Canvis

L'estatut de la llibertat emés en la conferència de Kliptown és ridiculisat pels africanistes per permetre que els 100.000 vots del Congrés Nacional Africà siguen relegats a un vot simple en una aliança parlamentària, en la que quatre dels cinc secretaris generals representatius dels partits polítics eren membres del Partit Comuniste Surafricà (SACP), el més esclaviste dels partits comunistes en la ideologia de Moscou, i que llavors havia segut secretament reconstituït.

L'estatut de la llibertat emés en la conferència de Kliptown és ridiculisat pels africanistes per permetre que els 100.000 vots del Congrés Nacional Africà siguen relegats a un vot simple en una aliança parlamentària, en la que quatre dels cinc secretaris generals representatius dels partits polítics eren membres del Partit Comuniste Surafricà (SACP), el més esclaviste dels partits comunistes en la ideologia de Moscou, i que llavors havia segut secretament reconstituït.

En [[1959]] el Congrés Nacional Africà pert el seu soport  militant quan la majoria dels africanistes, en soport econòmic de Ghana i ajuda dels Basotho en el Transvaal, se separen per a formar el Congrés panafricà (PAC), baix la conducció de Robert Sobukwe i Potlako Leballo. En març de [[1960]], després de la massacre dels seguidors del PAC en Sharpeville, i la conseqüent exclusió política del SACP i l'ANC, els dos se sumen al Moviment de Resistència Africà (renegats lliberals), i el PAC comença la resistència armada. Luthuli, criticat per la seua inèrcia, és sortejat, i l'ANC/SACP utilisa la Conferència panafricana de [[1961]] , en la que tots els partits decidixen una estratègia comuna, per a un dramàtica crida a les armes de Mandela, anunciant la formació del comandament  "Umkhonto we Sizwe" Umkhonto we Sizwe= "Llança de la nació", copiat dels moviments guerrillers judeus (Irgun) , dirigit pel mateix Mandela, en ajuda d'activistes judeus com Denis Goldberg, Lionel Bernstein i Harold Wolpe.

En [[1959]] el Congrés Nacional Africà pert el seu soport  militant quan la majoria dels africanistes, en soport econòmic de Ghana i ajuda dels Basotho en el Transvaal, se separen per a formar el Congrés panafricà (PAC), baix la conducció de Robert Sobukwe i Potlako Leballo. En març de [[1960]], despuix de la massacre dels seguidors del PAC en Sharpeville, i la conseqüent exclusió política del SACP i l'ANC, els dos se sumen al Moviment de Resistència Africà (renegats lliberals), i el PAC comença la resistència armada. Luthuli, criticat per la seua inèrcia, és sortejat, i l'ANC/SACP utilisa la Conferència panafricana de [[1961]] , en la que tots els partits decidixen una estratègia comuna, per a un dramàtica crida a les armes de Mandela, anunciant la formació del comandament  "Umkhonto we Sizwe" Umkhonto we Sizwe= "Llança de la nació", copiat dels moviments guerrillers judeus (Irgun) , dirigit pel mateix Mandela, en ajuda d'activistes judeus com Denis Goldberg, Lionel Bernstein i Harold Wolpe.

Després Mandela abandona en secret el país, i es troba en els líders africans en [[Algèria]] i en atres llocs. Comença a descobrir la profunditat del soport en el Congrés panafricà, i la creença generalisada que el Congrés Nacional Africà era una chicoteta associació tribal Xhosa manipulada per blancs comunistes, i retorna llavors a [[Suràfrica]] decidit a reorganisar els elements nacionalistes africans en l'aliança parlamentària. Se sospita que una acalorada discussió en els líders comunistes sobre este punt fon la causa de la seua detenció i arrest prop d'Howick. Mandela no detalla estos fets en la seua biografia.

Després Mandela abandona en secret el país, i es troba en els líders africans en [[Algèria]] i en atres llocs. Comença a descobrir la profunditat del soport en el Congrés panafricà, i la creença generalisada que el Congrés Nacional Africà era una chicoteta associació tribal Xhosa manipulada per blancs comunistes, i retorna llavors a [[Suràfrica]] decidit a reorganisar els elements nacionalistes africans en l'aliança parlamentària. Se sospita que una acalorada discussió en els líders comunistes sobre este punt fon la causa de la seua detenció i arrest prop d'Howick. Mandela no detalla estos fets en la seua biografia.

En [[1961]] Mandela es convertix en el líder del braç armat del Congrés Nacional Africà (Umkhonto we Sizwe), també abreviat "MK". Coordina una campanya de sabotages contra blancs militars i governamentals, i fa plans per a una possible guerra de guerrilles si el sabotage fallara a acabar en l'apartheid.

En [[1961]] Mandela es convertix en el líder del braç armat del Congrés Nacional Africà (Umkhonto we Sizwe), també abreviat "MK". Coordina una campanya de sabotages contra blancs militars i governamentals, i fa plans per a una possible guerra de guerrilles si el sabotage fallara a acabar en l'apartheid.

Mandela també busca fondos per a millorar la MK, i fa arreglaments per a l'entrenament paramilitar, visitant diversos governs africans. Unes poques décades després, en Mandela ya empresonat, el MK manté sens dubte una guerrilla contra el règim, especialment a partir de [[1980]].

Mandela també busca fondos per a millorar la MK, i fa arreglaments per a l'entrenament paramilitar, visitant diversos governs africans. Unes poques décades despuix, en Mandela ya empresonat, el MK manté sens dubte una guerrilla contra el règim, especialment a partir de [[1980]].

El 5 d'[[agost]] de [[1962]] és arrestat després de viure fugint durant uns quants mesos, i reduït a presó en el fort de Johannesburg.  William Blum, ex-empleat del Departament d'Estat dels [[Estats Units]], conta que la [[CIA ]] informà a la policia sobre el parador de Mandela. Tres dies després li lligen els càrrecs de dirigir una folga en [[1961]] i d'abandonar illegalment el país. El 25 d'[[octubre]] de [[1962]], és sentenciat a cinc anys en presó. Dos anys més tart, l'11 de juny de [[1964]], la pena es dòna per complida tenint en conte la seua participació anterior en el Congrés Nacional Africà.

El 5 d'[[agost]] de [[1962]] és arrestat despuix de viure fugint durant uns quants mesos, i reduït a presó en el fort de Johannesburg.  William Blum, ex-empleat del Departament d'Estat dels [[Estats Units]], conta que la [[CIA ]] informà a la policia sobre el parador de Mandela. Tres dies despuix li lligen els càrrecs de dirigir una folga en [[1961]] i d'abandonar illegalment el país. El 25 d'[[octubre]] de [[1962]], és sentenciat a cinc anys en presó. Dos anys més tart, l'11 de juny de [[1964]], la pena es dòna per complida tenint en conte la seua participació anterior en el Congrés Nacional Africà.

Mentres Mandela es troba en la presó, l'11 de juliol de [[1963]], la policia arresta a prominents líders de l'ANC en Liliesleaf FARM, Rivonia, al nort de [[Johannesburgo]]. Mandela és traslladat allí, i en el juí de Rivonia, junt a Ahmet Kathrada, Walter Sisulu, Govan Mbeki, Andrew Mlangeni, Raymond Mhlaba, Elias Motsoaledi, Walter Mkwayi (que escapa durant el juí), Arthur Goldreich (que escapa després del juí), Denis Goldberg i Lionel Bernstein són acusats de crims capitals de sabotage, equiparables a traïció, pero més fàcils de provar per al govern.

Mentres Mandela es troba en la presó, l'11 de juliol de [[1963]], la policia arresta a prominents líders de l'ANC en Liliesleaf FARM, Rivonia, al nort de [[Johannesburgo]]. Mandela és traslladat allí, i en el juí de Rivonia, junt a Ahmet Kathrada, Walter Sisulu, Govan Mbeki, Andrew Mlangeni, Raymond Mhlaba, Elias Motsoaledi, Walter Mkwayi (que escapa durant el juí), Arthur Goldreich (que escapa despuix del juí), Denis Goldberg i Lionel Bernstein són acusats de crims capitals de sabotage, equiparables a traïció, pero més fàcils de provar per al govern.

En el seu alegat a l'obrir la defensa en juí, el 20 d'[[abril]] de [[1964]], davant de la Suprema Cort en [[Pretòria]], Mandela s'esforça en demostrar la racionalitat en l'elecció de l'ANC d'usar la tàctica de la violència. El seu discurs revela la forma en que el partit va utilisar mijos pacífics de resistència fins a la Massacre de Sharpeville. Aquell fet va coincidir en el referèndum que establia la República Surafricana, la declaració d'un estat d'emergència i l'exclusió de l'ANC, lo qual convertia al sabotage en l'única forma possible de resistència. Fer una atra cosa haguera resultat equivalent a una rendició incondicional. Mandela explica com va desenrollar el manifest d'Umkhonto, intentant produir la caiguda del Partit Nacional per mig de la caiguda de l'economia produïda per l'alluntament dels inversors externs davant del creiximent del risc del país. En l'històric juí de Rivonia, capturats tots els líders del seu partit junt en ell, Mandela va defendre als seus en unes paraules que van fer plorar a la multitut:

En el seu alegat a l'obrir la defensa en juí, el 20 d'[[abril]] de [[1964]], davant de la Suprema Cort en [[Pretòria]], Mandela s'esforça en demostrar la racionalitat en l'elecció de l'ANC d'usar la tàctica de la violència. El seu discurs revela la forma en que el partit va utilisar mijos pacífics de resistència fins a la Massacre de Sharpeville. Aquell fet va coincidir en el referèndum que establia la República Surafricana, la declaració d'un estat d'emergència i l'exclusió de l'ANC, lo qual convertia al sabotage en l'única forma possible de resistència. Fer una atra cosa haguera resultat equivalent a una rendició incondicional. Mandela explica com va desenrollar el manifest d'Umkhonto, intentant produir la caiguda del Partit Nacional per mig de la caiguda de l'economia produïda per l'alluntament dels inversors externs davant del creiximent del risc del país. En l'històric juí de Rivonia, capturats tots els líders del seu partit junt en ell, Mandela va defendre als seus en unes paraules que van fer plorar a la multitut:

== Vida privada ==

== Vida privada ==

'''Nelson Mandela''' naixqué el 18 de [[juliol]] de [[1918]] en Qunu, un poblat de 300 habitants prop d'Umtata en el Transkei. Mandela porta tres matrimonis, en dos dels quals ha tingut sis fills. De la seua primera esposa Evelyn Ntoko Mase es va divorciar en [[1957]] després de 13 anys de matrimoni. Ntoko Mase va morir en [[2004]]. Una filla d'este va casar va morir en edat de lactància. El seu primer fill Madiba Thembekili va morir en [[1969]] en un accident automovilístic. Després de 38 anys de matrimoni en Winnie Madikizela (Winnie Mandela) es va separar per escàndals polítics en [[abril]] de [[1992]] i finalment es divorcià el 19 de [[març]] de [[1996]]. En Winnie va tindre dos filles, Zenani (Zeni), naixcuda el 4 de febrer de [[1958]] i Zindziswa (Zindzi), naixcuda en [[1960]].

'''Nelson Mandela''' naixqué el 18 de [[juliol]] de [[1918]] en Qunu, un poblat de 300 habitants prop d'Umtata en el Transkei. Mandela porta tres matrimonis, en dos dels quals ha tingut sis fills. De la seua primera esposa Evelyn Ntoko Mase es va divorciar en [[1957]] despuix de 13 anys de matrimoni. Ntoko Mase va morir en [[2004]]. Una filla d'este va casar va morir en edat de lactància. El seu primer fill Madiba Thembekili va morir en [[1969]] en un accident automovilístic. Després de 38 anys de matrimoni en Winnie Madikizela (Winnie Mandela) es va separar per escàndals polítics en [[abril]] de [[1992]] i finalment es divorcià el 19 de [[març]] de [[1996]]. En Winnie va tindre dos filles, Zenani (Zeni), naixcuda el 4 de febrer de [[1958]] i Zindziswa (Zindzi), naixcuda en [[1960]].

En el seu 80 Aniversari, el 18 de [[juliol]] de [[1998]], va contraure matrimoni en Graça Machel, la viuda de Samora Machel l'antic president de Moçenic i patrocinador de l'ANC, difunt en [[1986]] en un accident d'aviació. El 6 de giner del [[2005]] morí el segon fill de Mandela, Makgatho Mandela, advocat i home de negocis, a l'edat de 54 anys en Johannesburgo a conseqüència de [[sida]].

En el seu 80 Aniversari, el 18 de [[juliol]] de [[1998]], va contraure matrimoni en Graça Machel, la viuda de Samora Machel l'antic president de Moçenic i patrocinador de l'ANC, difunt en [[1986]] en un accident d'aviació. El 6 de giner del [[2005]] morí el segon fill de Mandela, Makgatho Mandela, advocat i home de negocis, a l'edat de 54 anys en Johannesburgo a conseqüència de [[sida]].