Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3 bytes eliminats ,  18:49 30 abr 2015
m
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 57: Llínea 57:  
=== Colonialisme francés ===
 
=== Colonialisme francés ===
   −
La penetració europea en el territori de l'actual República Centreafricana (RCA) va començar a finals del [[sigle XIX]] (entre [[1875]] i [[1900]]). [[Pierre Savorgnan de Brazza]] prengué el liderage i es va establir en el [[República del Congo|Congo]] [[França|francés]] en quarters centrals en la ciutat que després portaria el seu nom ([[Brazzaville]]), i envià expedicions a remontar el riu [[Ubangui]] a fi d'expandir les propietats franceses en el territori central d'[[Àfrica]]. El rei [[Lleopolt II de Bèlgica]], [[Alemanya]] i el [[Regne Unit]] també competien per estendre les seues possessions en l'actual territori de la RCA.  
+
La penetració europea en el territori de l'actual República Centreafricana (RCA) va començar a finals del [[sigle XIX]] (entre [[1875]] i [[1900]]). [[Pierre Savorgnan de Brazza]] prengué el liderage i es va establir en el [[República del Congo|Congo]] [[França|francés]] en quarters centrals en la ciutat que despuix portaria el seu nom ([[Brazzaville]]), i envià expedicions a remontar el riu [[Ubangui]] a fi d'expandir les propietats franceses en el territori central d'[[Àfrica]]. El rei [[Lleopolt II de Bèlgica]], [[Alemanya]] i el [[Regne Unit]] també competien per estendre les seues possessions en l'actual territori de la RCA.  
    
En [[1889]] els francesos van crear un enclavament a la vora del riu [[Ubangui]] en [[Bangui]], la qual més tart seria la capital de [[Ubangui-Chari]] i de la República Centreafricana. [[Pierre Savorgnan de Brazza|De Brazza]] envià expedicions en [[1890]]-[[1891|91]] al Riu [[Shanga]] en la regió que en l'actualitat correspon al suroest de la RCA. De Brazza i els colonialistes francesos desijaven expandir els llímits del [[Congo francés]] a fi de conectar-los en els territoris francesos en l'oest, nort i est d'[[Àfrica]].  
 
En [[1889]] els francesos van crear un enclavament a la vora del riu [[Ubangui]] en [[Bangui]], la qual més tart seria la capital de [[Ubangui-Chari]] i de la República Centreafricana. [[Pierre Savorgnan de Brazza|De Brazza]] envià expedicions en [[1890]]-[[1891|91]] al Riu [[Shanga]] en la regió que en l'actualitat correspon al suroest de la RCA. De Brazza i els colonialistes francesos desijaven expandir els llímits del [[Congo francés]] a fi de conectar-los en els territoris francesos en l'oest, nort i est d'[[Àfrica]].  
Llínea 78: Llínea 78:  
[[André Kolingba|Kolingba]] va suspendre la constitució i va dirigir una junta militar fins a [[1985]], incorporà la constitució de [[1986]] que fon adoptada per un [[referèndum]] nacional, i va crear el seu propi partit ''Rassemblement Démocratique Centrafricain'' (RDC). En [[1987]] les  eleccions parlamentàries foren boicotejades pels dos majors opositors a [[Kolingba]] [[Abel Goumba]] i Ange-Félix Patassé pel fet que els seus partits no varen ser habilitats per a competir en les eleccions.
 
[[André Kolingba|Kolingba]] va suspendre la constitució i va dirigir una junta militar fins a [[1985]], incorporà la constitució de [[1986]] que fon adoptada per un [[referèndum]] nacional, i va crear el seu propi partit ''Rassemblement Démocratique Centrafricain'' (RDC). En [[1987]] les  eleccions parlamentàries foren boicotejades pels dos majors opositors a [[Kolingba]] [[Abel Goumba]] i Ange-Félix Patassé pel fet que els seus partits no varen ser habilitats per a competir en les eleccions.
   −
En [[1990]], després de la caiguda del comunisme, el moviment a favor de la democràcia es tornà molt actiu. En maig de 1990 una carta firmada per 253 respectats ciutadans van convocar a una Convenció nacional, pero Kolingba refusà esta petició. Després de les pressions dels països occidentals, Kolingba va accedir a realisar eleccions lliures en octubre de 1992 en ajuda de les [[nacions Unides]] a través de la seua Oficina d'assistència electoral. No obstant, alegant la possibilitat d'irregularitats, Kolingba suspengué les eleccions a fi de mantindre's en el poder. Precedentment s'havia presentat una molt forta pressió de GIBAFOR per a establir un Consell Nacional Polític Provisori per a la República "Conseil National Politique Provisoire de la République" (CNPPR), lo mateix que una Comissió electoral mixta que incloguera representants de tots els partits polítics.
+
En [[1990]], despuix de la caiguda del comunisme, el moviment a favor de la democràcia es tornà molt actiu. En maig de 1990 una carta firmada per 253 respectats ciutadans van convocar a una Convenció nacional, pero Kolingba refusà esta petició. Després de les pressions dels països occidentals, Kolingba va accedir a realisar eleccions lliures en octubre de 1992 en ajuda de les [[nacions Unides]] a través de la seua Oficina d'assistència electoral. No obstant, alegant la possibilitat d'irregularitats, Kolingba suspengué les eleccions a fi de mantindre's en el poder. Precedentment s'havia presentat una molt forta pressió de GIBAFOR per a establir un Consell Nacional Polític Provisori per a la República "Conseil National Politique Provisoire de la République" (CNPPR), lo mateix que una Comissió electoral mixta que incloguera representants de tots els partits polítics.
    
[[Image:395px-Central African Republic - Girl in Ngaoundaye.jpg|300px|thumb|Chiqueta centreafricana en dibuix sobre la guerra.]]
 
[[Image:395px-Central African Republic - Girl in Ngaoundaye.jpg|300px|thumb|Chiqueta centreafricana en dibuix sobre la guerra.]]
Llínea 95: Llínea 95:     
[[Image:800px-President of the CAR in Brussel.jpg|thumb|left|300px| [[François Bozizé]], president de la República Centreafricana, en [[Brusseles]].]]
 
[[Image:800px-President of the CAR in Brussel.jpg|thumb|left|300px| [[François Bozizé]], president de la República Centreafricana, en [[Brusseles]].]]
Després d'això, el govern de Patassé, acusà al general [[François Bozizé]] d'estar preparant un nou [[colp d'Estat]], després d'això Bozizé va fugir en les seues tropes lleals cap a [[Chad]]. El [[25 d'octubre]] de [[2002]] [[François Bozizé|Bozizé]] llançà un atac sorpresa contra Patassé, qui es trobava fora del país, els soldats [[Líbia|libis]] i les tropes [[República democràtica del Congo|congoleses]] rebels de [[Jean-pierre Bemba|Bemba]] van fallar en el seu intent de detindre als rebels els que prengueren el control del país i depongueren a Patassé.
+
Després d'això, el govern de Patassé, acusà al general [[François Bozizé]] d'estar preparant un nou [[colp d'Estat]], despuix d'això Bozizé va fugir en les seues tropes lleals cap a [[Chad]]. El [[25 d'octubre]] de [[2002]] [[François Bozizé|Bozizé]] llançà un atac sorpresa contra Patassé, qui es trobava fora del país, els soldats [[Líbia|libis]] i les tropes [[República democràtica del Congo|congoleses]] rebels de [[Jean-pierre Bemba|Bemba]] van fallar en el seu intent de detindre als rebels els que prengueren el control del país i depongueren a Patassé.
    
[[François Bozizé]] va suspendre la Constitució i va nomenar un gabinet en diversos membres de partits de l'oposició. [[Abel Goumba]] qui fruïa d'un gran respecte com a polític en la població centreafricana fon nomenat vicepresident, lo qual va donar al govern de Bazizé una certa image positiva. Bazizé establí un Consell Nacional de Transició a la fi de redactar una nova [[Constitució]]. La nova Constitució fon aprovada i l'any [[2003]] Bozizé guanyà la presidència en segona volta en les eleccions, per a les quals Patassé no va poder presentar-se.
 
[[François Bozizé]] va suspendre la Constitució i va nomenar un gabinet en diversos membres de partits de l'oposició. [[Abel Goumba]] qui fruïa d'un gran respecte com a polític en la població centreafricana fon nomenat vicepresident, lo qual va donar al govern de Bazizé una certa image positiva. Bazizé establí un Consell Nacional de Transició a la fi de redactar una nova [[Constitució]]. La nova Constitució fon aprovada i l'any [[2003]] Bozizé guanyà la presidència en segona volta en les eleccions, per a les quals Patassé no va poder presentar-se.

Menú de navegació