Canvis

=== Antiguetat ===

=== Antiguetat ===

Milà fon fundada pels [[Celta|celte]]s del nort italià al voltant de l'any [[600 a. C.|600 a. C.]] i fon després conquistada pels [[Roma (antiga)|romans]] al voltant de l'any [[222 a. C.|222 a. C.]], els que li van donar el nom de Mediolanum.

Milà fon fundada pels [[Celta|celte]]s del nort italià al voltant de l'any [[600 a. C.|600 a. C.]] i fon despuix conquistada pels [[Roma (antiga)|romans]] al voltant de l'any [[222 a. C.|222 a. C.]], els que li van donar el nom de Mediolanum.

En el [[sigle IV]], en temps del bisbe [[Ambrosio de Milà]] i l'emperador [[Teodosi I]], la ciutat es va convertir en capital del [[Imperi Romà d'Occident]] durant un breu periodo. En [[450]] la ciutat fon saquejada pels [[Hun]]s.

En el [[sigle IV]], en temps del bisbe [[Ambrosio de Milà]] i l'emperador [[Teodosi I]], la ciutat es va convertir en capital del [[Imperi Romà d'Occident]] durant un breu periodo. En [[450]] la ciutat fon saquejada pels [[Hun]]s.

Fon ciutat símbol del socialisme: entre atres, el centre de divulgació principal del [[Partit Socialiste Italià]], el periòdic [[l'Avanti]], establix ací la seua seu. Milà fon també el breçol del [[moviment fasciste]], que fon fundat el [[23 de març]] de [[1919]] en el nom de ''Movimento dei Fasci dí Combattimento''. Ademés, el primer programa del moviment fasciste fon en la ''piazza San Sepolcro''.

Fon ciutat símbol del socialisme: entre atres, el centre de divulgació principal del [[Partit Socialiste Italià]], el periòdic [[l'Avanti]], establix ací la seua seu. Milà fon també el breçol del [[moviment fasciste]], que fon fundat el [[23 de març]] de [[1919]] en el nom de ''Movimento dei Fasci dí Combattimento''. Ademés, el primer programa del moviment fasciste fon en la ''piazza San Sepolcro''.

Ciutat emblema de la Resistència (el [[25 d'abril]], festa italiana de la lliberació, recorda la sublevació general partisà del 25 d'abril de [[1945]] que va portar a la  lliberació de la ciutat), fon en el segon després de guerra, un dels motors de la reconstrucció industrial i cultural del país. En Milà es van realisar algunes de les majors trobades del 68' italià que fon el primer episodi d'allò que s'ha conegut com ''Estratègia de la tensió'' (el [[12 de decembre]] de [[1969]] en la massacre de la ''Piazza Fontana'').

Ciutat emblema de la Resistència (el [[25 d'abril]], festa italiana de la lliberació, recorda la sublevació general partisà del 25 d'abril de [[1945]] que va portar a la  lliberació de la ciutat), fon en el segon despuix de guerra, un dels motors de la reconstrucció industrial i cultural del país. En Milà es van realisar algunes de les majors trobades del 68' italià que fon el primer episodi d'allò que s'ha conegut com ''Estratègia de la tensió'' (el [[12 de decembre]] de [[1969]] en la massacre de la ''Piazza Fontana'').

En l'últim quart de sigle la ciutat fon, per a lo bo  i lo roïn, centre de la política italiana: en la pujada al govern de la classe dirigent milanesa del [[PSI]]-guiada per [[Bettino Craxi]]- al govern italià, després en l'escàndal de [[Tangentopoli]], després encara en la pujada de l'empresari milanés [[Silvio Berlusconi]], ha conduït d'una coalició de centre dreta-.

En l'últim quart de sigle la ciutat fon, per a lo bo  i lo roïn, centre de la política italiana: en la pujada al govern de la classe dirigent milanesa del [[PSI]]-guiada per [[Bettino Craxi]]- al govern italià, despuix en l'escàndal de [[Tangentopoli]], despuix encara en la pujada de l'empresari milanés [[Silvio Berlusconi]], ha conduït d'una coalició de centre dreta-.

== Cultura ==

== Cultura ==

*'''La [[catedral de Milá|catedral]] ''' (en [[idioma italià|italià]] ''duomo'', que prové del llatí "Domus Dei", "Casa de Deu") d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], en frontera [[neogòtic|neogòtic]]. La construcció de la catedral es va prolongar durant cinc sigles. Fon començada en [[1387]] en proyecte d'un arquitecte desconegut, baix la direcció de Simone de Orsenigo. És la tercera iglésia més gran del món per extensió després de Sant Pere a Roma i Sant Pau de Londres. La diòcesis de Milà és la més gran del món.

*'''La [[catedral de Milá|catedral]] ''' (en [[idioma italià|italià]] ''duomo'', que prové del llatí "Domus Dei", "Casa de Deu") d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], en frontera [[neogòtic|neogòtic]]. La construcció de la catedral es va prolongar durant cinc sigles. Fon començada en [[1387]] en proyecte d'un arquitecte desconegut, baix la direcció de Simone de Orsenigo. És la tercera iglésia més gran del món per extensió despuix de Sant Pere a Roma i Sant Pau de Londres. La diòcesis de Milà és la més gran del món.

   

   

*'''Les galeries de [[Víctor Manuel II|Vittorio Emanuele]] ''', junt en la catedral, estan cobertes en grans cúpules de vidre en forma de [[creu llatina]], on es troben alguns dels cafens i comerços més coneguts de la ciutat. Fon proyectada en la segona mitat del [[sigle XIX]] per Giuseppe Mengoni.  

*'''Les galeries de [[Víctor Manuel II|Vittorio Emanuele]] ''', junt en la catedral, estan cobertes en grans cúpules de vidre en forma de [[creu llatina]], on es troben alguns dels cafens i comerços més coneguts de la ciutat. Fon proyectada en la segona mitat del [[sigle XIX]] per Giuseppe Mengoni.