Canvis

Com un membre de l'[[Unió Econòmica i Monetària de l'Àfrica de l'Oest]] (UEMOA), Senegal està treballant cap a una major integració regional en un [[aranzel]] extern unificat. Senegal també realisà una completa conectivitat en [[Internet]] en [[1996]], creant un miniboom en els servicis basats en les [[tecnologies de l'informació]]. L'activitat privada ara conta en un 82% del [[PIB]]. En la part negativa, Senegal s'enfronta a problemes urbans profundament arrelats de [[desocupació]] crònic, disparitat socioeconòmica, delinqüència jovenil i [[toxicomania|drogadicció]].

Com un membre de l'[[Unió Econòmica i Monetària de l'Àfrica de l'Oest]] (UEMOA), Senegal està treballant cap a una major integració regional en un [[aranzel]] extern unificat. Senegal també realisà una completa conectivitat en [[Internet]] en [[1996]], creant un miniboom en els servicis basats en les [[tecnologies de l'informació]]. L'activitat privada ara conta en un 82% del [[PIB]]. En la part negativa, Senegal s'enfronta a problemes urbans profundament arrelats de [[desocupació]] crònic, disparitat socioeconòmica, delinqüència jovenil i [[toxicomania|drogadicció]].

Senegal posseïx la tercera economia de la baixa regió de l'oest africà després de [[Nigèria]] i [[Costa de Marfil]]. La seua economia està orientada cap a [[Europa]] i l'[[Índia]]. Els seus principals socis econòmics són [[França]], l'[[Índia]] i [[Itàlia]]. No obstant, des de fa diversos anys [[China]] és un soci cada vegada més important com demostren les cimeres Chinoafricanes. Comparat en atres països del [[continent africà]], Senegal és molt pobre en recursos naturals, els seus principals ingressos provenen de la peixca i del turisme. Pero tenint en conte la seua situació geogràfica i la seua estabilitat política, s'entén que Senegal forme part dels països africans més industrialisats en la presència de multinacionals, sent estes majoritàriament d'orige francés i en menor grau americà. El sector agrícola utilisa en torn del 70% de la població senegalesa, mentres que la peixca és la principal font d'entrada de divises.

Senegal posseïx la tercera economia de la baixa regió de l'oest africà despuix de [[Nigèria]] i [[Costa de Marfil]]. La seua economia està orientada cap a [[Europa]] i l'[[Índia]]. Els seus principals socis econòmics són [[França]], l'[[Índia]] i [[Itàlia]]. No obstant, des de fa diversos anys [[China]] és un soci cada vegada més important com demostren les cimeres Chinoafricanes. Comparat en atres països del [[continent africà]], Senegal és molt pobre en recursos naturals, els seus principals ingressos provenen de la peixca i del turisme. Pero tenint en conte la seua situació geogràfica i la seua estabilitat política, s'entén que Senegal forme part dels països africans més industrialisats en la presència de multinacionals, sent estes majoritàriament d'orige francés i en menor grau americà. El sector agrícola utilisa en torn del 70% de la població senegalesa, mentres que la peixca és la principal font d'entrada de divises.

== Demografia ==

== Demografia ==

Es calcula que al manco vint millons d'hòmens, dònes i chiquets van ser seqüestrats de les seues aldees, traslladats i venuts a tractants que es van establir obertament en l'illa de Gorèe, on eren allojats en calabossos, encadenats com animals i colocats esquena en esquena, com a sardines, a l'espera de ser venuts. Les dònes cotisaven a major preu que els hòmens, sent els factors determinants la salut, el bust i la dentadura; els chiquets eren valorats per la seua dentadura i les condicions en que es trobaven en el moment de la transacció, eren desproveïts de noms individuals i se'ls cridava d'acort en les característiques de la dentició.  

Es calcula que al manco vint millons d'hòmens, dònes i chiquets van ser seqüestrats de les seues aldees, traslladats i venuts a tractants que es van establir obertament en l'illa de Gorèe, on eren allojats en calabossos, encadenats com animals i colocats esquena en esquena, com a sardines, a l'espera de ser venuts. Les dònes cotisaven a major preu que els hòmens, sent els factors determinants la salut, el bust i la dentadura; els chiquets eren valorats per la seua dentadura i les condicions en que es trobaven en el moment de la transacció, eren desproveïts de noms individuals i se'ls cridava d'acort en les característiques de la dentició.  

Finalment, els esclaus eren traslladats als punts en que serien embarcats. Des del calabós caminaven per lo que es cridava '''El lloc d'on no es torna''' (corredor no molt ample, que facilitava el maneig de les “persones”). Este era l'últim lloc on les famílies podien vore's, ya que després serien traslladades i venudes a diferents parts d'Amèrica i Europa. Eren embarcats en bots per a després dirigir-se als barcos, en este trayecte els esclavistes aprofitaven per a desfer-se dels esclaus que estaven malalts o no eren fàcils de comercialisar, llavors els llançaven a la mar infestada de [[Taburó|taburons]].  Esta illa fon declarada Patrimoni de la humanitat per l'UNESCO en 1978, pel seu valor històric; està recuperada com a museu.  

Finalment, els esclaus eren traslladats als punts en que serien embarcats. Des del calabós caminaven per lo que es cridava '''El lloc d'on no es torna''' (corredor no molt ample, que facilitava el maneig de les “persones”). Este era l'últim lloc on les famílies podien vore's, ya que despuix serien traslladades i venudes a diferents parts d'Amèrica i Europa. Eren embarcats en bots per a despuix dirigir-se als barcos, en este trayecte els esclavistes aprofitaven per a desfer-se dels esclaus que estaven malalts o no eren fàcils de comercialisar, llavors els llançaven a la mar infestada de [[Taburó|taburons]].  Esta illa fon declarada Patrimoni de la humanitat per l'UNESCO en 1978, pel seu valor històric; està recuperada com a museu.  

Una història tan cruel i tòrrida inevitablement marca a una nació, en especial a les ètnies que l'habiten, ya que van ser ells els principals afectats durant estos sigles d'esclavisme. Tant és aixina, que la principal ètnia de Senegal, els Wolof, genera la seua estructura social a partir d'este llegat.  

Una història tan cruel i tòrrida inevitablement marca a una nació, en especial a les ètnies que l'habiten, ya que van ser ells els principals afectats durant estos sigles d'esclavisme. Tant és aixina, que la principal ètnia de Senegal, els Wolof, genera la seua estructura social a partir d'este llegat.  

Els matrimonis wolof varien si la comunitat és rural o urbana. En àrees rurals el matrimoni l'acorden els pares i l'espós ha de pagar un alt preu per la nóvia. Mentres el marit paga, la dòna ha de viure en els seus pares fins que son pare li concedixca els drets conjugals al nóvio. Una dòna pot haver tingut dos o tres fills abans que el seu espós acabe de pagar per ella. Quan ya s'ha pagat el preu de la nóvia, es realisa la segona part de l'unió i la dòna és portada en un drap que li cobrix el cap fins al domicili del seu marit. En el cas d'hòmens polígams cada esposa té, generalment, el seu propi lloc o casa i estes faran tandes per a passar la nit en el marit.

Els matrimonis wolof varien si la comunitat és rural o urbana. En àrees rurals el matrimoni l'acorden els pares i l'espós ha de pagar un alt preu per la nóvia. Mentres el marit paga, la dòna ha de viure en els seus pares fins que son pare li concedixca els drets conjugals al nóvio. Una dòna pot haver tingut dos o tres fills abans que el seu espós acabe de pagar per ella. Quan ya s'ha pagat el preu de la nóvia, es realisa la segona part de l'unió i la dòna és portada en un drap que li cobrix el cap fins al domicili del seu marit. En el cas d'hòmens polígams cada esposa té, generalment, el seu propi lloc o casa i estes faran tandes per a passar la nit en el marit.

En àrees urbanes el matrimoni pot ser arreglat o pot realisar-se per afinitat de les parelles. El ritual és molt més complex que en les zones rurals, l'home ha de pagar una dot inicial a la família, que es repartix entre els veïns; després el nóvio dona una atra suma de diners a la nóvia en presència de la família. Qui siga qui haja rebut diners durant este procés li paga deu vegades la cantitat rebuda a la nóvia. El tio, germà del pare de la nóvia i representant d'este, rep una atra cantitat de diners rellevant pero en el compromís futur de fer-se càrrec del sopar del matrimoni. Després d'esta etapa s'anuncia l'unió religiosa. El marit paga el cost de la mesquita i entrega diners als seus amics i al marabout, pero ni ell ni la seua nóvia futura estan presents, els esposos són representats en la mesquita pels seus pares mentres el marabout realisa un  res que sella l'unió matrimonial. Quan el nóvio reclamarà a la seua esposa, la tia Paterna acompanya a la futura esposa durant una série de banys rituals abans que puga dirigir-se on el marit. L'home entra i la tia li presenta la nóvia, després poden dormir junts. Si ella és verge, el marit la recompensa en una certa cantitat de diners. La tia torna, pren els diners, i fa públic l'acontenyiment. Al matí primerenc es toquen els tenors i atres senyores jóvens venen a felicitar-la. L'home ha d'amoblar una casa per a la seua esposa i el dia convingut ella ix i de peu enfront de la vivenda, fa burla al seu marit; si este no s'enuja, l'unió serà llarga i pròspera. La cunyada prepara el menjar i la celebració dura tres dies. Després, la nova esposa prepara el seu primer menjar en la seua nova llar. Abans que els hostes deixen la casa, la dòna aboca aigua en el canari. El marit i l'esposa s'afanyen per a introduir el seu peu en ell. Si el peu de l'home entra primer llavors el seu primer fill serà un chiquet, si al contrari és el peu de la dòna, el seu primer fill serà una chiqueta. Passat cert temps l'esposa rendirà homenage a sa mare. Abans que els nóvios siguen casats, es considera com indecorós que se'ls veja junts en llocs públics.

En àrees urbanes el matrimoni pot ser arreglat o pot realisar-se per afinitat de les parelles. El ritual és molt més complex que en les zones rurals, l'home ha de pagar una dot inicial a la família, que es repartix entre els veïns; despuix el nóvio dona una atra suma de diners a la nóvia en presència de la família. Qui siga qui haja rebut diners durant este procés li paga deu vegades la cantitat rebuda a la nóvia. El tio, germà del pare de la nóvia i representant d'este, rep una atra cantitat de diners rellevant pero en el compromís futur de fer-se càrrec del sopar del matrimoni. Després d'esta etapa s'anuncia l'unió religiosa. El marit paga el cost de la mesquita i entrega diners als seus amics i al marabout, pero ni ell ni la seua nóvia futura estan presents, els esposos són representats en la mesquita pels seus pares mentres el marabout realisa un  res que sella l'unió matrimonial. Quan el nóvio reclamarà a la seua esposa, la tia Paterna acompanya a la futura esposa durant una série de banys rituals abans que puga dirigir-se on el marit. L'home entra i la tia li presenta la nóvia, despuix poden dormir junts. Si ella és verge, el marit la recompensa en una certa cantitat de diners. La tia torna, pren els diners, i fa públic l'acontenyiment. Al matí primerenc es toquen els tenors i atres senyores jóvens venen a felicitar-la. L'home ha d'amoblar una casa per a la seua esposa i el dia convingut ella ix i de peu enfront de la vivenda, fa burla al seu marit; si este no s'enuja, l'unió serà llarga i pròspera. La cunyada prepara el menjar i la celebració dura tres dies. Després, la nova esposa prepara el seu primer menjar en la seua nova llar. Abans que els hostes deixen la casa, la dòna aboca aigua en el canari. El marit i l'esposa s'afanyen per a introduir el seu peu en ell. Si el peu de l'home entra primer llavors el seu primer fill serà un chiquet, si al contrari és el peu de la dòna, el seu primer fill serà una chiqueta. Passat cert temps l'esposa rendirà homenage a sa mare. Abans que els nóvios siguen casats, es considera com indecorós que se'ls veja junts en llocs públics.

L'embaràs i el part es rodegen de molt de misteri en la societat senegalesa. La gent no parla sobre l'embaràs d'una persona i s'observa absoluta discreció durant tot l'embaràs. Pensen que parlar de l'embaràs podria posar en risc la vida del bebé. Després d'un part, una fogata ha d'estar encesa durant una semana, temps que la mare ha de permaneixer dins de l'habitàcul. Si la mare ha d'eixir del quarto per un curt periodo el chiquet mai pot quedar assoles.

L'embaràs i el part es rodegen de molt de misteri en la societat senegalesa. La gent no parla sobre l'embaràs d'una persona i s'observa absoluta discreció durant tot l'embaràs. Pensen que parlar de l'embaràs podria posar en risc la vida del bebé. Després d'un part, una fogata ha d'estar encesa durant una semana, temps que la mare ha de permaneixer dins de l'habitàcul. Si la mare ha d'eixir del quarto per un curt periodo el chiquet mai pot quedar assoles.