Canvis

=== Baixa Edat Mija ===

=== Baixa Edat Mija ===

L'any [[1117]] el rei Don [[Alfonso I el Batallador]] va reconquistar Morella per primera vegada per als cristians. Tornà la ciutat a poder dels musulmans, el comte [[Ramón Berenguer]]  intentà apoderar-se d'ella l'any [[1157]], després de la conquista d'[[Alcanyís]], pero no ho va conseguir. Havia de ser [[Jaume I el Conquistador]] qui, l'any [[1232]], expulsara definitivament als àraps. Les forces cristianes que varen reconquistar Morella estagueren dirigides pel senyor [[Blasco d'Alagó]] -conegut pel sobrenom d'El Major-, que fon senyor feudal de la ciutat, la qual, a la seua mort, va passar a dependre directament del poder real. El senyor Blasco va publicar el [[16 d'abril]] de [[1233]] la primera carta-pobla de Morella, que concedia als seus habitants els furs de [[Sepúlveda]] i [[Extremadura]]. Posteriorment, el rei En Jaume suprimí el feu i va anular la carta-pobla, dictant una atra el [[16 de febrer]] de [[1249]]. Jaume I es comportà generosament en els morellans i els va otorgar l'honrós privilegi de la fidelitat.

L'any [[1117]] el rei Don [[Alfonso I el Batallador]] va reconquistar Morella per primera vegada per als cristians. Tornà la ciutat a poder dels musulmans, el comte [[Ramón Berenguer]]  intentà apoderar-se d'ella l'any [[1157]], despuix de la conquista d'[[Alcanyís]], pero no ho va conseguir. Havia de ser [[Jaume I el Conquistador]] qui, l'any [[1232]], expulsara definitivament als àraps. Les forces cristianes que varen reconquistar Morella estagueren dirigides pel senyor [[Blasco d'Alagó]] -conegut pel sobrenom d'El Major-, que fon senyor feudal de la ciutat, la qual, a la seua mort, va passar a dependre directament del poder real. El senyor Blasco va publicar el [[16 d'abril]] de [[1233]] la primera carta-pobla de Morella, que concedia als seus habitants els furs de [[Sepúlveda]] i [[Extremadura]]. Posteriorment, el rei En Jaume suprimí el feu i va anular la carta-pobla, dictant una atra el [[16 de febrer]] de [[1249]]. Jaume I es comportà generosament en els morellans i els va otorgar l'honrós privilegi de la fidelitat.

=== Edat Moderna ===

=== Edat Moderna ===

En els anys del regnat de [[Ferran VII]], Morella es va vore embolicada en constants convulsions polítiques, enfrontant-se oberta i enverinadament els partidaris de la [[Constitució de 1812]] i els partidaris de l'[[absolutisme]], denominats realistes.

En els anys del regnat de [[Ferran VII]], Morella es va vore embolicada en constants convulsions polítiques, enfrontant-se oberta i enverinadament els partidaris de la [[Constitució de 1812]] i els partidaris de l'[[absolutisme]], denominats realistes.

Els enfrontaments van culminar el [[5 de juny]] de [[1822]], quan un grup d'absolutistes feren que la guarnició de Morella es rendira, fent-los creure que  en forces molt numeroses. Dotze dies més tart les tropes governamentals  recuperaren la ciutat. No obstant, un any després els absolutistes van tornar a ocupar la població.

Els enfrontaments van culminar el [[5 de juny]] de [[1822]], quan un grup d'absolutistes feren que la guarnició de Morella es rendira, fent-los creure que  en forces molt numeroses. Dotze dies més tart les tropes governamentals  recuperaren la ciutat. No obstant, un any despuix els absolutistes van tornar a ocupar la població.

Al morir Fernando VII en [[1833]] i encendre's la cruel [[guerres carlistes|guerra carlista]] entre els partidaris del germà del rei mort, Don Carles, i els de la reina mare Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars sense conte. Morella fon [[s:Vida Militar i Política de Cabrera. Tom III capítol II. Ocupació de Morella pels carlistes|conquistada]] per l'eixèrcit de [[Ramón Cabrera]] el [[26 de giner]] de [[1838]], defesa victoriosament davant de l'atac de les cinc divisions del general Oraá en estiu del mateix any, i convertida en la capital carlina del territori controlat per Cabrera fins a [[1840]]. Quan la tercera guerra carlina va acabar, Morella es va dedicar durant anys a estanyar els danys experimentats en la disputa.

Al morir Fernando VII en [[1833]] i encendre's la cruel [[guerres carlistes|guerra carlista]] entre els partidaris del germà del rei mort, Don Carles, i els de la reina mare Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars sense conte. Morella fon [[s:Vida Militar i Política de Cabrera. Tom III capítol II. Ocupació de Morella pels carlistes|conquistada]] per l'eixèrcit de [[Ramón Cabrera]] el [[26 de giner]] de [[1838]], defesa victoriosament davant de l'atac de les cinc divisions del general Oraá en estiu del mateix any, i convertida en la capital carlina del territori controlat per Cabrera fins a [[1840]]. Quan la tercera guerra carlina va acabar, Morella es va dedicar durant anys a estanyar els danys experimentats en la disputa.