Canvis

==Historia==

==Historia==

Fon Thomas Trenor Keating qui va fundar en [[Valéncia]] esta aristocràtica família de militars i comerciants. Naixcut en [[1798]], en [[Irlanda]], va abandonar la seua carrera militar després de la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] per a dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instalar en [[Valéncia]] i va mamprendre diversos negocis, principalment d'importació i exportació. En [[1823]] va mamprendre l'exportació de panses. En [[1825]] va fundar la societat ''Henrique O'Shea, Trenor i Companyia'' i en [[1827]] la ''Banca Trenor''. Un atra de les seues societats fon ''Satchell i Trenor''. En [[1842]] va adquirir la ''Real Fàbrica de Sedes de Vinalesa''. Els seus principals negocis els va dur a terme en la casa ''Anthony Gibbs & Sons'' de [[Londres]] en la que, en [[1847]], va escomençar a importar abonament orgànic d'au del [[Perú]], cridat ''guano''. Este abonament va tindre gran acceptació en el camp, fins al punt que encara hui es nomena ''guano'' a l'abonament orgànic en l'àmbit agrari valencià. Va entrar també en el sector dels segurs, com per eixemple en la companyia ''La Unión y el Fènix Español'', i en el dels ferrocarrils. Va obtindre també representacions consulars, com el consulat d'[[Estats Units]] en [[Valéncia]] i el viceconsulat de [[Dinamarca]]. En [[1854]] va constituir en el seu nebot William Matheus-Trenor la societat ''Trenor i Companyia''.  

Fon Thomas Trenor Keating qui va fundar en [[Valéncia]] esta aristocràtica família de militars i comerciants. Naixcut en [[1798]], en [[Irlanda]], va abandonar la seua carrera militar despuix de la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] per a dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instalar en [[Valéncia]] i va mamprendre diversos negocis, principalment d'importació i exportació. En [[1823]] va mamprendre l'exportació de panses. En [[1825]] va fundar la societat ''Henrique O'Shea, Trenor i Companyia'' i en [[1827]] la ''Banca Trenor''. Un atra de les seues societats fon ''Satchell i Trenor''. En [[1842]] va adquirir la ''Real Fàbrica de Sedes de Vinalesa''. Els seus principals negocis els va dur a terme en la casa ''Anthony Gibbs & Sons'' de [[Londres]] en la que, en [[1847]], va escomençar a importar abonament orgànic d'au del [[Perú]], cridat ''guano''. Este abonament va tindre gran acceptació en el camp, fins al punt que encara hui es nomena ''guano'' a l'abonament orgànic en l'àmbit agrari valencià. Va entrar també en el sector dels segurs, com per eixemple en la companyia ''La Unión y el Fènix Español'', i en el dels ferrocarrils. Va obtindre també representacions consulars, com el consulat d'[[Estats Units]] en [[Valéncia]] i el viceconsulat de [[Dinamarca]]. En [[1854]] va constituir en el seu nebot William Matheus-Trenor la societat ''Trenor i Companyia''.  

Thomas Trenor Keating va contraure matrimoni en [[1829]] en Brígida Bucelli, filla del capità de fragata Fabiano Bucelli Carletti. Va tindre quatre fills, Federico (n. [[1830]]), Enrique (n. [[1833]]), Tomás (n. [[1835]]) i Ricardo (n. [[1840]]), i una filla, Elena (n. [[1838]]). Esta última va casar en el valencià José Inocencio de Pla White. A excepció d'Enrique, casat en Julia Montesinos, els seus fills barons van contraure matrimoni en les filles de Vicente Palavicino i Vallés, IX Baró de Frignani i Frignestani i VII Marqués de Mirasol. Després de la mort de Thomas Trenor, en [[1858]], els seus fills Federico i Enrique van prendre el relleu en els negocis familiars.

Thomas Trenor Keating va contraure matrimoni en [[1829]] en Brígida Bucelli, filla del capità de fragata Fabiano Bucelli Carletti. Va tindre quatre fills, Federico (n. [[1830]]), Enrique (n. [[1833]]), Tomás (n. [[1835]]) i Ricardo (n. [[1840]]), i una filla, Elena (n. [[1838]]). Esta última va casar en el valencià José Inocencio de Pla White. A excepció d'Enrique, casat en Julia Montesinos, els seus fills barons van contraure matrimoni en les filles de Vicente Palavicino i Vallés, IX Baró de Frignani i Frignestani i VII Marqués de Mirasol. Després de la mort de Thomas Trenor, en [[1858]], els seus fills Federico i Enrique van prendre el relleu en els negocis familiars.

La seua residència en [[Valéncia]] es trobava en el palau nomenat hui dels Barons d'Alaquàs, en el número 9 del carrer Trinquet de Cavallers, la propietat del qual va adquirir per mig de subasta en [[1845]]. En l'actualitat és la seu de la societat cultural [[Lo Rat Penat]].  

La seua residència en [[Valéncia]] es trobava en el palau nomenat hui dels Barons d'Alaquàs, en el número 9 del carrer Trinquet de Cavallers, la propietat del qual va adquirir per mig de subasta en [[1845]]. En l'actualitat és la seu de la societat cultural [[Lo Rat Penat]].  

En el transcurs dels anys, els Trénor van acumular importants propietats. En [[1838]] Thomas Trenor Keating va adquirir el [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] després de la seua [[desamortisació]], la finca del qual va dedicar a l'explotació i comercialisació agrícola. Encara hui és propietat de la família i està declarat Bé d'Interés Cultural per la [[Generalitat Valenciana]]. . En l'últim terç del [[sigle XIX]] van adquirir el bosc de la Vallesa, en [[Paterna]], que va rebre la visita de [[Alfons XIII]] en [[1923]]. En l'actualitat, la montanya de la Vallesa, encara propietat de la família, constituïx una important àrea forestal de gran valor ecològic dins de l'àrea metropolitana de [[Valéncia]]. També era de la seua propietat l'''Hort de Trénor'' en [[Torrent]], el [[Palau dels Pardo de Donlebún]] en [[Castropol]], [[Astúries]] i el [[Palau dels Comtes de Cervelló]], en [[Anna]], entre atres.

En el transcurs dels anys, els Trénor van acumular importants propietats. En [[1838]] Thomas Trenor Keating va adquirir el [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] despuix de la seua [[desamortisació]], la finca del qual va dedicar a l'explotació i comercialisació agrícola. Encara hui és propietat de la família i està declarat Bé d'Interés Cultural per la [[Generalitat Valenciana]]. . En l'últim terç del [[sigle XIX]] van adquirir el bosc de la Vallesa, en [[Paterna]], que va rebre la visita de [[Alfons XIII]] en [[1923]]. En l'actualitat, la montanya de la Vallesa, encara propietat de la família, constituïx una important àrea forestal de gran valor ecològic dins de l'àrea metropolitana de [[Valéncia]]. També era de la seua propietat l'''Hort de Trénor'' en [[Torrent]], el [[Palau dels Pardo de Donlebún]] en [[Castropol]], [[Astúries]] i el [[Palau dels Comtes de Cervelló]], en [[Anna]], entre atres.

La societat familiar va continuar la seua activitat a lo llarc de tot el [[sigle XIX]] i primer terç del [[sigle XX]]. Als negocis habituals es van sumar atres, com la Refineria Colonial de [[Badalona]], dedicada a la fabricació de terrosos de sucre, i la fàbrica d'àcit sulfúric i abonaments del Grau, pionera en [[Espanya]] en la tècnica de solubilisar els fosfats a través d'est àcit. En estos anys van entrar en la societat alguns dels seus nets, entre els que va destacar [[Tomás Trénor i Palavicino]], [[Marquesat del Túria|I Marqués del Túria]], títul que li fon concedit per [[Alfons XIII]] per la promoció de l'''Exposició Regional Valenciana'' de [[1909]].  

La societat familiar va continuar la seua activitat a lo llarc de tot el [[sigle XIX]] i primer terç del [[sigle XX]]. Als negocis habituals es van sumar atres, com la Refineria Colonial de [[Badalona]], dedicada a la fabricació de terrosos de sucre, i la fàbrica d'àcit sulfúric i abonaments del Grau, pionera en [[Espanya]] en la tècnica de solubilisar els fosfats a través d'est àcit. En estos anys van entrar en la societat alguns dels seus nets, entre els que va destacar [[Tomás Trénor i Palavicino]], [[Marquesat del Túria|I Marqués del Túria]], títul que li fon concedit per [[Alfons XIII]] per la promoció de l'''Exposició Regional Valenciana'' de [[1909]].