En [[1926]] Amundsen, junt en Ellsworth, Riiser-Larsen, [[Oscar Wisting]] i l'enginyer italià [[Umberto Nobile]] va realisar una nova expedició aérea al Pol Nort, a bordo del [[dirigible]] ''Norge'', disenyat per Nobile. Van eixir de Spitsbergen el [[11 de maig]] de [[1926]] i van arribar a [[Alaska]] dos dies despuix, passant pel [[Pol Nort]]. Amundsen i Wisting es van convertir en els primers hòmens a conseguir abdós pols. Esta expedició està narrada per Amundsen en el seu llibre [[Sobre el Pol Nort en Dirigible]].

=== Mort ===

=== Mort ===

Després de l'expedició en dirigible, va ocórrer un des encontre entre Amundsen i Nobile, motivat per desacorts sobre a qui pertanyia l'honor d'haver solcat l'Àrtic. L'any següent, Nobile va encapçalar la seua pròpia expedició àrtica a bordo del dirigible ''Itàlia''. al tornar del Pol Nort, el dirigible es va perdre, i Amundsen formaria part de l'equip de rescat que va eixir de [[Tromsø]] el [[18 de juny]] de [[1928]], a bordo del [[hidroavió]] [[França|francés]] Latham. Poc després es va trobar prop de la costa de Tromsø un flotador de l'hidroavió.

Després de l'expedició en dirigible, va ocórrer un des encontre entre Amundsen i Nobile, motivat per desacorts sobre a qui pertanyia l'honor d'haver solcat l'Àrtic. L'any següent, Nobile va encapçalar la seua pròpia expedició àrtica a bordo del dirigible ''Itàlia''. al tornar del Pol Nort, el dirigible es va perdre, i Amundsen formaria part de l'equip de rescat que va eixir de [[Tromsø]] el [[18 de juny]] de [[1928]], a bordo del [[hidroavió]] [[França|francés]] Latham. Poc despuix es va trobar prop de la costa de Tromsø un flotador de l'hidroavió.

La creència fon que l'hidroavió es va estrelar en el [[Mar de Barents]], prop de l'illa [[Bjørnøya]] i que Amundsen va morir en l'accident. Les missions de busca per part del govern noruec van finalisar tres mesos després, al setembre, quan es va perdre tota esperança de trobar en vida a l'explorador. El seu cos mai fon trobat, al contrari, Nobile sí que fon trobat en vida.

La creència fon que l'hidroavió es va estrelar en el [[Mar de Barents]], prop de l'illa [[Bjørnøya]] i que Amundsen va morir en l'accident. Les missions de busca per part del govern noruec van finalisar tres mesos despuix, al setembre, quan es va perdre tota esperança de trobar en vida a l'explorador. El seu cos mai fon trobat, al contrari, Nobile sí que fon trobat en vida.

El govern noruec va establir el [[14 de decembre]] -dia del Pol Sur- com el dia en memòria de Roald Amundsen. L'explorador fon recordat en el repicar de totes les iglésies del país, dos minuts de silenci a les 12 hores, i un memorable discurs de part de Fridtjof Nansen.

El govern noruec va establir el [[14 de decembre]] -dia del Pol Sur- com el dia en memòria de Roald Amundsen. L'explorador fon recordat en el repicar de totes les iglésies del país, dos minuts de silenci a les 12 hores, i un memorable discurs de part de Fridtjof Nansen.