Llínea 8: |
Llínea 8: |
| == Història == | | == Història == |
| | | |
− | Els sers humans han habitat les terres de l'actual Polònia durant els últims cinc-cents mil anys. Els [[pobles eslaus]] es van assentar en este territori des de fa 1500 anys i l'història de Polònia com a estat quasi comprén un milenari. El territori ocupat per Polònia ha variat enormement durant la seua història. En el [[sigle XVI]], durant la [[Mancomunitat polonés-lituana]], formava l'estat més gran d'Europa, abans del creiximent del [[Imperi Rus]]. Més tart no va existir un estat polonés independent. Polònia recupera la seua independència en [[1918]], després de més d'un sigle de govern per part dels seus veïns, pero les seues fronteres són alterades novament després de la [[Segona Guerra Mundial]]. | + | Els sers humans han habitat les terres de l'actual Polònia durant els últims cinc-cents mil anys. Els [[pobles eslaus]] es van assentar en este territori des de fa 1500 anys i l'història de Polònia com a estat quasi comprén un milenari. El territori ocupat per Polònia ha variat enormement durant la seua història. En el [[sigle XVI]], durant la [[Mancomunitat polonés-lituana]], formava l'estat més gran d'Europa, abans del creiximent del [[Imperi Rus]]. Més tart no va existir un estat polonés independent. Polònia recupera la seua independència en [[1918]], despuix de més d'un sigle de govern per part dels seus veïns, pero les seues fronteres són alterades novament despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. |
| | | |
| En el [[sigle X]] apareix Polònia com nació; la van governar una série de forts líders que van convertir els polonesos al [[cristianisme]], van crear un regne poderós i van integrar a Polònia en la cultura europea. En el [[sigle XIII]] la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero a lo llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per arribar. | | En el [[sigle X]] apareix Polònia com nació; la van governar una série de forts líders que van convertir els polonesos al [[cristianisme]], van crear un regne poderós i van integrar a Polònia en la cultura europea. En el [[sigle XIII]] la fragmentació interna provoca l'erosió de l'estat inicial, pero a lo llarc del sigle es consolida la base d'un nou estat dominant que estava per arribar. |
Llínea 22: |
Llínea 22: |
| Polònia va firmar un pacte de no-agressió en la [[Alemanya Nazi]] en [[1934]]. Després que els polonesos es negaren a permetre que la [[Ciutat lliure de Dánzig]] fora tornada a Alemanya, [[Hitler]] va anular el pacte a l'abril de [[1939]].<ref name="AvalonHitler">[http://www.yale.edu/lawweb/avalon/wwii/bluebook/blbk13.Htm Extract from Herr Hitler'S Speech to the Reichstag on April 28, 1939]. The Avalon Project drec Yale Law School. Consultat el 29/01/2008.</ref> | | Polònia va firmar un pacte de no-agressió en la [[Alemanya Nazi]] en [[1934]]. Després que els polonesos es negaren a permetre que la [[Ciutat lliure de Dánzig]] fora tornada a Alemanya, [[Hitler]] va anular el pacte a l'abril de [[1939]].<ref name="AvalonHitler">[http://www.yale.edu/lawweb/avalon/wwii/bluebook/blbk13.Htm Extract from Herr Hitler'S Speech to the Reichstag on April 28, 1939]. The Avalon Project drec Yale Law School. Consultat el 29/01/2008.</ref> |
| | | |
− | L'1 de setembre de [[1939]], [[Alemanya]] va invadir a Polònia. Dos dies després, el [[Regne Unit]] i [[França]] li van declarar la guerra al país agressor, donant inici a la [[Segona Guerra Mundial en Europa]]. El [[17 de setembre]], va començar la [[Invasió soviètica de Polònia de 1939|invasió soviètica de Polònia]]. Els eixèrcits germànics i soviètics no es van atacar entre si, i es van dividir Polònia, com havien acordat en una clàusula secreta del [[Pacte Ribbentrop-Molotov]]. | + | L'1 de setembre de [[1939]], [[Alemanya]] va invadir a Polònia. Dos dies despuix, el [[Regne Unit]] i [[França]] li van declarar la guerra al país agressor, donant inici a la [[Segona Guerra Mundial en Europa]]. El [[17 de setembre]], va començar la [[Invasió soviètica de Polònia de 1939|invasió soviètica de Polònia]]. Els eixèrcits germànics i soviètics no es van atacar entre si, i es van dividir Polònia, com havien acordat en una clàusula secreta del [[Pacte Ribbentrop-Molotov]]. |
| | | |
| Alemanya va administrar el núcleu dels territoris polonesos davall el seu control davall la forma del [[Govern General]], sent anexats a Alemanya les regions més occidentals. La forces de la [[Alemanya nazi]] van ser forçades a retirar-se pel [[Eixèrcit Roig]] i voluntaris polonesos, creant-se en la posguerra la [[República Popular de Polònia]], [[Estat socialiste]] satèlit de l' [[Unió Soviètica]]. Les seues fronteres, establides en la [[Conferència de Potsdam]], van patir un canvi dràstic, ya que la «[[Llínea Curzon|Llínea Curzon A]]», establida en l'orient, va desposseir a Polònia de territoris que va recuperar en l'oest davall la «[[Llínea Oder-Neisse]]», a costa d'Alemanya. | | Alemanya va administrar el núcleu dels territoris polonesos davall el seu control davall la forma del [[Govern General]], sent anexats a Alemanya les regions més occidentals. La forces de la [[Alemanya nazi]] van ser forçades a retirar-se pel [[Eixèrcit Roig]] i voluntaris polonesos, creant-se en la posguerra la [[República Popular de Polònia]], [[Estat socialiste]] satèlit de l' [[Unió Soviètica]]. Les seues fronteres, establides en la [[Conferència de Potsdam]], van patir un canvi dràstic, ya que la «[[Llínea Curzon|Llínea Curzon A]]», establida en l'orient, va desposseir a Polònia de territoris que va recuperar en l'oest davall la «[[Llínea Oder-Neisse]]», a costa d'Alemanya. |
Llínea 195: |
Llínea 195: |
| == Economia == | | == Economia == |
| | | |
− | El sistema econòmic [[estatisació|estatal]] (conegut hiperbòlicament com [[Comunisme]] o [[socialisme]], per les propagandes del [[capitalisme]] i del [[Bloc soviètic]], respectivament) que es va instaurar a Polònia després de la [[Segona Guerra Mundial]] va favorir la industrialisació del país, l'economia de la qual es basava tradicionalment en l'agricultura. | + | El sistema econòmic [[estatisació|estatal]] (conegut hiperbòlicament com [[Comunisme]] o [[socialisme]], per les propagandes del [[capitalisme]] i del [[Bloc soviètic]], respectivament) que es va instaurar a Polònia despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] va favorir la industrialisació del país, l'economia de la qual es basava tradicionalment en l'agricultura. |
| | | |
| L'economia dirigida no es va aplicar per complet en el sector agrícola i la mitat de les propietats van continuar sent privades. No obstant, el control estatal sobre la producció, els preus i la distribució van deixar al camp sense incentius per a la competitivitat, i en una tecnificació i una productivitat molt baixes. Ya en la [[economia de mercat]], la distribució de la producció continua manifestant l'importància de l'agricultura, que proporciona un 4% del seu [[PIB]].<ref name="CIA">«[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/pl.Html Poland]», en ''The World Factbook'', (en anglés). Central Intelligence Agency (CIA).</ref> Destaquen el cultiu de la [[creïlla]], de la que és el quint productor mundial, i el de cereals. La [[remolacha]], les fibres textils, el [[llúpol]] i el [[tabac]] són els seus principals cultius industrials. També s'obtenen llegums, ferraje, hortalices i fruita. | | L'economia dirigida no es va aplicar per complet en el sector agrícola i la mitat de les propietats van continuar sent privades. No obstant, el control estatal sobre la producció, els preus i la distribució van deixar al camp sense incentius per a la competitivitat, i en una tecnificació i una productivitat molt baixes. Ya en la [[economia de mercat]], la distribució de la producció continua manifestant l'importància de l'agricultura, que proporciona un 4% del seu [[PIB]].<ref name="CIA">«[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/pl.Html Poland]», en ''The World Factbook'', (en anglés). Central Intelligence Agency (CIA).</ref> Destaquen el cultiu de la [[creïlla]], de la que és el quint productor mundial, i el de cereals. La [[remolacha]], les fibres textils, el [[llúpol]] i el [[tabac]] són els seus principals cultius industrials. També s'obtenen llegums, ferraje, hortalices i fruita. |