Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Col·legiata de Gandia i plaça Major.JPG|300px|thumbnail|right|Colegiata de Gandia i plaça Major]] | | [[Image:Col·legiata de Gandia i plaça Major.JPG|300px|thumbnail|right|Colegiata de Gandia i plaça Major]] |
− | La '''Colegiata de Santa Maria de Gandia''', també coneguda com '''la Seu''', és una església [[arquitectura gòtica|gòtica]] de [[Gandia]], en orígens en la reconquista del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reals i després [[els Borja]] a la seua construcció, que després de successives reconstruccions i engrandiments, pero també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual. | + | La '''Colegiata de Santa Maria de Gandia''', també coneguda com '''la Seu''', és una església [[arquitectura gòtica|gòtica]] de [[Gandia]], en orígens en la reconquista del que seria la ciutat, i sobretot a l'impuls que donaren els ducs reals i despuix [[els Borja]] a la seua construcció, que despuix de successives reconstruccions i engrandiments, pero també pèrdues ocasionades per diferents conflictes, deu l'aspecte actual. |
| | | |
| El temple se situa en la Plaça Major, la frontera sur recau a la plaça dels Apòstols de [[Gandia]]. | | El temple se situa en la Plaça Major, la frontera sur recau a la plaça dels Apòstols de [[Gandia]]. |
Llínea 28: |
Llínea 28: |
| La Colegiata de Gandia és una església de gòtic valencià<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes, La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 166</ref> en una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] de 14,50 metros de llum, en nou trams, huit capelles laterals situades entre els contraforts, coberta en voltes de creueria de gran pendent (fins a 20,50 m.) i sostre recolzat directament sobre la plementeria. | | La Colegiata de Gandia és una església de gòtic valencià<ref>ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes, La Seu Colegiata de Gandia'', pàg. 166</ref> en una sola [[Nau (arquitectura)|nau]] de 14,50 metros de llum, en nou trams, huit capelles laterals situades entre els contraforts, coberta en voltes de creueria de gran pendent (fins a 20,50 m.) i sostre recolzat directament sobre la plementeria. |
| | | |
− | La capella major era de planta quadrada (possiblement una construcció anterior reaprofitada<ref name="A"/>) fon enderrocada entre setembre i decembre del [[1936]] i només queden fotos. De grans proporcions (7x7 m.) i coberta en voltes de creueria es situava a la capçalera després d'un arc toral obert en la paret frontal de la nau, posteriorment ha sigut reconstruïda en forma poligonal. | + | La capella major era de planta quadrada (possiblement una construcció anterior reaprofitada<ref name="A"/>) fon enderrocada entre setembre i decembre del [[1936]] i només queden fotos. De grans proporcions (7x7 m.) i coberta en voltes de creueria es situava a la capçalera despuix d'un arc toral obert en la paret frontal de la nau, posteriorment ha sigut reconstruïda en forma poligonal. |
| | | |
| El recreiximent exterior dels contraforts sobre la frontera principal, la que recau a la plaça de l'Ajuntament, sobreïxen uns 60 cm. del mur de tancament de les capelles laterals, característica que els dona una esveltesa major. Estos recreiximents en forma de grans modillons ya es donaren en atres esglésies [[Orde del Císter|cistercenques]] i esglésies catalanes i aragoneses, pero en cap cas arriben a l'important volum de Gandia. Una atra característica destacable del temple és la seua unitat constructiva, a pesar del seu llarc procés constructiu. | | El recreiximent exterior dels contraforts sobre la frontera principal, la que recau a la plaça de l'Ajuntament, sobreïxen uns 60 cm. del mur de tancament de les capelles laterals, característica que els dona una esveltesa major. Estos recreiximents en forma de grans modillons ya es donaren en atres esglésies [[Orde del Císter|cistercenques]] i esglésies catalanes i aragoneses, pero en cap cas arriben a l'important volum de Gandia. Una atra característica destacable del temple és la seua unitat constructiva, a pesar del seu llarc procés constructiu. |