Canvis

** Si a /t/ li seguix una /i/ en diptonc muta a /ts/.

** Si a /t/ li seguix una /i/ en diptonc muta a /ts/.

*Palatalisació del fonema /g/ cara a una [ʤ] ante e, i que després molt pronte se fricativisà en la Romania occidental resultant en una [ʒ] excepte en valencià i occità; este últim so sigué el que conservà el [[Francés]], [[Català]] i [[Portugués]], mentres que en castellà primer es va ensordir donant una [ʃ] que encara conserven gallec, asturià i lleonés, que terminà velarisant-se en el so modern de la jota castellana /x/ durant els sigles XVI i XVII.

*Palatalisació del fonema /g/ cara a una [ʤ] ante e, i que despuix molt pronte se fricativisà en la Romania occidental resultant en una [ʒ] excepte en valencià i occità; este últim so sigué el que conservà el [[Francés]], [[Català]] i [[Portugués]], mentres que en castellà primer es va ensordir donant una [ʃ] que encara conserven gallec, asturià i lleonés, que terminà velarisant-se en el so modern de la jota castellana /x/ durant els sigles XVI i XVII.

* Els diftoncs ae i oe passaren a ser /ε/ (e oberta, com les es de "dèneu") i /e/ (e tancà, com la e de jardin'''e'''r) i el diptonc au, donà pas a ou i finalment /o/ excepte en el valencià (segons el dialecte).

* Els diftoncs ae i oe passaren a ser /ε/ (e oberta, com les es de "dèneu") i /e/ (e tancà, com la e de jardin'''e'''r) i el diptonc au, donà pas a ou i finalment /o/ excepte en el valencià (segons el dialecte).

* El sistema de 10 fonemes vocàlics, 5 llarcs i 5 breus, sen anà perguent, passant a ser 7, patint després més canvis en les llengües romances- Aixina en valencià tenim les vocals: /a, e, ε, i, o, ɔ, u/.

* El sistema de 10 fonemes vocàlics, 5 llarcs i 5 breus, sen anà perguent, passant a ser 7, patint despuix més canvis en les llengües romances- Aixina en valencià tenim les vocals: /a, e, ε, i, o, ɔ, u/.

* Totes les oclusives finals (t, d, k, p, b) i la nasal /m/ es pergueren per lenició.

* Totes les oclusives finals (t, d, k, p, b) i la nasal /m/ es pergueren per lenició.