Canvis

El país se convertix en un dels majors poders marítims i econòmics del [[segle XVII]]. Durant la també nomenada [[Edat d'Or Holandesa]] (''Gouden Eeuw'') s'establiren colònies i mercats per tot arreu del globo (el nomenat [[Imperi neerlandés]]). S'establiren assentaments en [[Amèrica del Nort]] començant per la fundació de [[Nova Amsterdam]], en l'actual [[Manhattan]], en [[1614]]. En [[Suràfrica]] es creà l'assentament de la [[Colònia del Cap]] en [[1652]]. Durant el segle XVII, la població neerlandesa s'incrementà en una sifra estimada que arribà cap als 1,5 i els 2 millons.<ref>La major part de la població del país durant este periodo vivia en les regions d'Holanda i Zelanda. Estes regions experimentaren una explosió de població entre els anys [[1500]] i [[1650]] de 350.000 a 1.000.000 d'habitants. Posteriorment, la població se nivellà i la població total del país restà sobre els 2 millons durant el [[segle XVIII]]; De Vries and Van der Woude, pp. 51-52</ref>

El país se convertix en un dels majors poders marítims i econòmics del [[segle XVII]]. Durant la també nomenada [[Edat d'Or Holandesa]] (''Gouden Eeuw'') s'establiren colònies i mercats per tot arreu del globo (el nomenat [[Imperi neerlandés]]). S'establiren assentaments en [[Amèrica del Nort]] començant per la fundació de [[Nova Amsterdam]], en l'actual [[Manhattan]], en [[1614]]. En [[Suràfrica]] es creà l'assentament de la [[Colònia del Cap]] en [[1652]]. Durant el segle XVII, la població neerlandesa s'incrementà en una sifra estimada que arribà cap als 1,5 i els 2 millons.<ref>La major part de la població del país durant este periodo vivia en les regions d'Holanda i Zelanda. Estes regions experimentaren una explosió de població entre els anys [[1500]] i [[1650]] de 350.000 a 1.000.000 d'habitants. Posteriorment, la població se nivellà i la població total del país restà sobre els 2 millons durant el [[segle XVIII]]; De Vries and Van der Woude, pp. 51-52</ref>

Molts historiadors econòmics esmenen els Països Baixos com el primer país [[capitalisme|capitalista]] del món. L'Europa moderna primerenca tingué la ciutat comercial més rica i la primera [[bossa]] a temps complet en [[Àmsterdam]]. La inventiva dels comerciants portà als primers [[segur|segurs]] i plans de pensions, aixina com atres fenòmens menys benignes com les primeres bambolles econòmiques. La primera bambolla d'inflació del món fon la nomenada [[Tulipamania]] dels anys [[1636]]-[[1637]], i segons Murray Sayle, el primer especulador econòmic mundial [[Isaac le Maire]], qui forçà una caiguda dels preus de les accions per comprar-les després per baix del preu de mercat..<ref>"Japan Goes Dutch", ''London Review of Books'' ([[2001-04-01]]). 3-7.</ref>

Molts historiadors econòmics esmenen els Països Baixos com el primer país [[capitalisme|capitalista]] del món. L'Europa moderna primerenca tingué la ciutat comercial més rica i la primera [[bossa]] a temps complet en [[Àmsterdam]]. La inventiva dels comerciants portà als primers [[segur|segurs]] i plans de pensions, aixina com atres fenòmens menys benignes com les primeres bambolles econòmiques. La primera bambolla d'inflació del món fon la nomenada [[Tulipamania]] dels anys [[1636]]-[[1637]], i segons Murray Sayle, el primer especulador econòmic mundial [[Isaac le Maire]], qui forçà una caiguda dels preus de les accions per comprar-les despuix per baix del preu de mercat..<ref>"Japan Goes Dutch", ''London Review of Books'' ([[2001-04-01]]). 3-7.</ref>

La república començà a declinar a finals del segle XVIII, a causa de la competència econòmica d'[[Anglaterra]] i a la llarga rivalitat de les dos principals faccions de la societat holandesa, els ''Staatsgezinden'' (Republicans) i els ''Prinsgezinden'' (Realistes o Orangistes).

La república començà a declinar a finals del segle XVIII, a causa de la competència econòmica d'[[Anglaterra]] i a la llarga rivalitat de les dos principals faccions de la societat holandesa, els ''Staatsgezinden'' (Republicans) i els ''Prinsgezinden'' (Realistes o Orangistes).

En l'any [[2007]], els Països Baixos tenien una població de 16.570.000 habitants i un [[PIB]] de  30.174 EUR [[per capita]]. L'idioma oficial és el neerlandés. La [[esperança de vida]] és de 79,1 anys. El 99% de la població esta alfabetisada. La mija de fills per dona és d'1,66. Els Països Baixos presenten una de les densitats de població més altes del món. La majoria dels seus habitants són descendents dels [[franc (poble)|francs]], [[frisons]] i [[saxons]].

En l'any [[2007]], els Països Baixos tenien una població de 16.570.000 habitants i un [[PIB]] de  30.174 EUR [[per capita]]. L'idioma oficial és el neerlandés. La [[esperança de vida]] és de 79,1 anys. El 99% de la població esta alfabetisada. La mija de fills per dona és d'1,66. Els Països Baixos presenten una de les densitats de població més altes del món. La majoria dels seus habitants són descendents dels [[franc (poble)|francs]], [[frisons]] i [[saxons]].

El govern fomentà l'emigració després de la [[Segona Guerra Mundial]] ya que temia una superpoblació del territori. Prop de mig milló de persones van abandonar el país, pero el número d'immigrants provinents principalment de les [[Índies Neerlandeses]], [[Turquia]], [[Surinam]], les [[Antilles Neerlandeses]] i [[El Marroc]], ha superat el número d'emigrants.

El govern fomentà l'emigració despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] ya que temia una superpoblació del territori. Prop de mig milló de persones van abandonar el país, pero el número d'immigrants provinents principalment de les [[Índies Neerlandeses]], [[Turquia]], [[Surinam]], les [[Antilles Neerlandeses]] i [[El Marroc]], ha superat el número d'emigrants.

La composició ètnica actual és la següent:<ref>[http://www.cbs.nl/NR/rdonlyres/CCD504EA-9D41-40C2-AE28-BFB0A51C2045/0/2005k3b15p096art.Pdf Demografie van d'allochtonen in Nederland] (en neerlandés).</ref>

La composició ètnica actual és la següent:<ref>[http://www.cbs.nl/NR/rdonlyres/CCD504EA-9D41-40C2-AE28-BFB0A51C2045/0/2005k3b15p096art.Pdf Demografie van d'allochtonen in Nederland] (en neerlandés).</ref>