Canvis

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remonten al primer [[neolític]] en un jaciment al carrer de la Reina Amàlia, en una vivenda complet, les tombes d'un adult i un infant,<ref>Cristina Masanés, ''Els primers habitatges de Barcelona''. Sàpiens, n.80, pàg.6</ref> i atres restes finals del neolític (5000 a 4500 aC). D'este periodo en podem destacar la necròpolis situada a Sant Pau del Camp, aixina com les estructures en pedra de processat d'aliment i una tomba infantil al jaciment del carrer Riereta.  

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remonten al primer [[neolític]] en un jaciment al carrer de la Reina Amàlia, en una vivenda complet, les tombes d'un adult i un infant,<ref>Cristina Masanés, ''Els primers habitatges de Barcelona''. Sàpiens, n.80, pàg.6</ref> i atres restes finals del neolític (5000 a 4500 aC). D'este periodo en podem destacar la necròpolis situada a Sant Pau del Camp, aixina com les estructures en pedra de processat d'aliment i una tomba infantil al jaciment del carrer Riereta.  

Dels segles VII a VI aC n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes ([[ibers]]). Sembla que en esta época també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la [[Segona Guerra Púnica]] i després s'hi van establir els romans.

Dels segles VII a VI aC n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes ([[ibers]]). Sembla que en esta época també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la [[Segona Guerra Púnica]] i despuix s'hi van establir els romans.

En sentit estricte dons, sembla que la ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del segle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ya s'havien instalat des de l'any 218 aC, i la varen convertir en una fortificació militar, nomenada ''Iulia Augusta Paterna Faventia [[Barcino]] '', que era situada sobre'l nomenat ''Mons Taber'', una chicoteta elevació on hui es troba el barri de la catedral i la [[plaça de Sant Jaume]]. Al segle II fon emmurallada per orde de Claudi. L'obra de la construcció de la muralla va córrer a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada a Montjuïc al segle XIX. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants. Al segle IV les muralles van ser reformades aumentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Estes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliació de Jaume I.  

En sentit estricte dons, sembla que la ciutat de Barcelona va ser refundada pels romans a finals del segle I aC, sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ya s'havien instalat des de l'any 218 aC, i la varen convertir en una fortificació militar, nomenada ''Iulia Augusta Paterna Faventia [[Barcino]] '', que era situada sobre'l nomenat ''Mons Taber'', una chicoteta elevació on hui es troba el barri de la catedral i la [[plaça de Sant Jaume]]. Al segle II fon emmurallada per orde de Claudi. L'obra de la construcció de la muralla va córrer a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada a Montjuïc al segle XIX. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants. Al segle IV les muralles van ser reformades aumentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Estes muralles foren operatives durant uns mil anys fins l'ampliació de Jaume I.