Canvis

Crea en [[1980]] els prestigiosos guardons al Valencianisme i ilicitanisme “Palmes Daurades” (que ell considera els “Nobel de la Valenciania”) convertint Elig én la capital de la valencianitat al portar aci a les més importants personalitats valencianes i que hui seguixen sent els decans i més ilustres de l'àmbit valencianiste.  

Crea en [[1980]] els prestigiosos guardons al Valencianisme i ilicitanisme “Palmes Daurades” (que ell considera els “Nobel de la Valenciania”) convertint Elig én la capital de la valencianitat al portar aci a les més importants personalitats valencianes i que hui seguixen sent els decans i més ilustres de l'àmbit valencianiste.  

Descobrix a l'autoctoniste i localiste poeta ilicità [[Tonico Sansano]], a qui concedix la “Palma Daurada”, propiciant després la modernisació del GCI i dels guardons junt a la nova directiva, apostant pel canvi actualisador de l'entitat al recolzar que esta se rebatejara en el nom de Tonico Sansano.  

Descobrix a l'autoctoniste i localiste poeta ilicità [[Tonico Sansano]], a qui concedix la “Palma Daurada”, propiciant despuix la modernisació del GCI i dels guardons junt a la nova directiva, apostant pel canvi actualisador de l'entitat al recolzar que esta se rebatejara en el nom de Tonico Sansano.  

Després de la debacle d'[[Unió Valenciana]] s'afilia a “[[Coalició Valenciana]]” que acava abandonant decepcionat. Rep la “Palma d’ Or” i la “Presidència Honorifica” del GCI per la seua trayectoria i mèrits al front de l'entitat.  

Després de la debacle d'[[Unió Valenciana]] s'afilia a “[[Coalició Valenciana]]” que acava abandonant decepcionat. Rep la “Palma d’ Or” i la “Presidència Honorifica” del GCI per la seua trayectoria i mèrits al front de l'entitat.  

Marín va morir uns dies abans d'esta festivitat, nos deixà a vespres del seu volgut "9 d´Octubre". El seu ataüt va ser cobert per la seua pròpia Real Senyera valenciana i se li va incinerar en ella fonent-se les seues cendres en les del màxim simbol d'identitat dels valencians com es la bandera o senyera.  

Marín va morir uns dies abans d'esta festivitat, nos deixà a vespres del seu volgut "9 d´Octubre". El seu ataüt va ser cobert per la seua pròpia Real Senyera valenciana i se li va incinerar en ella fonent-se les seues cendres en les del màxim simbol d'identitat dels valencians com es la bandera o senyera.  

Pero Marín vixqué tota la seua vida en el fondo del seu cor anhelant regressar a la seua ciutat natal després de mort. Per això, les seues cendres seràn enramades pels seus fills en un acte privat en un bell lloc de la capital valenciana, a la vora del Túria i prop de la Malvarrosa a on tant passejà el seu admirat Blasco Ibàñez, atre valencià, universal, que com Marín, també fon cobert en la seua Senyera en el seu sepeli.

Pero Marín vixqué tota la seua vida en el fondo del seu cor anhelant regressar a la seua ciutat natal despuix de mort. Per això, les seues cendres seràn enramades pels seus fills en un acte privat en un bell lloc de la capital valenciana, a la vora del Túria i prop de la Malvarrosa a on tant passejà el seu admirat Blasco Ibàñez, atre valencià, universal, que com Marín, també fon cobert en la seua Senyera en el seu sepeli.

'''''Text de [[Josep Esteve Rico Sogorb]]. Introduit i autorisat pel propi autor. 29-Octubre-2012'''''

'''''Text de [[Josep Esteve Rico Sogorb]]. Introduit i autorisat pel propi autor. 29-Octubre-2012'''''