Llínea 64: |
Llínea 64: |
| L'història colonial de Kénia comença en l'establiment d'un protectorat [[Alemanya|alemà]] sobre les possessions costeres del sultà de [[Zanzibar]] en [[1885]], seguit per l'arribada de la [[Companyia Britànica d'Àfrica Oriental]] en [[1888]]. L'incipient rivalitat imperial va acabar quan Alemanya va otorgar les seues possessions costeres en [[Gran Bretanya]] en [[1890]], a condició que esta respectara el seu domini sobre les seues recentment adquirides possessions en l'actual [[Tanzània]]. | | L'història colonial de Kénia comença en l'establiment d'un protectorat [[Alemanya|alemà]] sobre les possessions costeres del sultà de [[Zanzibar]] en [[1885]], seguit per l'arribada de la [[Companyia Britànica d'Àfrica Oriental]] en [[1888]]. L'incipient rivalitat imperial va acabar quan Alemanya va otorgar les seues possessions costeres en [[Gran Bretanya]] en [[1890]], a condició que esta respectara el seu domini sobre les seues recentment adquirides possessions en l'actual [[Tanzània]]. |
| | | |
− | A partir d'[[octubre]] de [[1952]] i fins a [[decembre]] de [[1959]], Kènia es mantingué davall un estat d'emergència com a conseqüència d'una rebelió en contra del domini britànic. Les primeres eleccions directes d'africans per al Consell Llegislatiu es van dur a terme en [[1957]]. A pesar de les esperances britàniques d'otorgar el comandament de la nació a un grup de líders africans "moderats", fon la ''Kenya African National Union'' (KANU, [[Unió Nacional Africana de Kenya]]) de [[Jomo Kenyatta]] la força política que formà el primer govern després de l'independència de Kénia el [[12 de decembre]] de [[1963]]. Kenyatta es va convertir en el màxim dirigent del país en un principi com a Primer ministre i, a partir de [[1964]], quan Kénia es convertí en [[república]], com a primer president de la República. | + | A partir d'[[octubre]] de [[1952]] i fins a [[decembre]] de [[1959]], Kènia es mantingué davall un estat d'emergència com a conseqüència d'una rebelió en contra del domini britànic. Les primeres eleccions directes d'africans per al Consell Llegislatiu es van dur a terme en [[1957]]. A pesar de les esperances britàniques d'otorgar el comandament de la nació a un grup de líders africans "moderats", fon la ''Kenya African National Union'' (KANU, [[Unió Nacional Africana de Kenya]]) de [[Jomo Kenyatta]] la força política que formà el primer govern despuix de l'independència de Kénia el [[12 de decembre]] de [[1963]]. Kenyatta es va convertir en el màxim dirigent del país en un principi com a Primer ministre i, a partir de [[1964]], quan Kénia es convertí en [[república]], com a primer president de la República. |
| | | |
| Després de la mort de Kenyatta en [[1978]], [[Daniel Arap Moi]] el va succeir en la presidència. Després d'un intent fallit de [[colp d'estat]] en [[1982]], Moi prohibí els partits de l'oposició i va declarar un règim de partit únic. Les pressions internacionals portaren al restabliment d'una democràcia multipartidista en [[1991]]. Moi va guanyar les eleccions presidencials de [[1992]] i [[1997]]. L'any [[2002]], Moi no es podia presentar a les eleccions degut a la llimitació de mandats establida per la constitució, i recolzà al seu successor [[Uhuru Kenyatta]], fill de Jomo Kenyatta. La ''National Rainbow Coalition'' (Narc, Coalició Nacional de l'Arc de Sant Martí), que agrupava a numerosos partits de l'oposició, liderada pel veterà polític [[Mwai Kibaki]], va guanyar les eleccions. Kibaki es convertí aixina en el tercer president de Kénia. | | Després de la mort de Kenyatta en [[1978]], [[Daniel Arap Moi]] el va succeir en la presidència. Després d'un intent fallit de [[colp d'estat]] en [[1982]], Moi prohibí els partits de l'oposició i va declarar un règim de partit únic. Les pressions internacionals portaren al restabliment d'una democràcia multipartidista en [[1991]]. Moi va guanyar les eleccions presidencials de [[1992]] i [[1997]]. L'any [[2002]], Moi no es podia presentar a les eleccions degut a la llimitació de mandats establida per la constitució, i recolzà al seu successor [[Uhuru Kenyatta]], fill de Jomo Kenyatta. La ''National Rainbow Coalition'' (Narc, Coalició Nacional de l'Arc de Sant Martí), que agrupava a numerosos partits de l'oposició, liderada pel veterà polític [[Mwai Kibaki]], va guanyar les eleccions. Kibaki es convertí aixina en el tercer president de Kénia. |
Llínea 75: |
Llínea 75: |
| Des de la constitució de [[1991]], el país es rig per un sistema de democràcia multipartidaria. A pesar d'això, l'antic partit únic, la ''Kenya African National Union'' (KANU, Unió Nacional Africana de Kenya), va continuar sent el partit majoritari baix la direcció de [[Daniel arap Moi]] fins a les eleccions presidencials de [[2002]], en les que una àmplia coalició de forces de l'oposició, baix la direcció de [[Mwai Kibaki]], derrotà a la KANU. El govern del president Kibaki va prometre la redacció d'una nova constitució que llimitaria els poders del president. El debat sobre la nova constitució va desencadenar tensions entre els membres de la coalició, i disturbis violents en el país entre els anys [[2004]] i [[2005]]. El proyecte final de nova constitució fon rebujat en referèndum el [[21 de novembre]] de 2005. Este resultat ha portat a l'oposició política a demanar la dimissió del president Kibaki i a exigir la convocatòria d'eleccions anticipades. | | Des de la constitució de [[1991]], el país es rig per un sistema de democràcia multipartidaria. A pesar d'això, l'antic partit únic, la ''Kenya African National Union'' (KANU, Unió Nacional Africana de Kenya), va continuar sent el partit majoritari baix la direcció de [[Daniel arap Moi]] fins a les eleccions presidencials de [[2002]], en les que una àmplia coalició de forces de l'oposició, baix la direcció de [[Mwai Kibaki]], derrotà a la KANU. El govern del president Kibaki va prometre la redacció d'una nova constitució que llimitaria els poders del president. El debat sobre la nova constitució va desencadenar tensions entre els membres de la coalició, i disturbis violents en el país entre els anys [[2004]] i [[2005]]. El proyecte final de nova constitució fon rebujat en referèndum el [[21 de novembre]] de 2005. Este resultat ha portat a l'oposició política a demanar la dimissió del president Kibaki i a exigir la convocatòria d'eleccions anticipades. |
| | | |
− | === Incidents després de les eleccions de 2007 === | + | === Incidents despuix de les eleccions de 2007 === |
| | | |
| Les últimes eleccions generals es van celebrar el [[27 de decembre]] de [[2007]]. El president Kibaki, del Partit d'Unitat Nacional, competia per la reelecció contra el principal partit de l'oposició, el Moviment Democràtic Taronja que tenia com a candidat a [[Raila Odinga]]. Al principi del reconte pareixia que Odinga tenia una chicoteta pero suficient ventaja. No obstant, segons anà acabant el reconte Kibaki va conseguir reduir la ventaja i al final impondre's en les eleccions. Les acusacions de frau en les eleccions (avalades pels observadors europeus) van conduir a protestes en els carrers i Odinga es va arribar a proclamar el "president del Poble", a l'hora que demanava un reconte i la renúncia de Kibaki. | | Les últimes eleccions generals es van celebrar el [[27 de decembre]] de [[2007]]. El president Kibaki, del Partit d'Unitat Nacional, competia per la reelecció contra el principal partit de l'oposició, el Moviment Democràtic Taronja que tenia com a candidat a [[Raila Odinga]]. Al principi del reconte pareixia que Odinga tenia una chicoteta pero suficient ventaja. No obstant, segons anà acabant el reconte Kibaki va conseguir reduir la ventaja i al final impondre's en les eleccions. Les acusacions de frau en les eleccions (avalades pels observadors europeus) van conduir a protestes en els carrers i Odinga es va arribar a proclamar el "president del Poble", a l'hora que demanava un reconte i la renúncia de Kibaki. |
Llínea 94: |
Llínea 94: |
| La superfície total de Kènia és de 582.650 km2, i conta en 536 km de costa en l'oceà Índic. El clima és de tipo tropical en la costa i àrit en l'interior. | | La superfície total de Kènia és de 582.650 km2, i conta en 536 km de costa en l'oceà Índic. El clima és de tipo tropical en la costa i àrit en l'interior. |
| | | |
− | La [[Montanya Kènia]], que dona nom al país, es troba en el centre del territori, al nort de Nairobi, i és la cima més alta del país i la segona d'Àfrica, després del [[Kilimanjaro]]. Est últim està també parcialment en Kènia, si be la seua cima més alta es troba en la seua totalitat en el territori de Tanzània. | + | La [[Montanya Kènia]], que dona nom al país, es troba en el centre del territori, al nort de Nairobi, i és la cima més alta del país i la segona d'Àfrica, despuix del [[Kilimanjaro]]. Est últim està també parcialment en Kènia, si be la seua cima més alta es troba en la seua totalitat en el territori de Tanzània. |
| | | |
| == Ecologia == | | == Ecologia == |