Canvis

Iniciada la [[II Guerra Mundial]] la factoria ADIDAS es va reconvertir en taller de tancs i reposats de llança-mísils alemans. Vaig adir, membre del [[Partit Nazi]] es va lliberar d'empunyar armes per a fer-se càrrec del bèlic rumb que havia pres la seua empresa. <ref>[http://www.elmundo.es/suplementos/magazine/2007/408/1184934861.Html Els creadors d'ADIDAS i PUMA eren germans], ''El Mundo'', juliol del 2007.</ref>

Iniciada la [[II Guerra Mundial]] la factoria ADIDAS es va reconvertir en taller de tancs i reposats de llança-mísils alemans. Vaig adir, membre del [[Partit Nazi]] es va lliberar d'empunyar armes per a fer-se càrrec del bèlic rumb que havia pres la seua empresa. <ref>[http://www.elmundo.es/suplementos/magazine/2007/408/1184934861.Html Els creadors d'ADIDAS i PUMA eren germans], ''El Mundo'', juliol del 2007.</ref>

En [[1987]], [[Horst Dassler]], qui va prendre el mando de l'empresa després de la mort de son pare, mor a l'edat de 51 anys. En este acontenyiment, la firma va travessar pel seu periodo més crític, marcat principalment per la intensa competència, especialment de la firma nort-americana [[Nike]] i per l'administració de Bernard Tapie, caracterisada pels escàndals financers.  

En [[1987]], [[Horst Dassler]], qui va prendre el mando de l'empresa despuix de la mort de son pare, mor a l'edat de 51 anys. En este acontenyiment, la firma va travessar pel seu periodo més crític, marcat principalment per la intensa competència, especialment de la firma nort-americana [[Nike]] i per l'administració de Bernard Tapie, caracterisada pels escàndals financers.  

La companyia fon comprada en [[1990]] per [[Bernard Tapie]], per 1600 millons de [[Franc francés|Francs]] (actualment 243,918 millons [[Euro|€]]), que Tapie va demanar prestats. Tapie era llavors un famós especialiste en rescatar empreses fallides, un negoci en el qual va formar la seua fortuna personal. No obstant, en [[1992]], Tapie es va declarar en bancarrota; el banc [[Crédit Lyonnais]] va quedar a càrrec de la venda de l'empresa, la qual fon venuda finalment a [[Robert Louis-Dreyfus]], amic de Bernard Tapie i cosí de l'actriu [[Julia Louis-Dreyfus]] (de la coneguda serie nort-americana [[Seinfeld]]). Louis-Dreyfus era fins ad eixe moment president de l'equip de futbol [[Olympique de Marseille]], equip pel qual Tapie tenia una relació molt pròxima.

La companyia fon comprada en [[1990]] per [[Bernard Tapie]], per 1600 millons de [[Franc francés|Francs]] (actualment 243,918 millons [[Euro|€]]), que Tapie va demanar prestats. Tapie era llavors un famós especialiste en rescatar empreses fallides, un negoci en el qual va formar la seua fortuna personal. No obstant, en [[1992]], Tapie es va declarar en bancarrota; el banc [[Crédit Lyonnais]] va quedar a càrrec de la venda de l'empresa, la qual fon venuda finalment a [[Robert Louis-Dreyfus]], amic de Bernard Tapie i cosí de l'actriu [[Julia Louis-Dreyfus]] (de la coneguda serie nort-americana [[Seinfeld]]). Louis-Dreyfus era fins ad eixe moment president de l'equip de futbol [[Olympique de Marseille]], equip pel qual Tapie tenia una relació molt pròxima.