Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | | |
| '''Jules Gabriel Verne''' ([[Nantes]], 8 de febrer de 1828 – [[Amiens]], 24 de març de 1905), conegut en els països de llengua espanyola com '''Julio Verne''', fon un escritor francés de noveles d'aventures. | | '''Jules Gabriel Verne''' ([[Nantes]], 8 de febrer de 1828 – [[Amiens]], 24 de març de 1905), conegut en els països de llengua espanyola com '''Julio Verne''', fon un escritor francés de noveles d'aventures. |
− | Considerat, junt en [[H. G. Wells]], un dels pares de la ciènciaficció, es el segon autor mes traduït de tots els temps, després d'[[Agatha Christie]], en 4.185 traduccions, d'acort en l'Index Translationum. Algunes de les seues obres han segut adaptades al cine. Va predir en gran exactitut en els seus relats fantàstics l'aparició d'alguns dels productes generats per l'alvanç tecnològic del [[segle XX]], com la televisió, els helicòpters, els submarins o les naus espacials. Fon condecorat en la Legió d'Honor per les seues aportes a l'educació i a la ciència. | + | Considerat, junt en [[H. G. Wells]], un dels pares de la ciènciaficció, es el segon autor mes traduït de tots els temps, despuix d'[[Agatha Christie]], en 4.185 traduccions, d'acort en l'Index Translationum. Algunes de les seues obres han segut adaptades al cine. Va predir en gran exactitut en els seus relats fantàstics l'aparició d'alguns dels productes generats per l'alvanç tecnològic del [[segle XX]], com la televisió, els helicòpters, els submarins o les naus espacials. Fon condecorat en la Legió d'Honor per les seues aportes a l'educació i a la ciència. |
| | | |
| | | |
| ==Biografia== | | ==Biografia== |
| ===Infancia i joventut=== | | ===Infancia i joventut=== |
− | Naixqué en l'[[illa de Feydem]] en [[Nantes]], [[França]] el 8 de febrerde 1828. Era el major dels cinc fills que tingué el matrimoni format per Pierre Verne, que procedia d'una família vinculada a la jurisprudència (el seu yayo fon conseller notari de [[Luis XV]] i president del Colege d'Advocats de [[Nantes]]),i de Sophie Allotte de la Fuÿe, pertanyent a una família de militars. El seu germa Paul naixque un any després d'ell, i les seues tres germanes, anys mes tart: Anna, en 1837; Mathilde, en 1839, i Marie, en 1842. En 1839 ingressa en el colege Saint-Stanislas a on demostra el seu talent en [[geografia]], [[grec]], [[llatí]], cant. Quan va acabar el seu primer cicle d'estudis son pare, Pierre Verne, li regalà a ell i al seu germà, Paul, un floc de vela en el que planejaren descendir pel Loira fins el mar; no obstant, Julio declinà al moment de mamprendre l'aventura ya que no havia segut suficient la planificació del viage. | + | Naixqué en l'[[illa de Feydem]] en [[Nantes]], [[França]] el 8 de febrerde 1828. Era el major dels cinc fills que tingué el matrimoni format per Pierre Verne, que procedia d'una família vinculada a la jurisprudència (el seu yayo fon conseller notari de [[Luis XV]] i president del Colege d'Advocats de [[Nantes]]),i de Sophie Allotte de la Fuÿe, pertanyent a una família de militars. El seu germa Paul naixque un any despuix d'ell, i les seues tres germanes, anys mes tart: Anna, en 1837; Mathilde, en 1839, i Marie, en 1842. En 1839 ingressa en el colege Saint-Stanislas a on demostra el seu talent en [[geografia]], [[grec]], [[llatí]], cant. Quan va acabar el seu primer cicle d'estudis son pare, Pierre Verne, li regalà a ell i al seu germà, Paul, un floc de vela en el que planejaren descendir pel Loira fins el mar; no obstant, Julio declinà al moment de mamprendre l'aventura ya que no havia segut suficient la planificació del viage. |
| | | |
| Molts biógrafs afirmen que en 1839, als onze anys, s'escapà de casa per a ser grumet en un mercant que viajava a [[Índia]] cridat Coralie, en l'intenció de comprar un Collar de perles per a la seua cosina Caroline(de qui estava enamorat), pero son pare alcançà el barco i baixà a Julio. I des d'allí començà a escriure histories, pero realment l'interés per escriure se li dona quan una mestra li contava anécdotes del seu marit mariner. Verne estava interessat en la [[poesia]] i la [[ciència]]. Llegia i coleccionava artículs científics, demostrant una curiositat casi malaltuça que li duraria tota la vida. En 1846 retorna del Liceu Real de Nantes en un alt promig; provablement guanya un premi de geografia. Escomença a escriure prosa. | | Molts biógrafs afirmen que en 1839, als onze anys, s'escapà de casa per a ser grumet en un mercant que viajava a [[Índia]] cridat Coralie, en l'intenció de comprar un Collar de perles per a la seua cosina Caroline(de qui estava enamorat), pero son pare alcançà el barco i baixà a Julio. I des d'allí començà a escriure histories, pero realment l'interés per escriure se li dona quan una mestra li contava anécdotes del seu marit mariner. Verne estava interessat en la [[poesia]] i la [[ciència]]. Llegia i coleccionava artículs científics, demostrant una curiositat casi malaltuça que li duraria tota la vida. En 1846 retorna del Liceu Real de Nantes en un alt promig; provablement guanya un premi de geografia. Escomença a escriure prosa. |
Llínea 26: |
Llínea 26: |
| | | |
| | | |
− | En 1850, als 22 anys d'edat, escriu una comedia llaugera, Les palles trencades que conseguix estrenar en [[Paris]] gràcies a Dumas, en modest èxit. A l'any següent publica en la revista ilustrada El museu de les Famílies dos relats: Martín Pau (una fantasia inspirada en les pintures de l'artiste peruà Ignacio Merino) i Un drama en México (un conte històric inspirat pel Viage a l'equinocci americà, del naturaliste i explorador alemà Alexander von Humboldt) i varies obres teatrals, llibrets per a operetes de moda i noveles curtes. Durant esta época es secretari del Teatre Nacional de Paris, recomanat per Dumas. Els pocs diners que pot reunir ho invertix en un piano. En maig de 1856 coneix a qui serà la seua futura esposa, una dona cridada Honorine Deviane Morel, que es viuda de Morel i mare de dos filles (Valentine y Suzanne). Es cassa (traïcionant la causa del seu misògin grup d'amics Els onze sense dona) en Honorine el 10 de giner de 1857, creent que trobarà l'estabilitat emocional que li falta. Li demana a son pare 50.000 francs per a invertir en la bossa i son pare accedix després de una llarga discussió. El matrimoni li desespera ràpidament per conter d'ajudar-li. Cada volta que se li presentava l'oportunitat escapava dels seus deures de conjuge. Una volta que foren a [[Esomes]] a passar un temps en la germana d'Honorine, prengué un barco a [[Escòcia]], obligant a la seua dona a retornar sola a [[Paris]] sense saber res de Julio fins que retorna del viage (esta fon la primera volta que viajà en barco). Després mamprén atre viage cap a [[Noruega]] i [[Dinamarca]]. Quatre anys després de contraure matrimoni, Julio planeja un viage, que se traduiria després en abandonar a Honorine mentres donava a llum a l'únic fill frut del matrimoni, Michel Verne. | + | En 1850, als 22 anys d'edat, escriu una comedia llaugera, Les palles trencades que conseguix estrenar en [[Paris]] gràcies a Dumas, en modest èxit. A l'any següent publica en la revista ilustrada El museu de les Famílies dos relats: Martín Pau (una fantasia inspirada en les pintures de l'artiste peruà Ignacio Merino) i Un drama en México (un conte històric inspirat pel Viage a l'equinocci americà, del naturaliste i explorador alemà Alexander von Humboldt) i varies obres teatrals, llibrets per a operetes de moda i noveles curtes. Durant esta época es secretari del Teatre Nacional de Paris, recomanat per Dumas. Els pocs diners que pot reunir ho invertix en un piano. En maig de 1856 coneix a qui serà la seua futura esposa, una dona cridada Honorine Deviane Morel, que es viuda de Morel i mare de dos filles (Valentine y Suzanne). Es cassa (traïcionant la causa del seu misògin grup d'amics Els onze sense dona) en Honorine el 10 de giner de 1857, creent que trobarà l'estabilitat emocional que li falta. Li demana a son pare 50.000 francs per a invertir en la bossa i son pare accedix despuix de una llarga discussió. El matrimoni li desespera ràpidament per conter d'ajudar-li. Cada volta que se li presentava l'oportunitat escapava dels seus deures de conjuge. Una volta que foren a [[Esomes]] a passar un temps en la germana d'Honorine, prengué un barco a [[Escòcia]], obligant a la seua dona a retornar sola a [[Paris]] sense saber res de Julio fins que retorna del viage (esta fon la primera volta que viajà en barco). Després mamprén atre viage cap a [[Noruega]] i [[Dinamarca]]. Quatre anys despuix de contraure matrimoni, Julio planeja un viage, que se traduiria despuix en abandonar a Honorine mentres donava a llum a l'únic fill frut del matrimoni, Michel Verne. |
| | | |
| ===Els Viages extraordinaris=== | | ===Els Viages extraordinaris=== |
Llínea 34: |
Llínea 34: |
| | | |
| | | |
− | En 1863 trava amistat en l'aventurer, periodiste i fotógraf Felix Tournachon. En ell investiga els avanços que se'ls podria fer a estos aparats volants, els que descriu en [[Cinc semanes en globo]]. Felix ho recomana a Hetzel, amo del "Magasin d’Éducation et de Récréation" (magasim d'ilustració i recree), qui li publica la primera entrega del folletí. Degut a l'èxit d'esta obra l'amo de la revista li oferix un contracte per vint anys a vint mil francs anuals (una menuda fortuna per a eixa época). En 1863, a arraïl de l'èxit de la seua tercera novela, viaja a [[Estats Units]] en un cicle de conferencies en el seu germà Paul Verne. Dos anys després publica l'historia d'un viage a la Lluna en dos parts: [[De la Terra a la Lluna]] i [[Al voltant de la Lluna]]. Un dels personages, l'intrèpit francés Michel Ardán —anagrama de Felix Tournachon—és un viu retrat del seu volgut amic. L'atre, Impey Barbicane, està basat en el caràcter del president estadounidenc [[Abraham Lincoln]], assessinat a principis d'eixe mateix any. | + | En 1863 trava amistat en l'aventurer, periodiste i fotógraf Felix Tournachon. En ell investiga els avanços que se'ls podria fer a estos aparats volants, els que descriu en [[Cinc semanes en globo]]. Felix ho recomana a Hetzel, amo del "Magasin d’Éducation et de Récréation" (magasim d'ilustració i recree), qui li publica la primera entrega del folletí. Degut a l'èxit d'esta obra l'amo de la revista li oferix un contracte per vint anys a vint mil francs anuals (una menuda fortuna per a eixa época). En 1863, a arraïl de l'èxit de la seua tercera novela, viaja a [[Estats Units]] en un cicle de conferencies en el seu germà Paul Verne. Dos anys despuix publica l'historia d'un viage a la Lluna en dos parts: [[De la Terra a la Lluna]] i [[Al voltant de la Lluna]]. Un dels personages, l'intrèpit francés Michel Ardán —anagrama de Felix Tournachon—és un viu retrat del seu volgut amic. L'atre, Impey Barbicane, està basat en el caràcter del president estadounidenc [[Abraham Lincoln]], assessinat a principis d'eixe mateix any. |
| | | |
| Existixen varis pareguts en el primer verdader viage a la Lluna, de l'Apolo 8 en 1968: en la nau viagen tres astronautes, [[Estats Units]] es el promotor i productor de l'ardit, desagarren des de l'estat de [[Florida]],escapen de la gravetat terrestre a 11 KM per segon, requerixen de 150 hores deviage per a aplegar a la Lluna, no aterrisen allí sino que donen varies orbites al voltant i retornen a la Terra. | | Existixen varis pareguts en el primer verdader viage a la Lluna, de l'Apolo 8 en 1968: en la nau viagen tres astronautes, [[Estats Units]] es el promotor i productor de l'ardit, desagarren des de l'estat de [[Florida]],escapen de la gravetat terrestre a 11 KM per segon, requerixen de 150 hores deviage per a aplegar a la Lluna, no aterrisen allí sino que donen varies orbites al voltant i retornen a la Terra. |