Canvis

De les explicacions que tracten de justificar el nom de Tavernes Blanques, en primer lloc hi ha una  referència a la possibilitat de l'existència d'unes Tavernes en les que es consentia la venda no sols de [[vi]] sino també d'aiguardents o "''beguda blanca''" la qual cosa va poder donar lloc a la seua denominació. Per un atre costat se remena la possibilitat que dites Tavernes estigueren pintades en calç i el color de les mateixes condicionara la seua denominació. També se comenta la possibilitat que el nom se deguera a l'existència en la població de "''blanquers''" o assaonadors de pell la qual cosa també podria haver donat lloc a la denominació del lloc. Finalment s'estima una atra idea fonamentada en la suposició que el sol en que s'assentaven les primeres construccions locals fora d'un color blanquinós, este fet junt en l'existència de les Tavernes també podria haver determinat l'orige del nom de la població.

De les explicacions que tracten de justificar el nom de Tavernes Blanques, en primer lloc hi ha una  referència a la possibilitat de l'existència d'unes Tavernes en les que es consentia la venda no sols de [[vi]] sino també d'aiguardents o "''beguda blanca''" la qual cosa va poder donar lloc a la seua denominació. Per un atre costat se remena la possibilitat que dites Tavernes estigueren pintades en calç i el color de les mateixes condicionara la seua denominació. També se comenta la possibilitat que el nom se deguera a l'existència en la població de "''blanquers''" o assaonadors de pell la qual cosa també podria haver donat lloc a la denominació del lloc. Finalment s'estima una atra idea fonamentada en la suposició que el sol en que s'assentaven les primeres construccions locals fora d'un color blanquinós, este fet junt en l'existència de les Tavernes també podria haver determinat l'orige del nom de la població.

A partir del [[segle XV]], Tavernes Blanques va constituir un senyoriu, concedit en [[1445]] a Bernat Peris. El senyor [[Alfons d'Aragó]], posteriorment, lo va cedir en el seu testament al [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], en [[Alfauir]], que eixercí el senyoriu del lloc durant més de tres segles fins a que, en [[1835]] l'estat confiscara les propietats, exclaustrara als monges i, després de la [[desamortisació]], els senyorius s'aboliren en [[1837]].

A partir del [[segle XV]], Tavernes Blanques va constituir un senyoriu, concedit en [[1445]] a Bernat Peris. El senyor [[Alfons d'Aragó]], posteriorment, lo va cedir en el seu testament al [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], en [[Alfauir]], que eixercí el senyoriu del lloc durant més de tres segles fins a que, en [[1835]] l'estat confiscara les propietats, exclaustrara als monges i, despuix de la [[desamortisació]], els senyorius s'aboliren en [[1837]].

L'escut oficial de Tavernes Blanques, aprovat pel Ministeri de la Governació en [[1951]], fa referència als Peris (tres peres en camp de gules) als pares Jerónimos Cotalbos (una cornucòpia sobreixent) i a les armes dels Fabra (llunes minvants i estreles) a més dels camps en les quatre barres de la [[corona d'Aragó]].

L'escut oficial de Tavernes Blanques, aprovat pel Ministeri de la Governació en [[1951]], fa referència als Peris (tres peres en camp de gules) als pares Jerónimos Cotalbos (una cornucòpia sobreixent) i a les armes dels Fabra (llunes minvants i estreles) a més dels camps en les quatre barres de la [[corona d'Aragó]].

==Economia==

==Economia==

A pesar de les originàries Tavernes, l'activitat econòmica de Tavernes es va centrar en la indústria càrnica. A diferència dels pobles limítrofs, caracterisats per una activitat econòmica lligada a les  explotacions agrícoles i en amplis térmens municipals, Tavernes Blanques es va dedicar a  l'explotació de bestiari porcí i vaquí, en l'establiment d'ordiers (coneguts popularment com "porcateres", de porc, porc) escorchadors i carniceries. L'existència del contrast  

A pesar de les originàries Tavernes, l'activitat econòmica de Tavernes es va centrar en la indústria càrnica. A diferència dels pobles limítrofs, caracterisats per una activitat econòmica lligada a les  explotacions agrícoles i en amplis térmens municipals, Tavernes Blanques es va dedicar a  l'explotació de bestiari porcí i vaquí, en l'establiment d'ordiers (coneguts popularment com "porcateres", de porc, porc) escorchadors i carniceries. L'existència del contrast  

(conegut vulgarment com filato o "garita dels consumers", que obligava a pagar drets de consum en el llímit urbà de la ciutat de Valéncia) fea que el comerç del carn fora del seu llímit resultara més econòmic. Així, gràcies a la proximitat entre abdós poblacions, se justifiquen les activitats d'engreixament de bestiari porcí i vaquí, el seu sacrifici i la venda de carn. Alguns establiments, com l'escorchador de José marqués Cuñat, van persistir fins a ser seu de marques molt conegudes en el sector, com Oscar Mayer i després Primayor. La carniceria de Ramón Guanter va ocupar l'edifici que després se va destinar a seu administrativa i segon supermercat del grup [[Mercadona]]. No en va la família Roig va ser propietaria d'alguns ordiers a Tavernes.

(conegut vulgarment com filato o "garita dels consumers", que obligava a pagar drets de consum en el llímit urbà de la ciutat de Valéncia) fea que el comerç del carn fora del seu llímit resultara més econòmic. Així, gràcies a la proximitat entre abdós poblacions, se justifiquen les activitats d'engreixament de bestiari porcí i vaquí, el seu sacrifici i la venda de carn. Alguns establiments, com l'escorchador de José marqués Cuñat, van persistir fins a ser seu de marques molt conegudes en el sector, com Oscar Mayer i despuix Primayor. La carniceria de Ramón Guanter va ocupar l'edifici que despuix se va destinar a seu administrativa i segon supermercat del grup [[Mercadona]]. No en va la família Roig va ser propietaria d'alguns ordiers a Tavernes.

L'activitat d'una atra família, els Montañana, va donar lloc a l'establiment de dos indústries de refrescs les dels quals marques comercials, ''El Segle'' i ''EKO'', van arribar a ser molt populars, encara que no tant com ''La Casolana'' que també va dispondre d'un centre de producció i distribució a Tavernes: Carbònica Valenciana, S.A.

L'activitat d'una atra família, els Montañana, va donar lloc a l'establiment de dos indústries de refrescs les dels quals marques comercials, ''El Segle'' i ''EKO'', van arribar a ser molt populars, encara que no tant com ''La Casolana'' que també va dispondre d'un centre de producció i distribució a Tavernes: Carbònica Valenciana, S.A.

*'''ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet'''.

*'''ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet'''.

[[Image:Tavernes Blanques ermita de la Mare de Deu del Carraixet.JPG|thumb|160px|<center>Ermita del Carraixet</center>]]

[[Image:Tavernes Blanques ermita de la Mare de Deu del Carraixet.JPG|thumb|160px|<center>Ermita del Carraixet</center>]]

En el [[segle XV]], després de les eixecucions públiques en la Plaça del Mercat de Valéncia, els cadàvers dels ajusticiats es traslladaven a un cementeri al marge del barranc de Carraixet, on eren esposats. Una vegada a l'any, membres de la Confraria de la Mare de Deu dels Sants Inocents Màrtirs, creada per privilegi real el [[14 de giner]] de [[1414]], procedien a la sepultura de les despulles.

En el [[segle XV]], despuix de les eixecucions públiques en la Plaça del Mercat de Valéncia, els cadàvers dels ajusticiats es traslladaven a un cementeri al marge del barranc de Carraixet, on eren esposats. Una vegada a l'any, membres de la Confraria de la Mare de Deu dels Sants Inocents Màrtirs, creada per privilegi real el [[14 de giner]] de [[1414]], procedien a la sepultura de les despulles.

Fins als anys 20 del [[segle XX]], la partida en qüestió, denominada " dels Desamparats" pertanyia al terme municipal de [[Alboraya]], d'on va ser segregada per Real Decret <ref>Gaseta de [[Madrit]] núm 305, [[1 de novembre]] de [[1925]], p. 604</ref>. La intermediació de Juan Bautista Benlloch i Viu (el Cardenal Benlloch) la família materna del qual era originària de Tavernes, va resultar determinant.   

Fins als anys 20 del [[segle XX]], la partida en qüestió, denominada " dels Desamparats" pertanyia al terme municipal de [[Alboraya]], d'on va ser segregada per Real Decret <ref>Gaseta de [[Madrit]] núm 305, [[1 de novembre]] de [[1925]], p. 604</ref>. La intermediació de Juan Bautista Benlloch i Viu (el Cardenal Benlloch) la família materna del qual era originària de Tavernes, va resultar determinant.   

L'edifici actual de l'ermita data del [[segle XVII]]. Les seues dos campanes Caterina van ser foses en [[1716]] <ref>Inventari general de campanes de la [[Comunitat Valenciana]] per poblacions</ref>. La confraria, les pràctiques caritatives de la qual van cessar en [[1790]], seguix viva, i conte en l'actualitat en uns 800 confrares. Celebren cult a la Mare de Deu dels Desamparats del Carraixet, representada per una talla de fusta policromada creada en [[1939]] per l'escultor valencià [[Pius Mollar Franch]] (Valéncia, 1878-28 d'agost de 1953)<ref>Agramunt Lacruz, Francisco: Diccionari d'artistes valencians del [[segle XX]]. Valéncia, Albatros, 1999.</ref>, el dia [[16 d'agost]] de cada any.

L'edifici actual de l'ermita data del [[segle XVII]]. Les seues dos campanes Caterina van ser foses en [[1716]] <ref>Inventari general de campanes de la [[Comunitat Valenciana]] per poblacions</ref>. La confraria, les pràctiques caritatives de la qual van cessar en [[1790]], seguix viva, i conte en l'actualitat en uns 800 confrares. Celebren cult a la Mare de Deu dels Desamparats del Carraixet, representada per una talla de fusta policromada creada en [[1939]] per l'escultor valencià [[Pius Mollar Franch]] (Valéncia, 1878-28 d'agost de 1953)<ref>Agramunt Lacruz, Francisco: Diccionari d'artistes valencians del [[segle XX]]. Valéncia, Albatros, 1999.</ref>, el dia [[16 d'agost]] de cada any.