Canvis

Degut a l'importància que [[Valéncia]] tenia en el comerç marítim, se fa necessari posar regles i ordenacions. Fon el rei [[Pere el Gran]], qui en [[1283]], concedí a [[Valéncia]] i el seu Regne uns  privilegis i franquees de peage i atres imposts sobre mercaderies marítimes.

Degut a l'importància que [[Valéncia]] tenia en el comerç marítim, se fa necessari posar regles i ordenacions. Fon el rei [[Pere el Gran]], qui en [[1283]], concedí a [[Valéncia]] i el seu Regne uns  privilegis i franquees de peage i atres imposts sobre mercaderies marítimes.

L'aparició d'estos tribunals (que això era el Consulat) fon segon Antoni Capmany (erudit del [[sigle XVIII]]) en l'any [[1238]]. Décades després foren fundats els tribunals en atres ciutats de la [[Corona d'Aragó]].

L'aparició d'estos tribunals (que això era el Consulat) fon segon Antoni Capmany (erudit del [[sigle XVIII]]) en l'any [[1238]]. Décades despuix foren fundats els tribunals en atres ciutats de la [[Corona d'Aragó]].

===Organisació===

===Organisació===

L'orige del llibre és un tema controvertit, en el que tres països es van disputar la glòria de ser els primers a redactar-ho: [[França]] ([[Marsella]]), [[Espanya]] ([[ Valéncia]], [[Barcelona]] i [[Tortosa]]) e [[Itàlia]] ([[Pisa]]).<ref name=enci/>

L'orige del llibre és un tema controvertit, en el que tres països es van disputar la glòria de ser els primers a redactar-ho: [[França]] ([[Marsella]]), [[Espanya]] ([[ Valéncia]], [[Barcelona]] i [[Tortosa]]) e [[Itàlia]] ([[Pisa]]).<ref name=enci/>

A finals del [[sigle XVIII]], A. Capmany i Monpalau deduïx després d'estudiar el tema que el llibre del Consulat del Mar havia segut escrit a Barcelona entre [[1258]] i [[1266]]. Acceptant la influència [[Pisa|pisana]], va rebatre els arguments que li donaven un orige italià. En la mateixa época, el [[Cerdeña|sardo]] Domenico Azuni argumenta en favor de l'orige pisà, plantejant que, al ser [[Pisa]] la primera potència marítima de l'época, forçosament havia de tindre la seua llegislació marítima. El francés Pardessus en el seu estudi ''Collection de lois maritimes anterieures au XVIII siècle'' discrepa d'Azuni, considerant que la primera còpia no és la [[latín|latina]] que este havia estudiat, sino que estava escrita en [[provençal]]. Conclou que es va redactar a [[Barcelona]], pero entre [[1340]] i [[1400]], discrepant en este punt de Capmany. Més tart, Wildscut, tenint en conte que la compilació original no fa cap referència a les [[Lletra de canvi]] deduïx que és anterior a la primera mitat del [[sigle XIII]].<ref name=enci/>

A finals del [[sigle XVIII]], A. Capmany i Monpalau deduïx despuix d'estudiar el tema que el llibre del Consulat del Mar havia segut escrit a Barcelona entre [[1258]] i [[1266]]. Acceptant la influència [[Pisa|pisana]], va rebatre els arguments que li donaven un orige italià. En la mateixa época, el [[Cerdeña|sardo]] Domenico Azuni argumenta en favor de l'orige pisà, plantejant que, al ser [[Pisa]] la primera potència marítima de l'época, forçosament havia de tindre la seua llegislació marítima. El francés Pardessus en el seu estudi ''Collection de lois maritimes anterieures au XVIII siècle'' discrepa d'Azuni, considerant que la primera còpia no és la [[latín|latina]] que este havia estudiat, sino que estava escrita en [[provençal]]. Conclou que es va redactar a [[Barcelona]], pero entre [[1340]] i [[1400]], discrepant en este punt de Capmany. Més tart, Wildscut, tenint en conte que la compilació original no fa cap referència a les [[Lletra de canvi]] deduïx que és anterior a la primera mitat del [[sigle XIII]].<ref name=enci/>

El mèrit del  llibre del '''Consulat del Mar''' és que és la primera obra  que recopila les lleis i costums marítims disperses dels drets romà, grec, bisantí, rodi, italià, francés i espanyol.<ref name=seguro/>

El mèrit del  llibre del '''Consulat del Mar''' és que és la primera obra  que recopila les lleis i costums marítims disperses dels drets romà, grec, bisantí, rodi, italià, francés i espanyol.<ref name=seguro/>